9 de jul. 2007

ZP accelera

Ha arribat l’hora d’apretar a fons l’accelerador i fer pujar les revolucions del motor. La nova estratègia ZP està en marxa. No sé vosaltres, però jo em sento ja una mica més influent que ahir, la veritat. Com diu l’inefable Clos, amb dos ministres catalans "tenemos más capacidad de influencia, y creo que esto es lo que se debe resaltar sobre todo". Doncs sí, impressionant, això de ser català ben aviat serà la òstia, i això que encara ens falta una cartera per a Duran i Lleida: aleshores Catalunya manarà de veritat a Madrid. Per acabar-ho d’adobar, la futura ministra Chacón (falten un parell d’horetes encara) es mostra agraïda, tot i que potser en faci un gra massa: “Afirmó asimismo que Zapatero es "el gran aliado de Cataluña" y aseguró que "los catalanes deben entender que nunca volverán a tener otro Zapatero, que es la garantía de que Cataluña siga siendo el motor de la descentralización de España". Apa, ni més ni menys. Li devia fer por quedar-se curta, perquè encara va tenir temps de lloar el seu jefe ZP perquè "no le han temblado nunca las piernas al apostar por Cataluña, ni para devolver los papeles de Salamanca ni para reformar el Estatut". En fi… Ai, que me n’oblidava: l’inefable Clos va desmentir el seu jefe ZP i va negar que el nomenament de Carme Chacón fos “un guiño electoralista”. No, què va. Un gest electoralista? Però que malpensada que és la gent! ZP de sobte ha recordat una evidència: que necessita els vots de Catalunya si vol tornar a ser president. Algú li haurà dit que a Catalunya hi ha molta gent desencisada, que veu molt lluny aquell ZP que prometia de tot a tort i dret quan ni tan sols s’imaginava que acabaria essent president del govern. I com que no li surten els números electorals a les Espanyes profundes, ha d’allargar la mà cap als perifèrics, a més d’apretar l’accelerador social i posar en marxa, ara ja sense manies, la maquinària publicitària. Ara tindrem ministres, alts càrrecs, trens de rodalies, Estatut a tota màquina, pa amb tomàquet, carreteres, aeroports i el que faci falta. Fins al mes de març els catalans serem importantíssims...

* * *

ZP pisa el acelerador

Ha llegado la hora de pisar a fondo el acelerador y darle marcha al cuentarrevoluciones. La nueva estrategia ZP está en marcha. No sé si es algo generalizado o no, pero yo me siento ya un poco más influyente que ayer, la verdad. Como dice el inefable Clos, con dos ministros catalanes "tenemos más capacidad de influencia, y creo que esto es lo que se debe resaltar sobre todo". Pues sí, impresionante, eso de ser catalán pronto será la repera, sin contar con que todavía nos falta una cartera para Duran Lleida: entonces Cataluña mandará de verdad en Madrid. Para rematarlo, la futura ministra Chacón (le faltan un par de horitas todavía) se muestra agradecida, aunque quizás la euforia sea excesiva: "Afirmó asimismo que Zapatero es "el gran aliado de Cataluña" y aseguró que los catalanes deben entender que nunca volverán a tener otro Zapatero, que es la garantía de que Cataluña siga siendo el motor de la descentralización de España". Ni más ni menos. Le debió dar miedo quedarse corta, porque todavía tuvo tiempo de alabar a su jefe ZP porque "no le han temblado nunca las piernas al apostar por Cataluña, ni para devolver los papeles de Salamanca ni para reformar el Estatuto". En fin... Ay, casi me olvidaba: el inefable Clos desmintió a su jefe ZP y negó que el nombramiento de Carme Chacón fuera "un guiño electoralista". No, hombre, qué va. ¿Un gesto electoralista? ¡Hay que ver lo malpensada que es la gente! ZP de repente ha recordado algo evidente: que necesita los votos de Cataluña si quiere volver a ser presidente. Alguien le habrá dicho que en Cataluña hay mucha gente desencantada, que ve muy lejos aquel ZP que prometía de todo a todos cuando ni siquiera se imaginaba que acabaría siendo presidente del gobierno. Y como no le salen los números electorales en las Españas profundas, tiene que tender la mano a los periféricos, pisar a fondo el acelerador social y poner en marcha, ahora ya sin reparos, la maquinaria publicitaria. Ahora tendremos ministros, altos cargos, trenes de cercanías, Estatut a toda máquina, pamtumaca, carreteras, aeropuertos y lo que haga falta. Hasta el mes de marzo los catalanes seremos importantísimos...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon dia Joan,

Em dic Ferran i sóc el coordinador d'activitats de la Fundació Catalunya Empresa Oberta. Veig que publiques regularment en un bloc de política catalana. Si vols compartir les teves reflexions amb més gent, a partir d'ara ho pots fer a Politi.cat (http://politi.cat/).

Politi.cat és un espai on tots aquells que ens interessa la política de Catalunya compartim, debatem i fins i tot votem els millors links de la política catalana (notícies, entrades de blocs personals, blocs col·lectius, vídeos,...).

Una manera innovadora per arribar a la gent, molt a l'estil del You tube, que tant èxit ha tingut.

Salutacions i espero veure't aviat a http://politi.cat/ :-)

Ferran

Francesc Puigcarbó ha dit...

quan vares escriure el comentari aquest, encara no sabies lo d'en BONO, "nasío pa govennà". Marin ja ha dit avui que ho deixa.