Sexe amb Jesús

Centenars de sacerdots catòlics nordamericans es passaven per la pedra la carn més tendra i innocent que tenien a mà. L’escàndol és de proporcions bíbliques, en el sentit de l’Antic Testament, d’aquell Yahveh violent i venjatiu. Han pagat una fortuna en dòlars per fer callar les víctimes i amagar la complicitat de la jerarquia nordamericana i vaticana. I ara a sobre volen escampar la merda, literalment també, sobre el conjunt de la societat: El Vaticano afirma que los abusos sexuales a menores no son sólo un problema católico. Com de costum, quan els convé tots som pecadors, i quan no els convé, només ho som la resta, mentre que ells esdevenen un exemple de perfecció cristiana… i ens ajuden a purificar-nos. Llàstima que ara no tinguin inquisicions i fogueres a mà…

L’escàndol dels abusos sexuals amb nens ha esclatat per enèssima vegada als Estats Units, un gran país amb grans defectes però també amb grans virtuts: a la vella Espanya/Catalunya encara discutim amb els bisbes per la separació Església/Estat, per l’assignatura d’Educació per la Ciutadania, pels calerons que generosament els passem amb càrrec als impostos… Potser sí que, si aquest país hagués fet al seu moment la revolució liberal que ens vam perdre, ara estaríem ventilant els armaris de la vella i obsessiva relació de l’església catòlica amb el sexe. Edificant i exemplar, sens dubte… N’hi hauria prou amb això per estalviar-nos totes aquestes patètiques trifulques i per posar les coses al seu lloc. I per alliberar-nos una mica més del seu afany esclavitzador.

El cristianisme literalista creu al peu de la lletra en una sèrie d’evangelis acuradament manipulats al llarg dels segles. Els considera literalment la paraula de Déu. No val massa la pena discutir amb aquest exèrcit de brillants falsificadors, però sí posar-los al davant una racció abundosa de la seva pròpia medicina. L’evangeli segons Mateu, 18, 1-5, per exemple. “Aleshores els deixebles digueren a Jesús: qui és el més gran al regne del cel? Cridà llavors un infant, el posà enmig d’ells i digué: En veritat us ho dic, si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas al regne del cel. Aquell, doncs, que es farà com aquest infant serà el més gran al regne del cel. I qui acull un infant com aquest en nom meu, a mi m’acull. Però si algú ha de fer caure un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola d’ase i l’enfonsessin al mig del mar…” Cal llegir-ho, doncs, al peu de la lletra, com els agrada… quan els convé, és clar. Inconvenients de creure les coses literalment: el que feien a aquests nens i nenes -i el que la jerarquia catòlica amagava- ho feien al mateix Jesús. Ni més ni menys. Paraula del seu Déu...