¿Bien? Bien, bien...

(11.12.2006) ZP i MP es van trobar al Congrés, somrients i cordials. El laconisme de Montilla és contagiós: "Como es habitual en él, después, Montilla se limitó a decir a sus colaboradores que la conversación había ido "bien". Zapatero se limitó a un lacónico "bien, bien" al ser preguntado sobre Montilla.". Tot i que ZP sembla més xerraire: va dir dos "bien", mentre que Montilla en va tenir prou amb un. No calia més. Es llest, aquest Montilla… Va construint la seva pròpia llegenda amb els materials que té a mà.

Ha fet un gest molt digne i necessari anant a celebrar el dia de la Constitució al Congrés: massa gent del món nacionalista menysprea (de paraula, obra o omissió) una Constitució que va obrir primer les portes a les autonomies i que ha esdevingut la millor solució (millorable, és clar) que hem trobat en segles per a l'encaix de les diferents identitats nacionals/regionals/autonòmiques.

Ens meravellem dels gestos del president Montilla i de la seva seriositat i rigor. Però anem amb compte, no ens passem, tampoc: si les dues primeres setmanes hagués practicat allò del "laissez faire, laissez passer", ja hi tornaríem a ser… Simplement no s'ho podia permetre. Però cal reconèixer que de moment, encara amb l'ai al cor, les coses van marxant força bé. Ha resolt petites crisis: l'emprenyamenta de Montserrat Tura i la breu batalla de les banderes (ja se sap, devia ser culpa del conserge). Tot indica que quan vinguin les crisis de veritat, que vindran, el Govern no serà una olla de grills.

::Post d'avui a El(e-)CuadernoNegro: Los bigotes de Tejero