La família i el padrí

Aquest tal Javier Calomarde, un diputat del PP amb cara d’UCD, se l’estava buscant. Massa flirtejar amb El País, amb El Plural… Massa moderació i massa centrisme per als guardians de l’ortodòxia conspiradora i mentidera. I a sobre li envia uns quants mails al Mariano, “the godfather”, i una carta de comiat, i au, cap al grup mixt, que una cosa és enviar a fer punyetes el teu partit i una altra és retornar l’acta de diputat, oi? En Calomarde ha desafiat “la família” i això no es pot quedar així. La venjança l’han servit aquesta vegada en calent. A sac. “Els cosins” l’acusen a través d’un d’aquests mitjans digitals (en diem “mitjans” per dir-ne alguna cosa) d’haver assetjat una dona (casada, per empitjorar les coses). La maquinària mafiosa ja s’ha posat en funcionament per triturar-lo. Ara aprendrem alguna cosa més sobre la disciplina de partit del PP. Qui es mogui, qui obri la boca, està sentenciat i fotut. Han de respondre com un sol home, amb alguna dona al costat, això sí, que sempre dóna color i un toc progre.

Ja ho deia en Franco, aquell home visionari: als polítics se’ls agafa per la bragueta o per la butxaca. O sigui, dit en plata, pels ous: potser per això els posa tan dels nervis això de la paritat a les llistes. La unitat, ben entesa, com Déu mana. La d’Espanya, la del PP i la del que faci falta. Els testicles entesos com a suprem argument polític. S’ha de mentir fins al final, per collons. Per collons també s’ha de mantenir que ETA i el komandorubalkaba eren socis d’Al Qaeda l’11-M, que l’Estatut català trenca Espanya, que el castellà està perseguit a Catalunya o que ZP s’ha venut Espanya, Navarra inclosa, a Otegi. I qui gosi qüestionar, ni que sigui una mica, la doctrina oficial, que es prepari: s’està jugant els ous. El missatge és d’una subtilesa extraordinària… Que vagin amb compte els Gallardons, els Fisas…

Però avui és diumenge, no convé oblidar que a les esglésies hi ha la goma d’esborrar per a les fatigades consciències dels bons patriotes. A la intimitat del confessionari pots buidar el pap i a canvi d’una lleu penitència tots els pecats i excessos poden ser perdonats… fins dilluns, que caldrà tornar a la càrrega. Tot sigui pel bé de la pàtria. I de la família, sobretot de “la família”…

***

La familia y el padrino
Javier Calomarde se lo estaba buscando. Demasiados coqueteos con El País, con El Plural… Demasiada moderación y demasiado centrismo. Y encima le manda una carta al padrino Rajoy y le abandona en mitad de la refriega y se pasa al grupo mixto. Se ha atrevido a desafiar a “la familia”. Y tanta felonía merecía su castigo, y la venganza ya está servida. En caliente. “Los primos”, hombre de bien y de honor donde los haya, le acusan de haber acosado telefónicamente a una mujer (casada, para empeorar las cosas). La maquinaria mafiosa ya se ha puesto en marcha para destrozarlo. Esto se pone interesante: vamos a aprender algo más sobre la disciplina de partido en el PP. Quien se mueva, quien abra la boca, está jodido. Ya lo decía Franco, ese hombre: a los políticos se les coge por la bragueta o por el bolsillo. O sea por los huevos, que por eso les pone tan nerviosos eso de la paridad en las listas. La unidad bien entendida. Como la de España. Los testículos entendidos como el supremo argumento político. Hay que mentir hasta el final por cojones. Hay que echarle huevos al 11-M, a ETA, el Estatut y lo que haga falta. Y a quien saque los pies del tiesto, se le cortan los huevos y en paz. Que se anden con mucho cuidado los Gallardones, los Fisas... Pero hoy es domingo, no hay que olvidar que en las iglesias está disponible la goma de borrar para las fatigadas conciencias de los buenos patriotas. Suerte que en la intimidad del confesionario te lo pueden perdonar todo… hasta el lunes, cuando hay que volver a la dura brega… La causa, bendecida por los que se atribuyen la representación exclusiva de su Dios, exige a veces ciertos excesos. Todo sea por el bien de la patria. Y de la familia. Sobre todo de “la familia”.

NOTA

• L'altre blog, "El(e-)CuadernoNegro" ha patit diversos problemes tecnològics i ha passat a millor vida. Una llàstima, però ja no té remei. R.I.P... El deixaré disponible encara una temporadeta, ja que es pot llegir però no fer-hi nous apunts. Intentaré mantenir el seu esperit a través del BlogDiari (on faré el possible per mantenir el compromís d'oferir-lo en català i amb la traducció en castellà) i d'una versió local del mateix blog: www.terrassablogdiari.blogspot.com, que començaré els propers dies... No hay mal que por bien no venga...
• El blog "El(e-)CuadernoNegro" ha sufrido diversos problemas tecnológicos, a los que no encuentro remedio, y ha pasado a mejor vida. Una lástima... R.I.P.... Estará disponible todavía una temporada, puesto que es posible leerlo pero no publicar nuevos apuntes. Intentaré mantener su espíritu a través del BlogDiari (en catalán y castellano), así como en una versión local del mismo blog: www.terrassablogdiari.blogspot.com, que estrenaré uno de estos días... No hay mal que por bien no venga...