28 d’oct. 2009

Que puji el petroli, sisplau

La paraula innovació és d’aquelles que serveixen per a tot. Al Museu de la Ciència podem veure una mostra dels fruits de l’enginy humà, de la creativitat, en una nova exposició de llarg recorregut que arriba en el moment més oportú. Just quan la innovació s’ha convertit en el motor, encara una mica misteriós, de l’esperança de futur: comencem a entendre que només sortirem de la crisi fent coses noves o fent coses velles de noves maneres. El vell estil s’ha esgotat. Es un bon moment per reflexionar, per olorar el futur i reaprendre que les idees mouen el món. Cal capital, sí, però sense idees no serveix per a res. Hi ha una altra paraula, ben estranya també, que és encara una hipòtesi, o una il.lusió: relocalització. Una paraulota, vaja. La innovació, sola, no ho canviarà tot: necessitem un corrent més potent, més primari. Alguns savis una mica despistats però força afinats comencen a apuntar cap a una alta probabilitat: en pocs mesos, el petroli tornarà a pujar i acabarà posant-se pels núvols. Favor que ens faran: això serà el final dels vols low-cost, dels tomàquets importats d’Almeria o del Marroc, del transport baratíssim que permet produir per dos duros a la Conxinxina i estalviar-se una pasta en sous a Europa. La globalització té les seves virtuts, però el seu principal defecte és que mata la proximitat: és massa barat anar a sopar a Frankfurt per caprici o carregar-se el teixit industrial o agrícola d’un país. Ara ho estem pagant, també. Si puja el petroli, s’acaba el transport barat: fotut per als transportistes, sí, però apareix una gran oportunitat per a la resta de la societat. A més dels avantatges que tindria de cara a estimular seriosament altres energies. Ja és ben trist començar a mirar la llista de preus de les benzineres tot desitjant que comencin a pujar: serà el signe de què som a les portes d’una nova etapa. Es una hipòtesi innovadora i una mica estranya, però sona bé…

Cap comentari: