El rei de Terrassa

Rei de Terrassa? Ni de conya. Manuel Lao, self-made man que als USA tindria dret a un monument com a mínim, ha fet realitat molts dels seus somnis. Fins i tot ha fet realitat coses que no somiava. No és poca sort per a un mortal. Però no canviarà mai la poma per la corona... Ha fet una fortuna fabulosa amb les seves maquinetes cirsa i altres negocis. Chapeau, en molts sentits: jo respecto profundament els homes i dones que se'n surten en els seus negocis, que saben fer diners, que innoven, que trenquen fronteres. Són motors del món, encara que amb clarobscurs... Però no tota la seva fortuna té les mateixes arrels: no em malinterpreteu, no vull dir res més que el que dic. Que una part del seu èxit es deu a la seva empenta formidable. Una altra a la gent de la qual s'ha sabut envoltar (recordem aquell insuperable Lluís Miravitlles?). I una altra, simplement fruit de l'atzar, en el sentit més ampli, i d'allò tan tòpic i tan veritable: els diners criden els diners.

La ciutat de Terrassa no li farà homenatges ni es treurà el barret davant de Manuel Lao. Li farà algun joc, però no tots els jocs. I segurament no li farà mai el joc que ell voldria, pel qual ell renunciaria a mitja fortuna. Ha fet "calés" amb el joc: per molt legal que sigui, és com si els hagués fet muntant puticlubs o fent contraban des d'Andorra. Si fos un personatge més sofisticat (ja ens entenem, oi?), s'hauria pogut fer perdonar els seus orígens, els orígens del seu imperi empresarial i el que faci falta. Pero cadascú és com és. I Manuel Lao no ho pot ser tot, gràcies a Déu. Els cercles burgesos, empresarials, l'establishment terrassenc o com se'n vulgui dir, el tindran sempre per un "outsider". Forrat de pasta, però al marge.

Ni és ni serà el rei. Tanmateix, el seu nom va i anirà estretament lligat al de Terrassa. Paradoxes del mercat, en certa manera…

Aquest és el retrat de Manuel Lao al magazine de El Mundo de diumenge, entre la nòmina dels 100 espanyols més rics (que se sàpiga i que ho sàpiga Hisenda…):

Entre 3.000 y 1.800 millones...
MANUEL LAO HERNÁNDEZ
Terrassa, 1940. Propietario de Cirsa.
El rey de Terrassa
Hace dos décadas, Manuel Lao afirmó que prefería ser el rey de Terrassa que un
don nadie fuera de España. Sin embargo, hoy dirige un gigantesco imperio del
juego: 400 empresas en decenas de países, 16.000 empleados y más de 1.840
millones de euros de facturación. Manuel y su hermano Juan fundaron Cirsa en
1978, al año de legalizarse el juego en España. En 1995 separaron sus caminos
cuando la firma ya era el líder español en fabricación de máquinas recreativas.
En 2000 el propio Lao abortó la salida a Bolsa de Cirsa, momento en que se
valoró la compañía entre 1.500 y 2.000 millones de euros. Casado y con dos hijas
y un hijo, ha sido este último quien ha tomado el relevo generacional.

:: Avui a "El(e-)CuadernoNegro: El PP quiere prohibir la política