19 de març 2008

Del “català emprenyat” al “català equivocat”

Ens hem equivocat. El patriarca Pujol ho té claríssim: els catalans no hem estat a l’alçada. Hem estat indignes: no hem fet cas de les crides a reaccionar amb dignitat, dit de manera més educada. Vaja, que segons Jordi Pujol el 9-M l’hem cagat. La resposta a tantes ofenses i maltractaments a Catalunya es va traduir en més vots per a ZP. Flipant, des del punt de vista de l’expresident: aquest país ha perdut la xaveta. Pujol encara no entén com és possible que no hagi guanyat les eleccions el virtuós tandem (o trio) Duran-Lleida-Mas. Apunten una possible (i tramposa) explicació: la davallada de CiU els darrers anys és fruit del suport a Felipe al final del seu mandat i dels 8 anys de relació amb Aznar i el PP. Com si hagués estat el mateix el suport al PSOE i al PP: tot i sabent que no hi ha color i que no té res a veure un cas amb l’altre, CiU continua presentant-se com una pobra i sacrificada víctima de la seva virtuosa estratègia de 12 anys a Madrid, pel bé de Catalunya... i d'Espanya. I els catalans, equivocats, tontets com som la majoria, venuts al vot útil, no hem reaccionat com esperava el patriarca Pujol, que és qui sap realment el que ens convé: hem pagat tots aquests sacrificis fent-li el salt als hereus de la firma Pujol/Ferrusola i donant-li la clau a ZP... mira que n’arribem a ser, de desagraïts! Delenda est Catalonia...

5 comentaris:

Maurici ha dit...

Bé, sort en tenim aquesta vegada, Catalunya ha donat confiança al PSC amb els exitosos 25 diputats, és evident que aquests amb la menys valorada ajuda del president Montilla posarant al PSOE en el lloc que és mereix i aquest el lloc que és mereixen els 25 diputats i el president Montilla. Sort.

Francesc Puigcarbó ha dit...

sabia que em trobaria el comentari d'en Maurici. De fet tampoc es mereix el Psc 25 diputats. Segueixo pensant que el preocupant són els vuit del Ppc.

Maurici ha dit...

Veig que començo a ser força previsible, sou uns provocadors molt interessants i punyeteros. Per molts anys

Anònim ha dit...

Hola Joan.

Hi ha una cosa evident, l'estratègia de CiU no ha canviat des de els seus inicis i això és dolent.

El concepte identitari que es mou únicament per sentiments, llengua, cultura i senyera, tot i ser important avu en dia noés l'únic i fora bó plantejar-se si a aquest tipus de autonomisme, federalisme o sobiranisme, s'hi pot incorporar un de nou bassat en la consciència del maltractament econòmic, social i educatiu, i la merma oportunitats que això representa envers d'altres comunitats d'Espanya.

Potser algú de Badalona no s'alçarà mai a demanar l'independència si només li posem al davant la senyera, però quan vegi que el seu negoci està en perill per la manca d'inversions que liresten competitivitat, ´s possible que s'ho plantegi, fins i tot sent del PP.

És un put de vista pel que s'ha de treballar i molt, no sé si la Casa Gran del Mas va per aquí o no, però caldria evidenciar-ho clarament i aprendre-ho a explicar.

Salut i €

Maurici ha dit...

A mi em sembla que CIU ha denunciat reiteradament el maltractament que rep Catalunya,els que avui manen qualificaven aquesta demanda com a política de victimisme
Si aquest senyor de Badalona no s'ha adonat encara de que el seu negoci no té les possibilitats de ser competitiu com d'altres de la resta de la península es que en fet tard, tot i tenir a Madrid un govern amic.
Per cert Eduard ja tinc canviada l'adreça en el Blogroll. Salut