Espanya val 60 euros al dia

(26.1. 2007) Pepe Rubianes s'enfronta a un procés judicial que pot acabar amb una multa de 21.900 euros. 60 euros diaris durant un any. Això és el que val Espanya. O més exactament, ultratjar-la, un verb ple de ressonàncies medievals i castisses, dels temps de l'honor defensat vessant litres de sang dels altres, a cop d'espasa i del que faci falta. L'honor abans que la vida... Els ultratges es renten amb sang... Antes honra sin barcos que barcos sin honra... Hem evolucionat: abans et podien tallar el coll, ara et posen una multa de 60 euros diaris.

Tal com estan les coses a la justícia espanyola, abandonem tota esperança: la yihad hispànica, liderada pel nostre Bin Losantos (em resisteixo a pensar que cada país té el Bin Laden que es mereix, però hi ha dies i dies…) acabarà aconseguint que els jutges tinguin menys valoració social que els polítics o els periodistes, i mira que això ja és caure baix.

Jo, fill de famílies catalanes des de temps immemorials, em sento espanyol, a la meva particular manera, però hi ha dies que dubto si existeix realment l'Espanya que m'estimo com una de les meves pàtries. No única, ho sento. Potser és per influència del perniciós estatut, però en aquesta matèria em declaro polígam. I que em detinguin si això és delicte.

Avui dubto si existeix una Espanya que valgui realment la pena, demà amb una mica de sort ja se'm passarà i sant tornem-hi, que no passa res…

En Rubianes em fa més aviat poca gràcia. Quedi clar. Això de fer riure dient paraulotes lletges i gruixudes té la seva conya en reunions d'amics o quan t'has passat amb el mam, però en fi, cadascú es guanya la vida com pot o vol, i ell que digui el que vulgui, i si m'agrada o no és el meu problema, i tots tan amics. El que va dir aquella famosa tarda a TV3 és una bestiesa que es podia haver estalviat. A mi no m'ofèn: més aviat em fa una mica de llàstima. Ho trobo patètic. Com trobo lamentable el paper de TV3 en aquest cas, per no parlar del CAC, tan atent a regular exquisidament i amb superior i pulcríssim criteri el que calgui… quan convé, és clar.

Una vegada he dit que ni comparteixo el que va dir en Rubianes ni la reacció de les forces vives del país, i que crec que s'hauria d'haver disculpat més sincerament i amb més contundència, em poso al seu costat només per una cosa: pel seu dret a dir les burrades que vulgui. Total, ja posats, n'aguantem cada dia un munt procedents de la yihad hispànica, i anem tirant… I per això, encara que em costi, les transcriuré aquí, en aquest modest espai virtual, simplement perquè penso que és una animalada (legal, segur) que li puguin posar una multa per ultratge a la pàtria (la que sigui), la bandera (la que sigui) o qualsevol altra sacrosanta institució:

"Que se metan a España en el puto culo a ver si les explotan los huevos. Ojalá les exploten los cojones y vayan al cielo sus cojones".

Es delicte difondre les seves paraules tot i no subscriure-les? Si això és un ultratge i t'arrisques a que et caigui el Codi Penal al damunt, potser que comencem a fer política i a canviar les lleis... del 95? O és que no en sortirem mai del cercle viciós de l'Espanya sectària (ja sé, no tota, ni molt menys, per sort) de tota la vida, de sempre? Reconec que cada dia estic més confús…

Que ens avisin. Si no n'hem de sortir mai, si aquest país ha de continuar essent així d'irrespirable, potser sí que ens ho pensem seriosament… Jo en començo a estar fart. Serà una llàstima, què hi farem.