
Al marge de la justícia de les seves reivindicacions (no puc opinar massa, algunes semblen raonables, però les batalles sindicals s'han de conèixer per dins, des dels budells) i del rerafons en el que s’intueixen diverses estratègies sindicals i polítiques encara confuses, el que queda en l’aire és justament la capacitat d’una sèrie de servidors públics per fer el que els toca: servir la societat.
Qui és capaç de fer vaga d’aquesta manera tan brutal, després serà un angelet de la guàrdia al volant? Són només brètols ocasionals, fora d’hores de feina? Jo tinc els meus dubtes que estiguin a l’alçada de la confiança dels passatgers i de la dignitat de la tasca que la societat els encomana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada