Corbata-power

(16.02.2007) Al poder s'hi arriba com es pot, des del carrer, des de la vida de cada dia, però els homes han d'anar al despatx i al cotxe oficial amb la corbata posada. Diu el conseller Puigcercós que el govern ha de donar una imatge (implícit: de seriositat) i que potser només admetrà alguna excepció amb els radicals anticorbata que n'han fet una qüestió de principis. S'han acabat les conyes. Recuperem les tradicions. Recuperem la referència de Tarradellas, mític president que serveix una mica per a tot i que, com a bon afrancesat que era, tenia claríssim això del poder, els seus símbols, els seus rituals. D'aquí a dos dies, els alts càrrecs del departament de Puigcercós seran clònics del conseller: camisa fosca, corbata ben contrastada, colorista. Un estil que s'ha estès i ha esdevingut molt freqüent dels republicans. Es a dir, un toc diferencial però sense estridències. Així, el govern d'Entesa remarcarà algunes diferències estilístiques, ja que les altres oficialment no existeixen…i Déu els conservi l'enteniment i vulgui que això duri.

La cosa té la seva conya, ara que precisament som en temps de Carnestoltes, però admet lectures força més complexes i menys humorístiques. Repassem els armaris, perquè diuen molt dels seus propietaris…

Tenim el polo-power, més propi d'Iniciativa: un estil més informal i arrugat, però de marca, sense passar-se si pot ser. Corbates, les justes. El poder tou, enrotllat, guai, sportwear. Molt Camper, per entendre'ns.

Un altre estilisme és el powerwear d'Esquerra: colors forts i sovint foscos, corbata, americana, classicisme però amb uns trets diferencials. Es un model estètic encara en evolució, contradictori. Temps al temps.

I el sociatawear, en el qual costa trobar unes línies comunes, cosa d'esperar en un partit tan divers. Però els càrrecs socialistes tendeixen a vestir-se amb poques alegries i més aviat classiquets, força corbata, combinacions poc agosarades, dintre dels estàndards. Amb excepcions, com podrien ser el conseller Castells (proper al esquerrastyle), Maragall (que anava i venia d'un model a l'altre, sempre amb dues ànimes i dues combinacions de camisa i corbata). Aquest model, molt marcat per l'ànima gestora dels socialistes, experimenta una certa tendència a una informalitat controlada, seriosa i sense excessos, segons el dia i el moment. El ciustyle no és molt diferent del sociata, tot i que tendeix a ser molt més formalet i "arregladet". Estil, diguem-ne, gendre ideal.

I el ppwear ja se situa, amb comptades excepcions, en el classicisme hispànic de tota la vida: les camises ratllades, el blau que sempre queda bé, la corbata imprescindible, a vegades els "gemelus" o fins i tot les inicials brodades a la camisa… Una mica borjamari, vaja.

Per no parlar del citizenstyle: en pilota picada als cartells electorals, però en el dia a dia d'una grisor sorprenent, un punt funcionarial... Vaja, que encara no sabem massa ni qui són ni quin estil de vestuari els representa. Continuen essent una incògnita en molts sentits: ja veurem què passa quan surtin de l'armari...

La corbata se situa arreu, a la vida pública i a la privada, com el signe per excel.lència del poder i la representació, i no sembla que tingui la batalla perduda. Premisa bàsica: qualsevol tio amb corbata i "traje" sembla més que sense corbata. I si el "traje" és de bona sastreria i les sabates de marca, molt millor. Aquesta és la percepció i la convenció social, i costarà sang, suor i llàgrimes canviar-la.

I a tot això, com s'ho fan les dones? Doncs senzillament no s'ho fan.

A vegades adopten l'estil masculí, per semblar més serioses, i d'altres afortunadament es permeten moltes més llibertats, dintre d'un ordre segons el càrrec o el rol. I perquè els símbols del poder (com el mateix poder, en sentit ampli) són encara molt masculins. Per això mateix les dones no porten corbata. Per això mateix de moment, que se sàpiga, no hi ha normes sobre si les faldilles han d'anar per damunt o per sota del genoll o si els pantalons són admisibles per a les dones (poquetes) que hi ha als llocs més alts de la majoria d'organigrames…