Hi ha gent a qui li agradaria que Zapatero es fés l’harakiri. N’hi ha d’altres que el posen innecessàriament al capdamunt d’un altar. Ni una cosa ni l’altra, com qualsevol polític o ésser humà. Però, al marge d’altres valoracions diguem-ne més ideològiques, i que ara no venen al cas, és de justícia remarcar el valor democràtic que té quan es presenta a fer balanç (normal, venen eleccions i ha de vendre el producte) i aprofita per fer un acte força insòlit: autocrítica. Suau? Clar. Incomplet? També. Però si no esperem que es faci l’harakiri en públic, aquest és un gest saludable, tonificant. No es fàcil trobar molts casos similars. Aquest és un dels principals valors d’aquesta etapa estranya i furiosa, erràtica, plena d’avenços socials i benestar però que es tanca globalment amb un mal regust de boca: una bona dosi de qualitat democràtica, de normalitat. De ZP en quedarà molt més que això en el futur, però de moment té en el seu actiu haver contribuit a que el país faci un salt extraordinari cap a la modernitat: la transició dels líders carismàtics i un punt messiànics als polítics normals. Tal com estan les coses, no és poc. Que l’any nou ens agafi confessats...(P.S.: ens retrobem, si voleu, el dia 1, però més aviat cap al tard... Gràcies i bon any!).
4 comentaris:
Bon Any Joan , espero que el 2008 tinguem prou debats a la xarxa per mantenir la bona amistat que hem descobert aquest 2007. Molta Salut.
Bon any Joan!
Al menys no se'ns passeja per Egipte amb una model, pagat per un milionari... i després n'hi ha que envegen els gavatxos!
Saltenc> Perdona el retard, però el mateix et desitjo! I que els reis i reines ens portin amistat i diàleg.
Júlia> Aquest Zapatero té algunes pegues, faltaria més, però té una virtut grandíssima per a mi: sembla suec. En el millor sentit de l'expressió. Sarkozy és la grandeur tirant a xabacana, Zapatero és el ciutadà/na del carrer que fa de president temporalment...
Publica un comentari a l'entrada