La vergonya de Srebrenica

(27.02.2007) Ja tenien raó, ja, els que de petit em deien que Déu, a l’altra vida, si és que una i altra cosa existeixen, jutjarà els bons i els dolents i farà justícia. Més val creure en aquest Déu justicier, perquè els tribunals humans –més enllà dels mites i de les pelis d’advocats i jutges- són una altra cosa. Semblava que ens podiem refiar del de l’Haia, el màxim tribunal de les Nacions Unides. Però res de res. Com tantes coses que tenen a veure amb l’ONU: un mite, com a molt benintencionat. I sovint, un fracàs absolut.

Ara acaben d’absoldre Sèrbia de la matança a Srebrenica de 8.000 “musulmans”, diuen els diaris…

Musulmans sí, però europeus també i sobretot: algú s’imagina en una notícia que als espanyols/catalans ens qualifiquin genèricament de catòlics? Les neteges ètniques deixen rastres a les paraules, també...

Això sí, els solemnes i severs jutges renyen una mica els serbis: podien haver fet alguna cosa per prevenir la massacre. I els demanen educadament que deixin d’amagar-lo i lliurin a la justícia (ai, que em venen ganes de riure…) el militar Ratko Mladic, un dels grans criminals de guerra dels Balcans, al costat de Milosevic, Karatzic i tants altres còmplices del crim. La meva ingènua pregunta: segur que l’han buscat amb prou ganes? O, com Bin Laden, se l’ha empassat la terra?

Ara els europeus (cristians) ens escandalitzarem una mica, i farem veure que no recordem que vam fer el paper de la trista figura en aquelles guerres d’extermini als Balcans, a principis dels anys 90. No vam moure ni un dit. I podíem fer-ho. Ens havíem omplert la boca afirmant que mai no deixaríem que a Europa passés res semblant a l’extermini nazi… i cinquanta anys després les vam veure tranquil.lament asseguts davant la tele. Sort dels americans… però no és políticament correcte recordar-ho. Fa massa vergonya. I ara ho remata aquesta sentència...

Total, només van morir unes dues-centes mil persones…