“El amor a Dios no genera violencia, sino mártires”. Rouco dixit. L’exposició “Dios(es). Modos de empleo” l’ha posat com una moto. Tant, que a una entrevista a la COPE, l’emissora dels bisbes, impregnada com és evident dels valors de la fe romana, li ha sortit de l’ànima el talibà catòlic. El cardenal arquebisbe de Madrid està emprenyat perquè a una exposició han tingut la gosadia de relacionar la fe religiosa amb la violència i l’odi.
Val la pena transcriure literalment les seves paraules, antològiques: “Se dice, y se pretende mostrar, en una exposición con un acercamiento superficial y supuestamente neutral y objetivo al fenómeno de las religiones, que la fe en Dios y que el amor a Dios genera violencia. Lo que ha sido verdad a lo largo de toda la historia, muy especialmente la del siglo XX, es todo lo contrario: el amor a Dios, presentado, encarnado y entregado en Jesucristo, nuestro Señor y Salvador, lo que produce es amor misericordioso, ofrecido en total gratuidad al hombre. ¡Produce Mártires!”.
No és que li falti raó quan es refereix a l’horror del nazisme i del comunisme, no. Se n’oblida, ja és casualitat, de la indiferència de l’església romana envers l’holocaust jueu: normal en una església que acusa els jueus d’haver matat el déu que es va inventar Pau, el rabí Jeshua. Se n’oblida de la gran croada cristiana contra els càtars i el Llenguadoc, de les fogueres, de la Inquisició, de la conquesta d’Amèrica i la cristianització dels indígenes, de la benedicció eclesiàstica de Franco, de la ceguesa de l’església argentina davant els crims de la dictadura, de tantes guerres, matances i crueltats beneïdes per un capellà o un bisbe en nom de Yahveh o de Jesús... La llista és llarga, molt llarga...
Té raó en una cosa, el cardenal. Han aconseguit fer realitat el misteri de la transubstanciació: al llarg dels segles, han fet el miracle de convertir l’amor a déu en milions de màrtirs. Sobretot els que creuen en altres déus. Un llarg rastre de sang, dolor i mort els delata.
2 comentaris:
no hem d'oblidar que en nom del deu dels católics s'han comés el nonmbre més gran de crims de la historia de la humanitat, directa o indirectament. El Pau aquest quan va caure del cavall en un atac d'esquizofrenia epiléptica,s'en podia haver anat de bagasses, i tot aixó que ens hauriem estalviat.
No sé jo si Yahveh encapçala el ranking dels déus sanguinaris... El catolicisme, com a bona religió politeïsta que és (no és monoteïsta ni de broma), té diversos déus. 3 en 1, vaja. El déu dels exèrcits: el Yahveh "robat" als jueus. El déu bondadós i humil: el rabí Yeshua, considerat fill de l'anterior. I la deessa mediterrània de tota la vida, en la forma de Sofia, però dissimulada entre les plomes d'un colom anomenat Esperit Sant...
Publica un comentari a l'entrada