28 d’oct. 2009

Traducció simultània per 500€

Entre les ventades d’aire fred de la tardor, els olfactes sensibles detecten indicis d’un aire primaveral, més càlid i molt entregirat, que anuncia eleccions a la vista. Per tant, ja ens podem anar preparant per als castells de focs dia sí i dia també. El cas de les traduccions simultànies del Parlament, del “nicaragüenc” al català i viceversa, forma part d’aquest paisatge excitat, em temo que abans d’hora. Què calia traduir, si és que calia traduir alguna cosa, és la gran pregunta. No del milió, però sí del miler d’euros que va costar el servei. Això és llençar els diners, just en els temps que corren? No ens esverem, anem a pams: tenim massa afició a fer de la llengua un permanent camp de batalla visceral. El Parlament de Catalunya és la casa del català, com el parlament espanyol és la casa comuna del castellà: diguem que al Senat, amb una mica de mà esquerra i sentit comú, es podria fer força diferent, però està bé que hi hagi una llengua comuna a la institució comuna que ens representa. Seguim: els diputats catalans han de poder parlar en català a una delegació de Nicaragua o de l’Afganistan, faltaria més. I si són “miskitos”, doncs també. Cortesia i comunicació van lligades. Per tant, cal traducció, ni que només sigui per principi i per educació cap als visitants. Ja tenim gastats 500 euros. I ben gastats. Els altres 500 crec que sí que ens els podríem estalviar: aquí entenem i parlem el castellà perfectament, no ens cal que ningú tradueixi del “nicaragüenc” com si fos una llengua estranya. I si li volem donar un caràcter simbòlic a la traducció del castellà al català, aquí sí que rellisquem cap al ridícul: no ens cal. I ojalà no ens calgués que ens traduissin de l’anglès o del francès i fossin realment una tercera o quarta llengua. El castellà és també nostre: gràcies a això podem estalviar el 50% de certs serveis de traducció sense renunciar a visualitzar l’espai del català en un país que té dues llengües. Tan pròpies i tan oficials l’una com l’altra.