Els affaires de Sarko i Ségo

La vida sexual i/o sentimental dels polítics, és també política o és vida privada? Què ens importa als ciutadans si els nostres polítics estan ben o mal casats, si són gais o lesbianes, si tenen o no fills, si estan separats o no? En teoria, res. No els fa millors ni pitjors. Però encara que la societat s’ha fet cada vegada més liberal i oberta, acceptant amb naturalitat coses impensables fa quatre dies, la política segueix essent el territori on escenifiquem les hipocresies de sempre. A la liberal França, curada d’espantu des de fa dècades, hi ha un cert respecte a la vida privada dels polítics, similar al català o a l’espanyol, tot i que de tant en tant és inevitable que a algú li vingui de gust ficar el nas a la seva roba interior: per exemple, les parelles i embolics sentimentals de Sarkozy o Segolène. El que surt (i no hauria de sortir, perquè no n’hem de fer res) és un retrat ben normal, força homologable amb la resta de la societat. Però el futur president i la candidata juguen el joc de les aparences, del políticament correcte, com ho han fet Chirac o Mitterrand, per posar dos casos de braguetes presidencials inquietes. Han de mantenir l’aparença de vida normal i decent, amb marit/dona, nens i nenes i si cal la sogra o l’àvia. I la societat fa veure que aquí no passa res i que s’ho empassa. Una mica hipòcrita, tot plegat. Aquest és un tema pendent a França i a casa nostra: el dret dels polítics (i el de tothom, és clar) a tenir la vida privada que els vingui de gust, a mesurar-los exclusivament per la seva faceta pública i deixar de banda què fan a casa o al llit.