La segona volta de l'11-M

Un assassinat apolític? Quina falsedat la que va dir ahir divendres Ibarretxe, en la seva intervenció institucional sobreactuada, plena de paraules dures per demostrar indignació: que es negava a llegir el darrer assassinat d’ETA en clau política. No s’ho creu ni ell. No han assassinat un treballador, sinó un símbol del PSOE, el que tenien més a mà, el que han trobat més fàcilment disponible i desprotegit. No servia qualsevol treballador, sinó qualsevol socialista. Per a un missatge adreçat a la societat espanyola en general i a la basca en particular. I per a una venjança contra el PSOE i Zapatero: el missatge va directament adreçat als que no van afluixar a la taula de converses, als que no van cedir ni molt menys es van rendir.

Les dues cares del PP. Si algú s’imaginava que en unes hores el PP i el seu seguici mediàtic podien canviar de rumb, ja ha tingut la resposta. El PP (escaldat en això de la gestió interessada de les crisis) ha optat per fer veure que adopta un to institucional i educat, amb un Rajoy fent el paper d’home d’Estat i l’Astarloa o el Losantos donant canya al PSOE, en una primera fase sense massa estridències, fins que acabin de trobar el to definitiu. Sense oblidar el patètic i verinós Alcaraz. No volen ni quedar curts ni passar-se: per això firmen una hipòcrita declaració unitària, i la fan grinyolar dos segons després reclamant que es bloquegi fins al final de la humanitat qualsevol possibilitat de parlar amb els assassins. Sabent que ningú no els regalarà aquesta victòria en la recta final de les eleccions, estan comportant-se clarament com a jugadors de cartes marcades, una vegada més, còmodament instal.lats en el “tot s’hi val”. Clar que saben que tard o d’hora això passarà i que Espanya no es rendirà als terroristes, però simplement volen fer-ho ells, més magnànims i més espanyols (de bé) que ningú. I mentrestant, embolica, que fa fort.

Patxi López i els socialistes bascos. La seva reacció en calent, davant del cadàver del company assassinat, explica moltes coses. És una de les claus de la gestió complicada de les reaccions: li va retreure a Rajoy personalment la seva insistència a dir que el PSOE traeix i ofèn les víctimes. El socialisme basc és una de les claus profundes del confús intent de Zapatero de buscar la pau al voltant d’una taula. I també de l’intent paral.lel, més de fons, de restar suport electoral als terroristes: aquelles converses van donar un resultat nul, però caldrà jutjar-les diumenge al vespre en funció dels resultats electorals del holding terrorista al País Basc.

De quina fusta estan fets aquests polítics bascos? Crec que no ho diem prou. Cal tenir molt valor per dedicar-se a la política al país basc, especialment a les files del PSOE i del PP. No només per viure permanentment a l’ombra d’un escorta o mirant sota el cotxe o menyspreant el perill com va fer l’exregidor assassinat ahir: viuen amb l’ombra de la mort al costat. Pendents d’una loteria macabra. Mereixen admiració. I un esforç de comprensió especial, més enllà de les coincidències ideològiques. Sense entendre’ls profundament no es pot entendre del tot cap de les dues grans postures davant del terrorisme. I el seu heroïsme cívic fa especialment miserables moltes de les coses que s’han dit.

Si el mort hagués estat del PP... Poca gent ha escrit això, perquè costa formular-ho, però quanta no ho ha pensat? Per fer lectures completes de la realitat (lectures polítiques, sí), és imprescindible plantejar-se escenaris alternatius i pensar “què hauria passat si...”. Acostuma a ser molt revelador. Tan brutal com revelador.

La suspensió de la campanya. No ho tinc massa clar, però em temo que la més sensata reacció ha estat la de CiU: mantenir l’agenda electoral, tot i que canviant el guió de l’acte de final de campanya. Els dos grans candidats es van posar d’acord ràpidament en la suspensió de la campanya. Seria interessant saber a iniciativa de qui. Podria ser que el refredament sobtat ens hagi anat bé per no acabar pitjor. Però és una mesura poc encertada: si declarem que ens neguem a que una colla d’assassins ens condicionin el vot, fem campanya fins les 00:00 hores, com estava previst. Suspendre la campanya ha estat un error que amplifica l’assassinat: la normalitat (relativa) és el millor missatge per als assassins i als seus còmplices.

La segona ronda de l’11-M del 2004 està definitivament servida, ens agradi o no. Amb un vincle Mondragón: aquí ha acabat la campanya, marcada pel mateix nom que fa quatre anys apareixia a la targeta trobada a la famosa furgoneta Kangoo... i que va servir per a alimentar la teoria de la conspiració. El cercle es tanca. Tindrem una jornada de reflexió complicada.