Els bons catalans no fan el burro

(20.1.2007) Al gran ex president no li agrada veure als cotxes l'enganxina del burro català. Creu que és una burrada i no se n'està de dir-ho. Jordi Pujol fa bé, en té tot el dret, només faltaria. I a més, té al darrera una certa tradició: renyar-nos. Aquesta vegada renya benèvolament els seus, els bons patriotes: "Ni el símbol de Catalunya pot ser un burro ni la conyeta pot ser un arma de conscienciació de la gent. El burro no aspira a la victòria, ni tan sols al respecte." Es una manera de veure-ho. Per a ell, Catalunya és una cosa seriosa, sagrada, no fem conyes. Pujol ha tingut la virtut de representar / personificar millor que ningú la Catalunya de finals del segle XX i principis del XXI, i consti que no l'he votat mai: faríem malament de no escoltar-lo atentament, una altra cosa és fer-li cas quan ens renya.

A mi, la veritat, ni fu ni fa. Per començar, em sembla una ximpleria (respectable, eh?) omplir el cotxe d'enganxines, sigui amb rucs o toros d'Osborne. Em recorda massa els meus propis carpesanos adolescents… i un dia o un altre ens hem de fer grans, no? Però no es pot negar que tenim una curiosa tendència (que compartim amb la resta d'Espanya, què hi farem…) a omplir el cotxe de collonades. Què voleu que hi faci: per a mi un cotxe és un cotxe i no un aparador ideològic/nacional. Però això val només per al meu (on per cert porto un discret adhesiu terrassenc amb el lema "Tothom Suma", a l'espai de la matrícula reservat al concessionari: cadascú té dret a les seves pròpies incoherències...), i no per als altres, evidentment. Cadascú que faci el que vulgui. Com l'adhesiu "cat" a les matrícules: un divertiment com qualsevol altre, per tocar els nassos i expressar catalanitat a la carretera. Catalunya serà automobilística… o no serà. O tota la paradeta de productes patriòtics que tenim disponibles: si voleu omplir la vostra vida d'adhesius, pins, barretines i collonades diverses, l'oferta és formidable.

Hi ha gent que veu Catalunya com una mena de país-pancarta, un país-enganxina, que expressa la seva identitat de forma una mica obsessiva: a les tovalloles de platja, els condons, els calçotets, la matrícula del cotxe, el fons de pantalla de l'ordinador…no hem gosat arribar encara al paper de wc amb les quatre barres ni a les barretines per a l'antena del "larràdiu", perquè la bronca de l'expresident seria apocalíptica… Ara bé,s'ha de reconèixer que quan ens posem a fer conyeta a vegades som brillants. El ruc català donant pel cul el toro espanyol és el summum del nacionalisme kitsch… Quina gràcia, oi?

Horroris causa
www.e-cuadernonegro.blogspot.com