27 de juny 2007

L'imperi del mal

Monsenyor Cañizares, un dels líders del nou nacionalcatolicisme hispànic, ho té claríssim. Ensenyar l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania és “col.laborar amb el mal”. Ni més ni menys. L’ assignatura fa olor de sofre, ha estat cuinada a les calderes de’n Pere Botero per pervertir les noves generacions de ciutadans i ciutadanes d’aquest país i condemnar eternament les seves ànimes. Com a insigne representant del masclisme intrínsec del catolicisme romà, l’arquebisbe de Toledo creu que l’educació “debe hablar al hombre del sentido de su vida, de la verdad, y ayudar a los hombres a encontrarse a sí mismos". I les dones a la cuina, a fer la bugada, a servir el marit, a fer cas dels capellans i educar cristianament els nens que Déu envia a les famílies. El neonacionalcatolicisme és així, se n’oblida fàcilment d’incloure les dones dintre de la nova categoria moral dels “españoles de bien”. Cañizares, com Rajoy, dibuixa la ratlla que divideix en dos la societat espanyola, s’atribueix el dret diví de marcar les ovelles negres, de condemnar les ànimes a l’infern, de decidir què és el bé i què és el mal. Aquests dos, el líder religiós i el líder polític, haurien disfrutat als temps de la inquisició, les fogueres i la crema de bruixes, heretges i lliurepensadors…

* * *

El imperio del mal

Monseñor Cañizares, uno de los líderes del nuevo nacionalcatolicismo hispánico, lo tiene claro. Enseñar la asignatura de Educación para la Ciudadanía es "colaborar con el mal". Ni más ni menos. La asignatura huele a diabólico azufre, ha sido cocinada en las calderas de Pere Botero para pervertir las nuevas generaciones de ciudadanos y ciudadanas de este país y condenar eternamente sus almas. Como insigne representante del machismo intrínseco del catolicismo romano, el arzobispo de Toledo cree que la educación "debe hablar al hombre del sentido de su vida, de la verdad, y ayudar a los hombres a encontrarse a sí mismos". Y las mujeres a la cocina, a hacer la colada, a servir al marido, a obedecer sumisamente a los curas y educar cristianamente a los niños que Dios envía a las familias. El neonacionalcatolicismo es así, se olvida fácilmente de incluir a las mujeres dentro de la nueva categoría moral de los "españoles de bien". Cañizares, como Rajoy, dibuja la línea que divide en dos a la sociedad española, se atribuye el derecho divino de marcar las ovejas negras, de condenar las almas al infierno, de decidir qué es el bien y qué es el mal. Éstos dos, el líder religioso y el líder político, habrían disfrutado en los tiempos de la inquisición, las hogueras y la quema de brujas, herejes y librepensadores ...

3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Hola Joan: Crec que s'hauria de començar d'una manera seriosa i a diferents nivells una campaña contra aquesta patuleuia de fariseus i hipócrites. I demanar a l'estat que els retiri qualsevulla subvenció o ajuda que tinguin.

Anònim ha dit...

Joan, penso que fas una lectura esbiaixada del tema i redueixes "hombre" simplement al gènere masculí quan aquí s'ha d'interpretar com a espècie humana en tota la seva amplitud amb la qual cosa la dona també està inclosa.
Senyor Francesc Puigcarbó crec que es pot dir el mateix sense faltar al respecte a una institució que fa molt pels més desamparats de la nostra societat.

JR&OC ha dit...

>Francesc
Hola! M'apunto al que deia Jesús: a Déu el que es de Déu, al Cèsar el que és del Cèsar.

>Pedagog
Hola! Sí, cert: faig una lectura esbiaixada de l'ús genèric de la paraula "home". No m'agrada gaire aquesta "novaparla" orwelliana políticament correcte que obliga a dir "tots i totes" a cada moment, però de tant en tant convé dir-ho. Perquè el Déu cristià no és home ni dona, i té fills i filles... tot i que els que s'han apoderat del seu ministeri només siguin homes.
>>La tasca social de l'Església catòlica no és gens menyspreable... Es la millor cara de la institució terrenal.