Patates, pollastre, enciam...

(5.1.2007) Hi ha notícies d'estar per casa, modestes, ben humils, al costat de l'atemptat d'ETA a Barajas, l'execució de Sadam i el famós video que fa realitat allò de la mort televisada, l'esllavissada de Montserrat, l'assassinat d'un important empresari català, el preu per metre quadrat dels pisos… Són notícies que formen part de la realitat més quotidiana, la de les nostres vides de cada dia, però semblen insignificants si les compares amb esdeveniments de suposada trascendència històrica. Triem-ne alguna… Una d'aquelles notícies que gairebé no mereixen l'atenció dels experts, dels tertulians, dels ministres, dels líders polítics, dels banquers…

Per exemple aquesta. Les patates, el pollastre i l'enciam han pujat de preu entre un 15 i un 20% al llarg de l'any passat, el 2006… També s'han apujat el salmó, les peres, les bledes, les cebes… El vi negre o l'oli d'oliva, bucs insígnia de la cuina mediterrània, no han deixat tampoc d'apujar-se. Consolem-nos, però, perquè la bona notícia és que han baixat de preu els musclos en escabetx, les gambes congelades, la farina, la taronja i les mongetes. Com diuen, "Dios aprieta, pero no ahoga"…

L'informe oficial del govern confirma el que et trobes qualsevol dia, quan vas al super o al mercat. El que comenta la gent quan torna a casa o a la sobretaula. O el que veus per exemple si vas de tant en tant a un país veí, aparentment similar però molt més ric, com França i t'adones que al super les coses valen més o menys com aquí, tot i que el nivell de vida no és pas el mateix… I si fas turisme per les europes, sovint descobreixes, encuriosit, que et sents com a casa quan arriba l'hora de pagar. Abans ho trobaves tot molt més car… Avantatges de ser tan europeus, oi?

Res, petites coses quotidianes, d'aquelles que semblen tenir poca importància… Els tomàquets, l'enciam, la fruita, l'oli, estan pels núvols. Els pagesos, si fa o no fa, cobren el mateix de sempre: uns quants cèntims més, com a molt. Segur que hi ha explicacions per a això, com per a gairebé tot: el mercat, les relacions entre l'oferta i la demanda… Oi que sí? No falla, és evident que el mercat funciona com un rellotge i ho posa tot al seu lloc, al mateix temps que fa que els diners canviin de mà i de butxaca… I si amb les reflexions sobre els mecanismes del mercat no n'hi ha prou, sempre ens queda la imprescindible convergència amb Europa, l'altre argument infal.lible.

Llàstima que en altres qüestions anem una miqueta més endarrerits. Salari mínim, per exemple. A Espanya el govern acaba d'apujar-lo un 5,5%, fins als 570 euros. Consti que valoro, i molt, l'esforç que fa el nostre govern d'esquerres en temes com aquest, perquè en tres anys les coses han millorat notablement, però… A França, Bèlgica, Gran Bretanya, Holanda, Irlanda, Luxemburg, el salari mínim supera els 1.200 euros. Fins i tot als USA, paradís del capitalisme brutal, el salari mínim és de 720 euros. Parlem, si ho preferim, de mitjanes salarials. A Espanya, uns 1.500/1.600 euros mensuals, a Dinamarca més de 3.000. Ja sé, ja, que les diferències de nivell de vida o impostos equilibren algunes coses. Però curiosament tendeixen a minvar a un ritme vertiginós, molt més ràpid que el dels salaris… Casualitats, és clar.

Ah, el tabac també ha pujat de preu una vegada més, però com que és pel meu bé, no em queixo, només faltaria… ja fumarem pells de patata, com el meu avi, si les coses van a pitjor… i si les patates no es converteixen en menjar de rics, clar. Ja ho veieu: notícies modestíssimes al costat de temes tan importants com els que omplen els diaris, les teles, les ràdios… o els blogs. Coses que passen i que formen el teixit de la vida… Potser ens hi hauríem de fixar més, no?

:: ZP no se rinde
www.e-cuadernonegro.blogspot.com