4 d’oct. 2007

Que torni, millori el seu català i parli en castellà


Sembla que a Catalunya Ràdio després de la crisi de rauxa els ha entrat una crisi de seny. El director, Oleguer Sarsanedas, li ha ofert a Cristina Peri Rossi que torni a col.laborar a l’emissora. Van ficar la pota quan la van acomiadar perquè no parlava en català. Ara intenten treure la pota, amb l’oposició d’alguns talibans, i la conviden a tornar. Ella es fa una mica l’estreta: vol que li demanin ben demanat i unes mínimes garanties de que no la fotran al carrer amb qualsevol altra excusa. Normal. Està dolguda, no es pot esperar d’ella altra cosa. L’escriptora catalano-uruguaiana (nascuda a Montevideo el 1941) porta a Catalunya tres dècades. Ella mateixa reconeix que entén el català a la perfecció però que no el parla prou bé. Doncs ha d’estimar una mica més la seva terra d’acollida. I per a això no cal que canvii de llengua, que aquí les coses són complexes però no impossibles. Ha de deixar-se de manies i parlar català (els catalans som molt sensibles quan ens piquen l’ullet...), sense deixar de parlar en castellà amb la mateixa normalitat: amb els segles ha esdevingut una llengua tan nostra com el català. Ho diu, tot i que d'aquella manera, fins i tot l'Estatut retallable que ara tenen entre mans els jutges-robot del PP al Constitucional... El valor d’un gest és incalculable. Ella pot fer-lo. En comptes de fer-se la víctima (hi té dret, perquè la cagada és d’aquelles que fan història) i passar-se al bàndol talibà (el de les “liasons dangereuses” del club dels pedrojotas i els jiménezlosantos, sempre disposats a atiar el foc de la primera foguera que tenen a mà) pot triar un camí més constructiu i estimulant. D’ella depèn. A Catalunya Ràdio ja han rectificat. Noblesse oblige... Sí, en francès, llengua que ja posats algun dia haurem de reivindicar com a nostra, igual que el català, el castellà, o l’occità-aranès...
______
Que vuelva, que mejore su catalán y hable en castellano
Parece que en Catalunya Ràdio después de la crisis de “rauxa” les ha dado una crisis de “seny”... Todo muy catalán. El director, Oleguer Sarsanedas, le ha ofrecido a Cristina Peri Rossi que vuelva a colaborar en la emisora. Metieron la pata cuando la despidieron porque no hablaba en catalán. Ahora intentan sacar la pata, con la oposición de algunos talibanes, y la invitan a volver. Ella resiste un poquito: quiere que se lo pidan de verdad y unas mínimas garantías de que no la pondrán de patitas en la calle con cualquier otra excusa. Normal. Está dolida, no se puede esperar de ella otra cosa. La escritora catalano-uruguaya (Montevideo, 1941) lleva en Cataluña tres décadas. Ella misma reconoce que entiende el catalán a la perfección pero que no lo habla correctamente. Tiene que aprender a amar un poco más su tierra de acogida. Y para eso no hace falta que olvide su lengua materna: aquí las cosas son complejas pero no imposibles. Tiene que dejarse de manías y hablar catalán (los catalanes somos muy sensibles cuando nos guiñan un ojo ...), sin dejar de hablar en castellano con la misma normalidad: con los siglos ésta se ha convertido en una lengua tan nuestra como el catalán. Lo dice incluso, aunque sin entusiasmo, el Estatuto recortable que ahora tienen entre sus manos los jueces-robot del PP en el Constitucional... El valor de un gesto es incalculable. Ella puede hacerlo. En vez de hacerse la víctima (tiene derecho, porque la cagada es de aquéllas que hacen historia) y pasarse con armas y bagajes al bando talibán (el de las "liasons dangereuses" del club de los pedrojotas y los jiménezlosantos, siempre dispuestos a atizar el fuego de la hoguera más cercana) puede escoger un camino más constructivo y estimulante. De ella depende. En Catalunya Ràdio ya han rectificado. Noblesse oblige ... Sí, en francés, lengua que, ya puestos, algún día tendremos que reivindicar también como nuestra, igual que el catalán, el castellano, o el occitano-aranés...

2 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

La varen cagar fent-la fora, com a escriptora a mi m'agrada i no entenc que les hi va passar als de la Corporació. Sembla que els hi agradi donar munició a la Brunete

JR&OC ha dit...

No són pocs els que creuen que la Companyia Catalana (TV3 o Catalunya Ràdio) han de ser una mena d'almogàvers de la comunicació, al servei de la causa. I fan així un mal, pérdó, un nefast servei a Catalunya, a més de regalar-li munició a la Brunete i a la cabra de la Legió...