9 de març 2008

Ah, però encara existeix el Senat?

Aquest matí, quan he arribat al meu col.legi electoral, tenia un dubte: encara es fan eleccions al Senat? No n’estava gaire segur. He trobat la resposta a la taula on s’amunteguen les papetetes: sí, hi ha uns grans llençols de color crema on pots fer creuetes. Es una prova per a ciutadans com jo que han perdut la fe en l’existència del Senat: si hi ha paperetes, és que encara existeix. Jo en tenia molts dubtes, no n’he sentit a parlar ni una sola vegada en campanya electoral. Crec recordar que fa anys votàvem a uns senyors (i algunes senyores) per a senadors i senadores, un nom que té ressonàncies històriques profundes encara que no se sàpiga ben bé què fan ni si serveixen de veritat per a alguna cosa. Jo diria que més aviat tenen una funció decorativa, com a molt.
Aquestes setmanes de campanya el Senat ha acabat de desaparèixer de la vida política. Ja era pràcticament invisible, però enmig del soroll electoral s’ha volatilitzat del tot. Reconec que no en tenia ni idea de qui es presenta, ni m’importava gaire, però estic convençut que el meu cas no és únic. Pregunteu, pregunteu... No sé si trobareu gaire gent que conegui els candidats a senadors/es i, si els voten, dubto que sàpiguen per a què. Es com un vot mecànic: votes als teus a tot arreu i llestos, ja has complert.
Podria tenir un paper de veritat, s’ha dit sempre, com a autèntica cambra de representació territorial de les espanyes, una mena de fòrum polític molt plural, amb moltes llengües oficials, amb moltes banderes, on es podria exercitar allò tan bonic i complexe de la diversitat en la unitat. Vaja, un fòrum de les espanyes... Però això no ha interessat seriosament mai a ningú. I allà segueix la cosa, perduda en el mapa institucional, esperant que algun dia algú se’n recordi i li trobi alguna utilitat. En tindria molta, sens dubte, però hauria de ser en una altra mena de país...
Per això, mentre no canviin les coses, he decidit allà mateix, davant les paperetes de color crema que no, que no votaria mecànicament una cosa a la qual no li trobo cap sentit.
I he dipositat el meu vot al congrés, amb tota la meva convicció democràtica, per donar un nou mandat a Zapatero i una nova oportunitat a l’Espanya en la qual jo tinc posada la meva esperança, tot i tenir molts dubtes de si existirà mai. Però amb la mateixa convicció aquesta vegada he decidit no votar al Senat, per responsabilitat. Fins que tingui sentit el meu vot...