Apocalypse tomorrow

Monsenyor Gänswein és un dels capellans més sexy de tota la cúria vaticana. Però a més de vestir les sotanes més elegants de Roma, monsenyor és secretari del papa i ex inquisidor Benet XVI. Al sex appeal del capellà alemany cal sumar-hi, doncs, l’eròtica del poder a l’ombra. Una combinació d’un morbo insuperable, vaja. Gänswein va concedir fa uns dies una entrevista al Süddeutsche Zeitung, amb titular explosiu inclòs: hi ha en marxa un projecte d’islamització d’Occident. Ningú no li ha fet massa cas. Coses de la calor estival, suposo. Però no és cap broma que el secretari privat del papa de Roma denuncii una croada islamista que aspira secretament a posar-li uns quants minarets a la basílica de Sant Pere del Vaticà i convertir-la en mesquita.

Més o menys el que ja van fer, segles enrera, amb el temple dels jueus i d’aquell Yahveh que és parent llunyà del déu romà: la silueta de Jerusalem és inseparable de la cúpula daurada que proclama al món sencer que és un lloc sagrat per a l’islam. Mentre que la croada contra els propis cristians (com els càtars a Occitània) va sortir rodona gràcies a la combinació dels exèrcits francesos i les fogueres i tortures de la inquisició, les croades contra els mahometans van ser catastròfiques i Roma mai no va poder apropiar-se del temple de Jerusalem ni de l’ànima del judaïsme, cosa que li hagués reportat no pocs avantatges de marketing espiritual i el monopoli de Yahveh. I com que tampoc no va sortir bé l’operació de posar a l’avortada Constitució europea una referència a les essències cristianes del continent, malgrat l’ajut inestimable de personatges com Aznar, ara tornen a la càrrega. Per persona interposada: un secretari del Papa no és un bocamoll, no parla per parlar. No sembla massa viable això d’espantar el personal amb els terribles perills d’una Europa laica: els bisbes espanyols no se n’han adonat, concentrats com estan en la seva batalla per la reserva espiritual d’Occident, però aquesta és una batalla perduda. En canvi, agitar el fantasma de l’islamisme, de Sal.ladí i Bin Laden barrejats, és una interessant jugada estratègica. No hi ha res com un enemic terrorífic per reunir les ovelles perdudes sota l’atenta mirada (i el bastó) del pastor…

En la mateixa entrevista, el seductor monsenyor completa el disseny de l’estratègia: ara cal buscar la unitat de la cristiandat (se n’oblida interessadament dels protestants, que no tenen remei) i acabar amb l’anomalia del cristianisme ortodox. El projecte és coherent: tots reunits sota el bàcul del bisbe de Roma, representant de la veritat absoluta, que els farà el favor de perdonar-los la vida, els pecats i les desviacions teològiques. Absolutament brillant, com ja és tradició al Vaticà: just la branca cristiana que més s’ha desviat dels orígens és la que reclama la titularitat única i exclusiva de l’ortodòxia. I tots units contra l’enemic comú, l’islam que no només és a les portes d’Europa (com als temps de Lepant i de Viena) sinó al cor mateix d’Europa, als carrers, a les ciutats, com un virus que es va estenent i que amenaça la identitat (cristiana, per suposat) del vell continent. A l’estil Bush, però amb una finezza que a la Casa Blanca ignoren: l’objectiu final és posar el “In God We Trust” als bitllets d’euro sense que gairebé ni ens n’adonem.

Entre els talibans d’un i altre déu i els d’una i altra banda de l’Atlàntic (inclosa la possible conversió de Blair al catolicisme) es van plantejant les posicions per a la futura batalla per l’ànima d’Occident. Un Occident monolíticament i agressivament cristià, dirigit per l’emperador i el papa, en guerra contra els infidels.

Comença a ser urgent treure la pols a moltes velles idees occidentals, als idearis de la il.lustració i els enciclopedistes, als del renaixement, als de les revolucions americana i francesa, perquè hi ha massa gent entestada a treure profit d’uns moviments de plaques tectòniques que acabaran xocant. La batalla no és entre els representants terrenals de Yahveh o Al.là, no. Es la de sempre. La de la llibertat. I entre els uns i els altres ens hi estan empenyent. Paciència, no serà demà passat, però no falta massa. Si no anem amb compte ens organitzaran ben aviat un apocalipsi…

* * *

Apocalypse tomorrow

Monseñor Gänswein es uno de los curas más sexy de toda la curia vaticana. Pero además de vestir las sotanas más elegantes de Roma, monseñor es secretario del papa y ex inquisidor Benedicto XVI. Al sex appeal del cura alemán hay que sumar, pues, la erótica del poder en la sombra. Más morbo, imposible. Gänswein concedió hace unos días una entrevista al Süddeutsche Zeitung, con titular explosivo incluido: hay en marcha un proyecto de islamización de Occidente. Nadie le ha hecho demasiado caso, de momento. El calor y la relajación estival tienen estos inconvenientes. Pero no es precisamente un chiste ver al secretario privado del papa de Roma denunciando una cruzada islamista que aspira secretamente a adosarle unos cuantos minaretes a la basílica de San Pedro del Vaticano y convertirla en mezquita.

Más o menos lo que ya hicieron, siglos atrás, con el templo de los judíos y de aquel Yahveh, pariente lejano del dios romano: la silueta de Jerusalén es inseparable de la cúpula dorada que proclama al mundo entero que se trata de un lugar sagrado para el islam. Mientras que la cruzada contra los propios cristianos (como los cátaros en Occitania) salió redonda gracias a la combinación de los ejércitos franceses y las hogueras y torturas de la inquisición, las cruzadas contra los mahometanos fueron catastróficas: Roma nunca pudo apropiarse del templo de Jerusalén ni del alma del judaísmo, algo que le hubiera reportado no pocas ventajas de marketing espiritual, además del monopolio de la marca “Yahveh”. Y puesto que tampoco salió bien la operación de incrustar en la abortada Constitución europea una referencia a las esencias cristianas del continente -a pesar de la ayuda inestimable de personajes como Aznar- ahora vuelven a la carga. Por persona interpuesta: el secretario de un papa no es un bocazas, no habla por hablar. No parece demasiado viable eso de asustar al personal con los terribles peligros de una Europa laica: los obispos españoles no se han dado cuenta de ello, concentrados como están en su batalla por la reserva espiritual de Occidente, pero ésta es una batalla perdida hace tiempo. En cambio, agitar el fantasma del islamismo, de Saladino y Bin Laden mezclados, es una interesante jugada estratégica. No hay nada como un enemigo terrorífico para reunir las ovejas perdidas bajo la atenta mirada (y el bastón) del pastor...

En la misma entrevista, el seductor monseñor completa el diseño de la estrategia: ahora hay que buscar la unidad de la cristiandad (se olvida interesadamente de los protestantes, que no tienen remedio) y acabar con la anomalía del cristianismo ortodoxo. El proyecto es coherente: todos reunidos bajo el báculo del obispo de Roma, representante de la verdad absoluta, que les hará el favor de perdonarles la vida, los pecados y las desviaciones teológicas. Absolutamente brillante, como ya es tradición en el Vaticano: precisamente la corriente cristiana que más se ha desviado de los orígenes es la que reclama la titularidad única y exclusiva de la ortodoxia. Eso sí, muy unidos contra el enemigo común, el islam que no sólo está a las puertas de Europa (como en los tiempos de Lepanto y el sitio de Viena) sino en el corazón mismo de Europa, en las calles, en las ciudades, como un virus que se va extendiendo y que amenaza la identidad (cristiana, por supuesto) del viejo continente. Al estilo Bush, pero con una finezza que en la Casa Blanca ignoran: el objetivo final es poner el "In God We Trust" en los billetes de euro sin que nos demos cuenta.

Entre los talibanes de uno y otro dios y los de una y otra orilla del Atlántico (sin olvidar la posible conversión de Blair al catolicismo) se van definiendo las posiciones para la futura batalla por el alma de Occidente. Un Occidente monolítica y agresivamente cristiano, dirigido por el emperador y el papa, en guerra contra los infieles.

Empieza a ser urgente desempolvar algunas viejas ideas occidentales, los idearios de la ilustración y los enciclopedistas, los del renacimiento, los de las revoluciones americana y francesa, porque hay demasiada gente empeñada en sacar provecho de unos movimientos de placas tectónicas que acabarán chocando. La batalla no es entre los representantes terrenales de Yahveh o Alá, no. Es la de siempre. La de la libertad. Y entre unos y otros nos están empujando –no pasado mañana, pero tampoco muy tarde-hacia el próximo apocalipsis ...