Teikauei

(25.12.2006) L'english està colonitzant el comerç barceloní. I a la resta de Catalonia i de Spain va passant el mateix, que no és altra cosa que un fenòmen universal. Today trobem a LaVanguardia un interessant reportatge sobre el tema: l'anglès s'estén ràpidament als rètols, aparadors de botigues, textos comercials, cartells de carrer… El català no competeix only amb el castellà, no, now ha de fer front a la llengua universal. I ho fa amb normalitat, sense problemes. No ens esparverem. Perquè el fenòmen no és d'avui: fa anys i panys que escrivim parking, fem shopping, que valorem el know how, dissenyem estratègies de marketing o fem ponting o panxing. I ens moquem amb kleenex: aquests dies jo solet estic esgotant-ne les existències, gràcies a un d'aquests entranyables virus nadalencs…

Les llengües s'escampen, es troben i es barregen amb les guerres i amb el comerç. I ara també amb el turisme de masses, un fenòmen recent a la història de la humanitat, que acabarà tenint efectes uniformitzadors i deixant de tenir sentit.

Detall interessant per als que trobem vergonyós que en aquest country es puguin fer denúncies i posar multes per no retolar en català: l'english no genera cap queixa. Clar que no. El que emprenya els nostres talibans és el rètol en castellà. L'anglès no fa nosa, ans al contrari: fa cosmopolita, cosa molt desitjada quan en el fons tens por de ser provincià. No molesta a les shops ni als anuncis de la tele, farcits d'anglès i ara per Christmas amb un toc de français, très chic et sensuel pour les parfums, roba interior i altres coses glamouroses…

En fi. Si un dia el castellà/espanyol acaba essent de veritat la segona o tercera llengua de referència al món, potser farem bé redescobrint-lo… i recordant que és ni més ni menys que és una de les nostres dues llengües…

Les llengües són, evidentment, també un aparador de la globalització. Parles com vius, vius com parles… i penses com parles i a l'inrevés… Al final, si no anem amb compte, tindrem un problema: que tot el món serà massa igual. Et trobaràs les mateixes botigues, menjaràs els mateixos plats , beuràs els mateixos vins, tot s'assemblarà tant que mentalment no hauràs sortit de casa. La llengua? L'anglès, clar.La globalització ens retornarà així a l'estat mental del tòpic turista del bistec amb patates a les 6 de la tarda: vagi on vagi, menja sempre el mateix i a la mateixa hora. Mentalment no surt mai de casa. Haurem de buscar l'equilibri imprescindible perquè això no passi: la diversitat és més divertida, més viva, més interessant que la uniformitat.

Ben mirat, ara teniu davant dels ulls una de les paradoxes del nou món, una finestra oberta a l'autèntic món global. Un teclat i una pantalla ens porten per tot el món. Podeu llegir això en català, en castellano, in english. Aquest mitjà, la xarxa, em permet ser global, local i personal. Em permet estar escrivint això ara mateix i a tu llegir-ho, siguis on siguis. I ben aviat ens entendrem fàcilment encara que parlem llengües diferents. I podrem compartir coses impensades…

Es senzillament fantàstic, el gran regal de nadal per als humans del segle XXI. De tan quotidià com ha esdevingut a vegades no el celebrem prou...