La Ferrusola ha dit amb tots els ets i uts el que una certa gent pensa, però no diu públicament, perquè no seria políticament correcte. Clar que li molesta que sigui andalús, que no parli català amb correcció (aquí naixem amb un xip posat que ens dóna automàticament el nivell C, oi?), que un xarnego arribi a president i que el president no sigui l’hereu del seu marit, en Pujol. Qui els havia de dir les coses que haurien de veure! Doncs què hi farem, Montilla es diu José aquí i a la Xina. Hi té tot el dret. Com en Carod es diu Josep Lluís, urbi et orbe. I si un dia es vol canviar el nom per Manolo o Jordi, allà ell. Com si es vol posar perruca per dissimular la calba o posar-se lentilles: detalls personals que no el fan millor ni pitjor governant.Però per a Ferrusola&cia el problema no és el nom, no. Es que un xarnego sigui president, i a sobre, com no podia ser d’altra manera, en nom d’un partit venut a Madrid. I ho ha deixat anar sense embuts: una llàstima que no hagués dit això uns dies abans de les eleccions...
Que resulta xocant un home amb nom i cognoms castellans (o andalusos) a la presidència de la Generalitat? Sí, clar, no hi havia costum de tenir xarnegos amb el títol de Molt Honorable. Ni dones, ja posats. Què hi farem, oi? La Catalunya catalana (com el cafè-cafè) no existeix, si és que ha existit mai, però sí que va tenir llarga vida un país on els immigrants podien treballar, guanyar-se la vida i deixar que els catalans-catalans s’encarreguéssin de tirar endavant el país i repartir carnets de bons catalanets.
El marit de la senyora Ferrusola proclamava no fa tant de temps les lloances d’un país, el nostre, on segons ell funciona de meravella l’ascensor social. On pots viatjar del més baix al més alt, independentment dels orígens. Diu molt d’un país (i de les caramboles del destí) que un immigrant pugui arribar a la presidència de la Generalitat. I la realitat li ha donat la raó al marit de la senyora Ferrusola, ves per on...
Si es digués Josep Montilla i fos de CiU, malgrat haver nascut a Iznájar, seria més acceptable? Segur que sí, però mai com a president de la Generalitat, o no abans del segle XXIII. Com a molt d’alcalde: el partit del marit de la senyora Ferrusola, en els vells temps del Comas, no li feia massa fàstic això de posar candidats xarnegos a les llistes municipals de CiU. Ni anar de bolos amb el Justo Molinero i prendre uns finos a la Feria de Abril. Ni el títol d’Español del Año. Ni tantes coses. La diferència? Molt simple: si tu ets qui dóna els carnets de bon/a catalanet/a, t’ho pots permetre tot. Tot per la pàtria, faltaria més. Que ingrata és la pàtria quan vota...
4 comentaris:
Ei, en Montilla, no és xarnego, en Carod si que ho és, i la Marteta és una pobre ignorant, per no dir una altra cosa.
La Marta s'ha equivocat en les formes i en tot, de totes totes i és de mal gust, estic d'acord.
De Montilla si tinc que dir que no em molesta gens que un andalús sigui el meu president, això diu molt del meu país i també dels que dius que repartien carnets,la carrera funcionarial de l'actual president es va elaborar dins els 23 anys de govern Pujol i mira no li ha anat malament. De tota manera si tinc que dir que em sap greu que el senyor Montilla en tot aquest temps i ocupant el llocs que ha ocupat no hagi tingut cura de parlar un català mes sòlid.
Francesc> Deia "xarnego" en sentit ampli, no al peu de la lletra... Diguem que és una expressió amb més color...
Saltenc> Montilla, certament, és un exemple de l'èxit del model de país nascut de la transició. Certament, Montilla (i molts com ell) haurien d'haver fet l'esforç d'aprendre correctament el català molt, molt abans. Això no es pot negar. Ni que el seu ascens al màxim lloc polític sigui un exemple per a molts com ell que han viscut anys i panys en una Catalunya que ha trigat a fer-se i sentir-se seu el català (sense que calgui esborrar el castellà) i, per extensió, el propi país. Benvinguts siguin, perquè importa més on anem que d'on venim...
Al sr. saltenc he de dir que alguns potser hauríem de tenir una mica més cura d'escriure un català mes sòlid. (que llenci la primera pedra...)
Per altra banda, estic d'acord que el sr. Montilla ha de millorar el seu català (cosa que fa), però el fet de que un immigrant d'Iznajar que parla un català passable arribi a ser President ha fet més per estendre l'ús de la llengua que no pas mil catalans amb nivell 'C'.
Publica un comentari a l'entrada