21 de gen. 2008

L'exèrcit dels purs

Què més han de fer o planejar perquè ens prenguem seriosament, molt seriosament, l’amenaça del terrorisme islamista? Catalunya no és un cau de terroristes suïcides. O no ho és més que Madrid, Londres, París o Roma. Però estem en el punt de mira des de molt abans de l’11-M. Són aquí, entre nosaltres. I en vindran més i ho tornaran a intentar. En nom d’Al.là? Això creuen els purs, els assassins, els intolerants, però més aviat maten en nom de Satanàs: porten l’infern al cor, i no el paradís. Les darreres detencions al Raval confirmen una veritat de difícil i verinosa digestió. No és sensat minimitzar-la, com intentava fer el conseller Saura en els primers moments. No és sensat (ni cal) per senyalar amb el dit el perill de l’islamisme radical demanar abans disculpes, precisar que no hi ha cap mena d’ombra de racisme, que cal afinar molt bé el llapis per no vincular la religió musulmana amb el terrorisme. Anem massa amb peus de plom, com si tinguéssim por d’estigmatizar-los. El perill és evident: un còctel explosiu d’immigració, islamisme i terrorisme que ens pot esclatar als morros.

Però la por que hem de tenir és d’una altra mena: som un dels escenaris on es juga una batalla global, la de les guerres de religió, petroli i geoestratègia del segle XXI. Clar que la religió musulmana no és per força una fàbrica de terroristes suïcides. Però, com les religions cristianes en molts moments de la història, inclòs l’actual si no anem amb compte, sí que és ara mateix una fàbrica massiva de fanatisme, d’intolerància, de violència. Podem discutir llargament sobre les raons i fins i tot intentar ajudar els escassos intents de trencar les cadenes, però la realitat ara per ara és aquesta. L’escut que tenim per fer-hi front és el dels nostres valors, les nostres lleis, el sistema de drets i deures, la llibertat, el respecte. Sense fer ni un pas enrera, reivindicant-los per a tothom qui s’hi vulgui acollir lleialment, hem d’encendre els llums d’alerta.

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

és l'enemic invisible, el que no podrem derrotar mai, notem la mort i juga amb la nostra por a ella. Digues-li fanatisme, digus-li el que vulguis, però és així i no hi ha res a fer.

Francesc Puigcarbó ha dit...

que estàs de vacances?

Maurici ha dit...

Joan, on ets!!!!!

JR&OC ha dit...

Hola, Francesc!! He estat quinze dies massa embolicat en temes de feina, amb les neurones concentrades en uns quants reptes importants. Em quedava temps per pensar, sí, però no per escriure... Gràcies pel teu interès i perdona pel silenci. Sant tornem-hi...

JR&OC ha dit...

Hola, Saltenc! Gràcies pel teu interès i perdona per aquest silenci... Virtut monacal que practiquem poc els blocaires-xerraires, gràcies a déu o al diable... :-)