El procés: ZP, sense parella

(21.12.2006) Avui acaba la tardor de 2006... Respirem a fons. La llarga partida d'escacs que és el procés de pau entra en un moment interessant. Semblava a punt de naufragar, però els jugadors se'n van adonar que l'abisme era massa profund i han fet un pas enrera i un pas endavant en una altra direcció. Com que no es pot esperar gaire cosa de les declaracions oficials (no entenc per què redimonis el ministre Rubalcaba va fer una roda de premsa per no dir res), els rumors i interpretacions van per lliure i creixen exponencialment a partir d'un mil.lígram d'informació. Són perillosos i sovint tenen pare i mare: és a dir, hi ha alguna intenció al darrera. Precaució, doncs, davant de senyals de moviments amb els presos, per exemple. O amb les "informacions" sobre les tensions entre els socialistes bascos, el Govern i el PSOE, algunes de les quals sí han estat evidents: fa uns dies un dirigent socialista basc va parlar més del compte i va organitzar un sainet la mar de distret, d'aquests que animen la política madrilenya i les tertúlies radiofòniques. El PP i els seus tutors mediàtics continuen posant-li a Rajoy unes quantes línies vermelles per quan es trobi amb Zapatero: a aquest pas, ja serà molt si se saluden i es desitgen unes bones festes. I mentrestant, ETA continua dirigint els fils de la negociació i marcant al seu braç polític, Batasuna, unes altres línies vermelles. En aquesta fase, i encara per molt temps, ETA és la tutora de Batasuna, i no a l'inrevés: encara esperem que neixi o aparegui el Gerry Adams basc, la parella de joc que necessita ZP, ja que les escenes de sofà amb Rajoy no donen tampoc massa joc...

Tanmateix, hi ha petits, mínims moviments, que donen aire a un procés que semblava condemnat. Els que resen cada nit perquè això acabi com el rosari de l'aurora hauran de deixar el cava a refredar a la nevera unes quantes setmanes més, què hi farem…

Va essent hora, doncs, de veure què s'amaga darrera d'expressions porugues com "el dret a decidir dels bascos i les basques" o paraulotes com "la territorialitat". Conceptes, impecablement democràtics, que no només interessen als bascos: no està tan lluny el dia que els catalans també ens haurem de plantejar seriosament aquestes qüestions, després del pobre resultat del nou Estatut, tancat en fals per una temporada, però no per sempre. Demà farem un intent al blog. Si us interessa, ja sabeu…