Vot al cove

La tesi de Duran Lleida és aquesta: “Existe una tercera España, moderada, equilibrada y dialogante, pero carece de una expresión política y electoral propia, excepto en Catalunya, en Euskadi y, en menor medida, en Galicia.” I a partir d’aquesta tesi, aposta sense matisos perquè CiU entri al govern espanyol: “Entre otras cosas, centraría la política española. Sería una aportación a la estabilidad y a la moderación. Creo que debemos implicarnos en el Gobierno de España”. No ho diu, però es refereix al govern del PSOE, perquè al PP li queden molts anys de purgatori per davant abans que pugui tornar a festejar el nacionalisme conservador català o basc. La proposta Duran té diverses virtuts: li permet jugar de veritat a la quiniela dels ministres (no serà per falta de ganes…), introdueix un element desestabilitzador a Catalunya (el paper de CiU com a govern a Madrid i oposició a Catalunya), dóna sortida al caràcter moderat i centrat de la seva formació i sobretot, sobretot, la rescata del fora de joc en el que està instal.lada. No està malament la jugada. I s’intueix un nou intent de forçar a mig termini la gran aliança amb el PSC. Però no ignora que el vell somni d’un cert nacionalisme català (governar a Espanya, catalanitzar-la) està condemnat al fracàs a l’Espanya actual. Qui es cregui que això és viable, va llest. Així resulta que se li escapa l’autèntic sentit de l’operació, quan recorda el fracàs de Roca: “Es cierto que la operación fracasó en España, pero CiU debería recordar que fue entonces cuando logró su mayor cota de apoyo electoral, en las Cortes y el en Parlament. ¿Por qué? Porque CiU proyectó la voluntad de implicarse sin reservas en la política española. La mejor época de CiU llegó con la incorporación de votantes centristas, de votantes que, más allá de la defensa de los derechos de Catalunya desde Catalunya, creían que era importante implicarse en España”. Es a dir: en el fons, del que es tracta és de guanyar vots a Catalunya. I si surt bé la jugada de Madrid, bingo. Brillant tàctica. Pobríssima política.