Els Tous i el far-west català

(13.12.2006) El gendre dels Tous s'ha complicat la vida. Mentre discutim sobre les banderes, les conspiracions paranoiques del Pedro Jota i el club d'aspirants a successors d'en Mariano, o subterfugis com "la territorialidad y el derecho a decidir", la vida va passant. A vegades amb dramatisme extraordinari, com aquest cas. Un reflex de la psicosi que es deu viure a moltes urbanitzacions i cases aïllades de Catalunya (no pensem només en remotes comarques, pensem per exemple en Matadepera o tantes urbanitzacions del Vallès...), on la gent se sent insegura i desprotegida. Una mena de "far west" on segurament és molt forta la temptació de comprar-te una pistola i posar-la sota el coixí per si de cas.

Jo l'entenc, al vigilant ara empresonat. Deixem-ho clar: l'entenc més a ell que als que intentaven robar o segrestar algú de la família. La qual cosa no vol dir que aplaudeixi la seva reacció, però tampoc no vol dir que la condemni. No m'empasso l'acudit que expliquen els lladregots, tot i entendre que cadascú té dret a defensar-se com vulgui: que casualment quatre albanesos-kosovars es van trobar donant un voltet tranquil.lament per una urbanització als afores de Manresa, tot i que entre ells no es coneixien de res, i va sortir aquest home disparant com un boig a tort i a dret…

Trobo criticable, però, que alguns mitjans ho hagin reduït tot a una votació popular per internet: "creu vostè que aquest home va fer bé disparant un tret al lladre?". Molt fort i molt perillós...

Es fa difícil de saber ara per ara si la seva actuació va ser proporcional a l'amenaça o no. Ja ho anirem veient, perquè el procés judicial serà complex. Deixem que facin la seva feina els policies, els advocats, els fiscals, els jutges. Però segurament sí que va ser proporcional a la psicosi i a la por.

No siguem simplistes ni demagogs: la policia (ara els mossos, per bé o per mal) no té la culpa del que fan els lladres, ni es pot posar un guàrdia a cada cantonada. Es evident que tenim un problema de seguretat seriós, un contrapunt dramàtic, per desgràcia, als excessos propagandístics dels diversos desplegaments dels mossos. La crua realitat. Que cal gestionar amb rigor i professionalitat (d'això n'estic segur al 100%) però també amb modèstia.