L'Estat bis

(27.02.2007) A les Espanyes, els energúmens de sempre i un grapat de centralistes de bona fe i demòcrates (de haberlos, haylos… i no són pocs, convé recordar-ho) s’escandalitzen perquè hi ha una cosa anomenada “Comissió Bilateral Estat-Generalitat”. I sort que el govern espanyol ha donat allargues a una petició de cimera “bilateral” per tractar sobre les obres públiques a Catalunya, perquè ja haurien patit un infart. Diuen que així es consolida Catalunya (o la Generalitat) com un Estat-bis. Més aviat un Govern-bis, diria jo, perquè em sona que de tant en tant ens diuen que les autonomies també són Estat… Clar, depèn del moment.

S’esveren per res. La reunió va escenificar-se a Madrid, que és on hi ha el poder de veritat, el gran poder. Oblidar aquest detallet és fer trampa: és allà on està la caixa central i on cal anar a presentar la instància per demanar els calerons per fer de govern-bis. Però els catalans contents, perquè això de “bilateral” sona molt bé i ens proporciona agradables massatges a l’ego nacional i a la nostra “especificitat”…

Si tinguéssin una mica més de mà esquerra i de subtilesa vaticana, omplirien els organigrames de comissions i cimeres bilaterals, farien unes quantes obres ben grosses i visibles, ens posarien un aeroport que faci goig i ens podrien anar donant morralet amb l’Estatut, el Constitucional i el que faci falta… De tan fàcil com és acontentar-nos, encara no se n’han adonat. Estil ZP, vaja, que, com diuen, “no da puntada sin hilo”. Té la pega que s’han d’invertir uns quants milions d’euros i no esverar-se per algunes qüestions simbòliques com les seleccions esportives…

Til.la, diners i símbols: una combinació infal.lible.

Consti que no em sembla una mala estratègia… Si és que és això…