6 d’oct. 2007

El "recadu" de Zapatero



Mentre el Parlament basc viu encara sota els efectes de l’extraordinari descobriment arqueològic que han fet (ai, uix, resulta que a Euskadi hi havia un munt de víctimes del terrorisme i se n’havien oblidat, corre, corre, que no estan els temps preelectorals ni l’Ibarretxeplanbis com per no demanar humilment perdó als oblidats, ja em perdonaran, però ja té collons la cosa), el camaleònic i estelar jutge Garzón enxampa amb la llengua unes quantes mosques colloneres i les envia a la garjola. Els hi ha recordat que la justícia (així, en minúscules, perquè en aquest país no es pot escriure en majúscules fins que no es guanyi el respecte de la societat) ja havia estat tolerant amb Batasuna mesos enrera, quan hi havia una oportunitat per a la pau. Vaja, com és i ha estat evident, i ho aplaudeixo, quan hi havia un cert tracte: no esverem el galliner, mirem si trobem un camí transitable per a la rendició d’ETA i després ja anirem veient.

Batasuna ha calculat malament la jugada i ha mesurat malament les seves pròpies forces i les del govern Zapatero. Resultat, una vintena de detinguts. Tot un cop d’efecte i un torpede directe a la línia de flotació d’aquesta submissa filial d’ETA. Es multiplica així l’impacte d’una ingent quantitat de causes judicials contra dirigents batasunaris, que aniran petant els propers mesos.

Zapatero, per persona interposada, envia un “recadu” i mou fitxa en un terreny que als mitjans de comunicació dominen el PP i els seus cridaners portaveus mediàtics, un exèrcit d’agitadors i manipuladors als quals, i ja em tornaran a perdonar, Espanya els importa una merda: “antes muerta que de otro”.

El missatge és clar i calculat, la dosi justa, gairebé homeopàtica: ni massa dur ni massa tou. Als batasunaris: l’escenari després de la treva no és el d’abans, prengueu-ne nota... A la part de la societat que viu enganyada per la miserable estratègia del PP: el govern és pacient i prudent, però no es deixarà xulejar. I una vegada més, ZP deixa unes engrunes, com el Cigronet, per a qui vulgui trobar el camí de la pau i de l’embrionari i nebul.lós pla Imaz. Un pla que a l’octubre de l’any vinent, quan Ibarretxe s’hagi estavellat, el PP estigui en plena crisi en penitència pels seus pecats i ZP tingui una sòlida majoria per a un segon mandat (segon i últim, ull, que aquest E.T. de la política espanyola té conviccions molt fortes), sortirà de l’armari per fer el tram final del procés de pau.

Només després de la rendició d’ETA hi haurà una oportunitat per girar els ulls cap als orígens perduts de l’Espanya medieval i reinventar la corona d’Isabel i Fernando/Ferran i la monarquia austro-hongaresa de Felip VI. Aquest és el full de ruta. El “recadu” de ZP: cadascú tria si ho vol veure des del carrer o des de l’altra banda de les reixes...
______
El recado de Zapatero
Mientras el Parlamento vasco vive todavía bajo los efectos del extraordinario y delsumbrante descubrimiento arqueológico que han hecho (ayvalahostia, mira por dónde en Euskadi había un montón de víctimas del terrorismo y nos habíamos olvidado de ellas, hay que darse prisa, que no están los tiempos preelectorales ni el Ibarretxeplanbis como para no pedir humildemente perdón a los olvidados, ya me perdonarán a mí, pero tiene cojones la cosa), el camaleónico y estelar juez Garzón pilla con la lengua unas cuantas moscas cojoneras y las manda al calabozo. Les acaba de recordar que la justicia (así, en minúsculas, porque en este país no se puede escribir con mayúsculas hasta que no se gane el respeto de la sociedad) ya había sido tolerante con Batasuna meses atrás, cuando había una oportunidad para la paz. Tolerancia que es y ha sido evidente, y la aplaudo, cuando era posible llegar a un pacto: no alborotemos el gallinero, veamos si es posible hallar un camino transitable para la rendición de ETA y después ya iremos viendo...

Batasuna ha calculado mal la jugada y ha medido mal sus propias fuerzas y las del gobierno Zapatero. Resultado, una veintena de detenidos. Todo un golpe de efecto y un torpedo directo a la línea de flotación de esta sumisa filial de ETA. Se multiplica así el impacto de una ingente cantidad de causas judiciales contra dirigentes batasunaris, que irán minando su moral en los próximos meses.

Zapatero, por persona interpuesta, envía un recado y mueve ficha en un terreno que en los medios de comunicación dominan el PP y sus chillones portavoces mediáticos, un ejército de agitadores y manipuladores a los cuales, y ya me volverán a perdonar, España les importa una mierda: "Antes muerta que de otro".

El mensaje es claro y calculado, la dosis justa, casi homeopática: ni demasiado duro ni demasiado blando. A los batasunaris: el escenario después de la tregua no es el de antes, tomad nota... A la parte de la sociedad que vive engañada por la miserable estrategia del PP: el gobierno es paciente y prudente, pero no va a dejarse chulear. Y una vez más, ZP deja unas migas de pan, como Pulgarcito, para quien quiera encontrar el camino de la paz y del embrionario y nebuloso plan Imaz. Un plan que en octubre del año que viene, cuando Ibarretxe se haya estrellado, el PP esté en plena crisis en penitencia por sus pecados y ZP tenga una sólida mayoría para un segundo mandato (segundo y último, ojo, que este E.T. de la política española tiene convicciones muy fuertes), saldrá del armario para abrir el tramo final del proceso de paz.

Sólo después de la rendición de ETA habrá una oportunidad para girar los ojos hacia los orígenes perdidos de la España medieval y reinventar la corona de Isabel y Fernando/Ferran y la monarquía austro-húngara de Felipe VI. Ésta es la hoja de ruta. El recado de ZP: cada uno escoge si quiere ver pasar la historia desde la calle o al otro lado de las rejas...