El regidor negre

(3.2.2007) "Jo, racista? Noooo, què va… Es que senzillament es tracta d'una qüestió de combinació de colors. El color dels casaments és el blanc i no el negre… I clar, si el regidor que t'ha de casar és negre, resulta que combina malament amb el vestit de la núvia, res més… Racisme? Apa, què dius…" Més o menys això és el que ha passat a la ciutat belga de Sint Niklaas, on tres parelles s'han negat a que les casés un regidor negre. Negre, sí, però belga de naixement, tan belga com els que voten el partit racista flamenc Vlaams Belang: detall no gens anecdòtic, perquè no són quatre gats. I això complica les coses. Fa un parell d'anys vaig assistir a una missa a Nôtre Dame de París i el capellà era negre: com canvien els temps, que lluny queda l'Europa blanca i rosseta i d'ulls clars en la que només desentonàvem els més aviat morenos llatins del sud, als quals ens perdonaven la vida perquè érem parents de segona, llunyans i exòtics. El regidor o el capellà negre són signes dels temps. Excepcions, encara, però pura i simple normalitat. Coses que aquí passaran qualsevol dia: diputats, regidors, alcaldes… Negres? Musulmans? Magribins? Sudamericans? Canvis que costaran de païr, no ens enganyem, i que posaran a prova la fermesa dels valors de la societat i la qualitat humana de les persones. A Terrassa i altres grans ciutats catalanes ja ho podem anar posant a l'agenda per a un d'aquests anys, no per a demà mateix, però sí en un futur no massa llunyà. Es possible que ens en sortim bé, perquè hem anat preparant el camí, no sense tensions ni entrebancs. Però abans haurem de passar unes quantes proves. Algunes carregades de simbolisme, com un casament civil, que acaba esdevenint una prova de foc.