La sagrada família

Els prínceps Felipe i Letizia guanyarien molts punts si tinguéssin el gest de rebre dels dibuixants del Jueves una portada dedicada. La principesca parella podria riure una mica, relativitzar les coses i agafar-s’ho amb sentit de l’humor. La foto tindria un valor extraordinari: el poder d’un gest. Si fossin capaços de prendre’s amb resignació i humor una broma grollera, però broma al capdavall, pujarien al número ú del ranquing de popularitat de la nostra democràcia mediàtica. Però no els surt del cor, del cap ni de l’entrecuix. Quien calla, otorga. Per molt que diguin els portaveus de la Zarzuela que la família reial no ha tingut res a veure en aquesta patètica persecució judicial protagonitzada per un jutge estrella i un fiscal general desenfeinats.

Entretinguts com estan uns i altres en regates, briboneos mallorquins, calderetes, posados, marichalares i leonores, no se n’adonen que l’episodi de la portada del Jueves esdevindrà quelcom més que una anècdota. S’estan jugant la corona que el patriarca de la dinastia i actual monarca passota, Joan Carles I, amb penes i treballs ha conservat durant tres dècades en un país on la monarquia no entusiasma gaire gent. La vam acceptar resignadament, vam aplaudir que rebutgés la legitimitat de Franco i es guanyés la respectabilitat amb el cop del 23-F, però l’esperit republicà continua endormiscat al cor de la societat espanyola… Si per dibuixar els dos prínceps fotent un clau i titllar-los de ganduls et pot caure el pèl, lliuri’ns Déu d’una cavernària justícia espanyola que no ha sortit dels temps d’aquell “ordenado contraste de pareceres” i de la llei de censura i repressió que portarà sempre el nom del seu padrí, un tal Fraga Iribarne… La família Borbó és impune, immune, irresponsable, intocable. I també sagrada.

Quin gran favor li han fet a l’empresa editora del Jueves, al currículum dels dibuixants perseguits i a la vella i anestesiada causa republicana…