Córboba:la mesquita enyorada

(7.1.2007) Aquests dies he tingut unes quantes idees estimulants... Per exemple, demanar que els jueus tinguin permís per resar lliurement a la mesquita de Jerusalem o antic Temple d'Israel, cosa que segurament els farà molta il.lusió als musulmans. O que a les mesquites s'organitzin oficis religiosos cristiano/musulmans i les dones hi puguin accedir lliurement i vestides com els vingui de gust… Segur que els imams, amb la seva característica amplitud de mires, aplaudeixen amb entusiasme la proposta… Ximpleries, oi? Doncs no tant...

Ara resulta que els musulmans espanyols demanen seriosament poder resar a la catedral/mesquita de Córdoba/Còrdova. Una petició al.lucinant i al.lucinada, que fa dies que ronda per les tertúlies i que hauria despertat molt més interès si no hagués estat per la relaxació general pròpia de les festes nadalenques, la crisi del procés de pau i l'atemptat de Barajas. Es una petició formalment respectuosa, i així crec que ha estat contestada per les jerarquies catòliques, més enllà d'algunes vacil.lacions inicials. Però diguem-ho clar, sense voluntat d'ofendre: és una ximpleria.

No sé si arriba a provocació, com escriu a la tercera d'ABC el seu director, però s'hi acosta. Tampoc no crec, per altra banda, que la proposta dels islamistes espanyols sigui un globus sonda per anar preparant la reconquesta d'Al-Andalus. Tot i que per a molts musulmans radicals (i més d'un i de dos neocons) el que estem vivint són unes noves guerres de religió en ple segle XXI, unes noves croades en un món que, si no anem amb compte, qualsevol dia tornarà de cop i de pet a l'edat mitjana…

Tanmateix, té la virtut de recordar-nos que a la molt catòlica Espanya hi ha una nova/vella religió que cada vegada és menys minoritària: són ja mig milió, els musulmans? I seran més. Una realitat contundent que fa més urgent encara avançar seriosament en la separació entre l'Església catòlica i l'Estat o plantejar-nos estendre a les altres religions/confessions (protestant, jueva, ortodoxa… i islàmica, clar) els avantatges i els peatges que Roma ens cobra a canvi de garantir-nos (ai…) la salvació eterna.

Si no resolem aquesta antiquíssima qüestió, que ha estat un autèntic llast de l'Espanya moderna, i no dibuixem una clara lína vermella entre Roma i l'Estat (ara no existeix, malgrat que formalment el nostre sigui un Estat aconfessional), acabarem tenint problemes molt seriosos. I de moment res no indica que avancem en la direcció correcta…