25-S

(22 setembre 2006) Madrid té l'11-M. Nova York l'11-S. En aquest codi sinistre de les catàstrofes i les matances, a Terrassa li correspòn el 25-S. Es setembre, dissabte i plou. I la pluja de setembre a la nostra ciutat ha quedat per sempre tacada per aquella onada d'aigua, fang, arbres, cotxes i cases que en poques hores -poques i molt fosques, del vespre fins a mitjanit- es va endur més de 350 persones el 25 de setembre de 1962 i va deixar per sempre la marca de la tragèdia a la història de la ciutat i a la memòria col.lectiva.
Hi ha moltíssima gent que té la seva pròpia història d'aquella nit i dels dies següents, i la conserva viva, intacta, recorden perfectament on eren, què feien, imatges terribles, angoixes… segurament ho recorden millor i amb més intensitat que molts altres moments de les seves pròpies vides. Als arxius fotogràfics de Terrassa no hi ha fotos més impressionants que les d'aquells dies. Podrien perfectament posar-se al costat dels calaixos on desem les fotos de les Torres Bessones en ruïnes, de les ciutats angleses o alemanyes bombardejades a la segona guerra mundial, de Gernika, de Beirut, de Sarajevo… Pertanyen a la mateixa galeria dels horrors, només canvien les etiquetes,les èpoques, els noms propis, les fesomies de les cares…
Ara que per fi hem començat a remenar la terra i obrir les fosses comunes de la memòria (la guerra, la repressió de la postguerra, clar, però també les crueltats d'aquella república no tan virginal), va arribant l'hora d'obrir altres pàgines fosques. Continuem amb les fotografies. Anem a qualsevol arxiu fotogràfic, el Tobella, el de l'Ajuntament, busquem a l'hemeroteca del Diari. Busquem fotos de la Terrassa dels anys 50, dels anys 60, de començaments dels 70. Remenem i fixem-nos en les del torrent de la Maurina, els barris que travessa la riera de les Arenes, Sant Llorenç i tants d'altres. Veurem el retrat dels grans negocis de l'època, de l'especulació urbanística de veritat, de la immigració caòtica, de la desídia infinita de les institucions… Revisitarem les imatges d'un gran desastre col.lectiu.
Es una història pendent d'escriure. Potser encara massa recent, massa fresca, massa aspra. Amb noms i cognoms dels que sense massa manies van treure un gran profit d'aquella època. Amb grans fortunes i també petits negocis, una història del poder i l'economia que explica moltes coses, moltes factures que col.lectivament hem anat pagant al llarg de les darreres dècades. Hi ha estudis i investigacions molt remarcables en aquest camp, però fets amb la precaució de no trepitjar massa ulls de poll…Em temo que costarà, perquè aquest buit forma part del mateix pacte de silenci i oblit (més o menys implícit, més o menys forçat…) que empara els anys de la transició.

Més informació a:
http://les_riuades.galeon.com/
http://www.terrassa.org/noticies/segell/index.htm