Que vagin fent. L’Estat està fent mèrits perquè els catalans el sentim cada vegada menys nostre: mentre ens fem tips de riure i de plorar alhora, la tragicomèdia de les infraestructures està eixamplant l’esquerda entre l'Estat absent (sovint madrastra) i el país orfe que és Catalunya. El que més em sorprèn és que ni la proximitat de les eleccions generals (i per tant, el tan criticat però també saludable electoralisme) fa que els estrategues sociates de la capital del regne s’adonin que a Catalunya, on el suport a ZP pot acabar afeblint-se, el terreny de joc a curt i a llarg termini és la identitat. Una altra mena d'identitat. No en abstracte, sinó en forma de carreteres, ferrocarrils i aeroports. Aquesta mena d’identitat transitable els acabarà passant factura. Es transversal a tota la societat catalana, l’autèntic mínim comú denominador… Ho tenen davant dels nassos i ni se n'adonen.
* * *
El Estado ausente
Allá ellos: ánimo, ya falta menos... El Estado se esfuerza verdaderamente en hacer que los catalanes lo sintamos cada día algo menos nuestro, algo más lejano. Oscilando entre la risa y el llanto, la tragicomedia de las infraestructuras está ensanchando la grieta entre el Estado ausente (a menudo madrastra) y el país huérfano que es Catalunya. Lo que más me sorprende es que ni la proximidad de las elecciones generales (y por tanto, el tan criticado pero también saludable electoralismo) hace que los estrategas sociatas de la capital del reino se den cuenta que en Cataluña, donde el apoyo a ZP puede acabar debilitándose, el terreno de juego a corto y a largo plazo es la identidad. Otro tipo de identidad. No en abstracto, sino en forma de carreteras, ferrocarriles y aeropuertos. Este tipo de identidad transitable les acabará pasando factura. Se está convirtiendo en el eje transversal de toda la sociedad catalana, el auténtico mínimo común denominador... Lo tienen delante de las narices y ni siquiera se dan cuenta.
25 de juny 2007
L'Estat absent
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
sel's hi enfot Catalunya, quan comenci la campanya electoral faràn quatre promeses per quedar bé i au! quatre anys més a pa i aigua. Sort que en Duràn (si ministre) ens ho arreglarà tot des de Madrid.
L'electoralisme, tan denostat, és la nostra millor defensa. Vols els nostres vots? Doncs mulla't: promet i compleix. No com si això fos una subhasta de vots o un circ, no, ni molt menys, sinó com una seriosa democràcia mandatària (ja sé, ja, tècnicament és representativa i prou). Caldria que alguns repasséssin als diccionaris els significats de la paraula "mandat".
Seria terapèutic, pedagògic i estimulant. En el fons, totes les ventafocs tenen l'ànima sensible i agraïda...
Em fascina que encara no ho hagin entès...
Publica un comentari a l'entrada