(6.12.2006) Una de les primeres mini-crisis de l'Entesa tripartita s'ha resolt amb un gest d'autoritat de Montilla. Gest per gest: la bandera espanyola havia desaparegut de la conselleria de Governació (Puigcercós). La bandera va tornar al seu lloc i aquí no ha passat res. Ni fet expressament: Montilla ha guanyat punts just quan se celebra el Dia de la Constitució. L'Estatut és fill d'aquesta Constitució. El govern de la Generalitat existeix perquè existeixen aquesta Constitució i aquest Estatut tot just estrenat. I les lleis, recorda el president, s'han de complir. I després que cadascú digui el que vulgui. Des del món republicà (amb els convergents burxant a la ferida) hi ha qui ja ho veu com una baixada de pantalons. Guanya Montilla i perd ERC? Es una manera ben primitiva de veure-ho: des dels pebrots. Qui els té més grossos, oi? Però també ho podem passar pel filtre de les neurones. Tenim al davant dels ulls un acte de realisme: el govern és una cosa, els partits una altra. Calia una capbussada en el realisme de les institucions, que no són feus particulars de cap partit, sinó representants de tot el poble. De tot. I el poble català ha votat moltes vegades i amb prou claredat perquè hi hagi dues banderes. La catalana i l'espanyola. Montilla aplica la voluntat popular, convertida en llei.
6 de des. 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
De nuevo de acuerdo contigo.
Y con Montilla. La esencia de la democracia es cumplir las leyes, nos gusten o no, cuando han sido aprobadas por representantes elegidos democraticamente.
Lo contrario,cumplir las leyes solo cuando nos gusten es fascismo puro.
Aunque el que lo defienda se proclame super democrata, es en realidad un fascista .Aunque quizas no lo sepa.
Un alumno.
Publica un comentari a l'entrada