Velles esquerdes

(2.1.2007) Una frase molt oportuna de Felipe González, de fa uns dies: "Respeté durante años el chorreo permanente de canonizaciones de mártires de la guerra incivil, aunque todos habían recibido digna sepultura y reconocimiento, como las víctimas del llamado bando nacional. ¿Por qué se pretende que recuperar la memoria, lógicamente inclinada a los que no obtuvieron ni tierra digna ni reconocimiento, sea fruto del rencor y no reparación ineludible?". González recordava aquelles canonitzacions amb què, a la primera època de governs socialistes, Joan Pau II utilitzava el santoral per acontentar el bloc opus/catolicisme d'ultradreta que li donava suport, poder i diners… I ens recordava (sense reconèixer-ho, clar) que ell va anar amb peus de plom en les seves relacions amb l'església catòlica: pragmatisme pur davant del pes (o del temor al pes) de les sotanes.

Es probable que en els anys 80-90 hi hagi moltes arrels i claus del que està passant ara mateix: és quan pren forma lentament un nou radicalisme catòlic neocon, inspirat en models americans, que marcarà sens dubte el segle XXI… Un segle (i si no anem amb compte, un mil.leni) marcat pel radicalisme religiós al nostre país: una eina política i social de primera magnitud, que està canviant el paisatge i enverinant els esperits…

Si guanyem perspectiva sobre el que està passant, veiem llunyans episodis de la nostra història i les seves connexions: autèntiques plaques tectòniques que xoquen… Hem de recuperar la història i la memòria, reconèixer veritats doloroses, guanyar espais de públic reconeixement per a tothom, de perdó, de reconciliació, de disculpa. Es evident que hi ha encara esquerdes profundes: surten a la llum massa sovint… Hem tancat en fals el passat i també l'hem mitificat, tots. Necessitem fer memòria i justícia simbòlica, la qual cosa no vol dir que necessitem la llei que ara mateix s'està fent.

:: 2007, el año de los halcones
www.e-cuadernonegro.blogspot.com