Vots i pistoles

Ho trobo depriment. Hi ha infinites raons per anar a votar. I algunes menys per abstenir-se. Ja queda poquet, una horeta justa per a les vuit del vespre. A aquestes hores, encara és més patètic i ofensiu per a la intel.ligència l’argument següent: per respondre a ETA, cal anar a votar. Ens han pres per babaus? Se n’han oblidat del que prediquen? ETA fa terrorisme, no política: vincular el vot i el terrorisme és un error descomunal. Una cagada èpica. Deixem-ho estar, sisplau, fem veure que no ens n’hem adonat: el terrorisme és una cosa, la democràcia una altra. Dretes i esquerres demanen el vot: perfecte. Però barrejar el terrorisme amb el vot és indecent. A més d’inútil: serveix per sortir a la tele dient alguna cosa aparentment interessant i intel.ligent, però no és més que una de les majors rucades que es poden dir tal dia com avui. Separem política i pistoles. El vot és lliure, no condicionat pels terroristes. Ni a favor ni en contra. Que els ciutadans diguin el que vulguin. Sense por a les pistoles, sense tenir-les en compte. La major victòria és ignorar-les. Ja ho entenc, ja, és un argument benintencionat. Però el camí de l’infern està empedrat d’arguments com aquest... Votem. O no. I enviem la policia i els jutges a buscar terroristes. La democràcia no és per a ells. La participació no pot tenir cap mena de deute amb ells...