L'agenda Montilla

(23.1.2007) Es home de reptes, un pencón que ha decidit aprendre català com Déu mana. I se'n sortirà a base de colzes, com la majoria dels mortals. Fa uns dies que rep classes particulars de llengua catalana, dimarts i dijous de vuit a nou del matí, amb una "seño" (inicials: A.E.) que faria una pasta si s'incorporés a l'equip de guionistes de "Polònia". Montilla, per cert, que és més "pillo" del que sembla, els va convidar a esmorzar fa uns dies a Palau i va quedar com un senyor: va dir que trobava divertit el programa i que no tenia cap queixa. Gràcies a El Periódico, ens hem assabentat també que la seva jornada va de vuit del matí fins a mitjanit, que es llegeix de pe a pa qualsevol paper que cau a les seves mans, que absorbeix la informació com una esponja i que, per si no ho sabíem, que escolta molt i parla poc. No és gran cosa per bastir un mite, una imatge pública, però n'hi ha prou per anar construint la imprescindible llegenda que necessita qualsevol personatge per ocupar un lloc a l'imaginari col.lectiu: Pujol (pagès, patriota, té el país sencer al cap, clar i català…), Maragall (llestíssim, imprevisible, un punt esbojarrat, visionari…), Montilla (callat i pencaire, seriós…). No va per mal camí, no.