Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manipulació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manipulació. Mostrar tots els missatges

15 d’oct. 2007

Ah, però encara hi havia franquistes?



Érem feliços, plàcidament feliços... Anava tothom amb 600 o amb Vespa. La gent firmava lletres. Moltes famílies van descobrir Benidorm, abans fins i tot que Zaplana descobrís que podia fer política i forrar-se al mateix temps. La gent podia ballar sardanes a la plaça, a poder ser davant de l’església. Plàcidament. S’estava cuinant el Fuero de los Españoles, aquella "Constitució" tan enyorada... A TVE es podien veure algunes cantants amb minifaldilla, ensenyant cuixa. Els més agosarats podien passar revistes marranotes de contraban. O discos dels Beatles i dels Rolling. Plàcidament. A la tele i al NoDo sortia el Caudillo, que, plàcidament, inaugurava coses, baixava a les mines, feia discursos. La gent es guanyava la vida... millor que a la postguerra, clar, i la gent, plàcidament, pensava que allò era el paradís: no en tenien ni idea del benestar que es disfrutava a la resta d’Europa. Hi havia democràcia... orgànica, com Déu mana, que és la democràcia que li sortia dels òrgans (genitals) a Franco i a l’església nacional-catòlica. De tant en tant els grisos repartien algunes òsties, però la gent s’sho mirava plàcidament. La gent havia oblidat plàcidament com havia començat tot: en els brutals errors de la República, en l’infinitament més brutal rèplica del Alzamiento, la Cruzada, la Victoria, la depuració, la repressió, la dictadura. Però la gent ho disfrutava plàcidament. I a sobre els més catxondos podien anar de putes, plàcidament, i compensar-ho a la missa de dotze dels diumenges i al confessionari. Les dones podien estalviar-se anar al gimnàs i fer exercici físic mentre deixaven ben lluents els vidres, cuinaven per al seu amo i senyor o escombraven la casa i cuidaven dels nens, que, plàcidament, educaven cristianament.

I si tothom era tan feliç i vivia tan plàcidament, tan a gust, per què es va acabar el franquisme? El 1975 Espanya va descobrir, en un mar de llàgrimes, el punt feble del franquisme, el seu taló d’Aquil.les: Franco era mortal. Una llàstima. Va tenir una agonia acarnissada, ferotge. Però va morir al seu llit, plàcidament... I reposa plàcidament al Valle de los Caídos.

El general reposava sota una llosa de marbre, tot just era un cadàver acabar d’embalsamar, i el país, plàcidament, ja el començava a enyorar. S’havia acabat la placidesa. Els catalans van treure la pols a les senyeres, dintre d’un ordre. Els cinemes de Perpinyà van perdre la clientel.la, perquè els cinemes i els quioscs d’aquí es van omplir de carn fresca amb allò tan hispànic del “destape”: primer el cinema S, després l’X, el XY, el XX, el XXL... Les dones van descobrir el clítoris i l’orgasme. La gent va descobrir que a la resta d’Europa vivien infinitament millor i eren infinitament més lliures. La gent va deixar d’anar a missa. La gent va canviar el 600 pel Panda, després pel Golf, finalment per l’Audi... Els grisos es van pintar de marró i després de blau i es van reinventar els mossos d’espardenya i barret de copa, que ja té dallonses la cosa... I fins i tot es va legalitzar el PC en plena Setmana Santa! Quan el país es va atipar del donut de Suárez i l’UCD, va enamorar-se de Felipe, es va fer de l’OTAN, de l’Unió Europea i del que calgués... Els matrimonis es divorciaven, s’aprovava una mena d’avortament lliure però discret, es receptaven píndoles anticonceptives, les dones es posaven a treballar. Ah, i es feien eleccions cada dos per tres. En resum: Sodoma i Gomorra. S’havia acabat la placidesa...

Sort que, anys després, algú té els nassos de posar les coses al seu lloc i dir les coses pel seu nom. L’alférez provisional Mayor Oreja ha dit unes quantes veritats. Algunes implícites, d’altres explícites. L’implícita, ens agradi o no, és una gran veritat: aquest país, d’una forma absolutament majoritària, va acceptar el franquisme. Amb por, amb indiferència, amb comoditat, amb entusiasme, amb fàstig, però el va acceptar. També hauríem de ser capaços de desmuntar alguns mites, no? I les veritats explícites...
He dit veritats? He dit explícites? Perdoneu... Me n’oblidava de qui és l’alférez provisional Mayor Oreja i de a quin partit pertany... Plàcidament, si podeu, llegiu aquesta entrevista. Disfruteu-la. Exciteu-vos. Notareu que se us aixeca alguna cosa, dones incloses... Ja puja, ja es posa dur, erecte. No penseu malament... Es el braç.
______
Ah, pero, ¿aún quedaban franquistas?
Éramos felices, plácidamente felices... Iba todo el mundo en 600 o en Vespa. La gente firmaba letras. Muchas familias descubrieron Benidorm, antes incluso que Zaplana descubriera que podía hacer política y forrarse al mismo tiempo. La gente podía bailar sardanas en la plaza, frente a la iglesia. Plácidamente. Se estaba cocinando el Fuero de los Españoles, aquella "constitución" tan añorada ... En TVE se podían ver algunas cantantes con minifalda, escotes y muslos... Los más atrevidos podían pasar revistas guarras de contrabando. O discos de los Beatles y de los Rolling. Plácidamente. En la tele y en el NoDo salía el Caudillo, que, plácidamente, inauguraba cosas, bajaba a las minas, hacía discursos. La gente se ganaba la vida ... mejor que en la posguerra, claro, y la gente, plácidamente, pensaba que aquello era el paraíso: no tenían ni idea del bienestar que se disfrutaba en el resto de Europa. Había democracia ... orgánica, como Dios manda, que es la democracia que le salía de los órganos (genitales) a Franco y a la iglesia nacional-católica. De vez en cuando los grises repartían hostias, pero la gente se lo tomaba plácidamente. La gente había olvidado plácidamente cómo había empezado todo: los brutales errores de la República, la infinitamente más brutal réplica del Alzamiento, la Cruzada, la Victoria, la depuración, la represión, la dictadura. La gente se lo pasaba bien, plácidamente. Y encima los más calientes podían ir de putas, plácidamente, y compensarlo en la misa de doce de los domingos y en el confesionario. Las mujeres podían ahorrarse ir al gimnasio y hacer ejercicio físico mientras dejaban bien relucientes los vidrios de la casa, cocinaban para su amo y señor o fregaban los suelos y cuidaban de los niños, que, plácidamente, educaban cristianamente.

Y si todo el mundo era tan feliz y vivía tan plácidamente, tan a gusto, ¿por qué se acabó el franquismo? La 1975 España descubrió, convertida en un mar de lágrimas, el punto débil del franquismo, su talón d'Aquil·les: Franco era mortal. Una lástima. Tuvo una agonía encarnizada, feroz. Pero murió en su cama, plácidamente ... Y reposa plácidamente en el Valle de los Caídos.

El general reposaba bajo una losa de mármol, acababa de convertirse en un cadáver embalsamado, y el país, plácidamente, ya lo empezaba a añorar. Se había acabado la placidez. Los catalanes sacaron el polvo a las banderas, dentro de un orden. Los cines de Perpiñán perdieron la clientela, porque los aquí se llenaron de carne fresca con aquello tan hispánico del "destape": primero el cine S, después el X, el XY, el XX, el XXL ... Las mujeres descubrieron el clítoris y el orgasmo. La gente descubrió que en el resto de Europa vivían infinitamente mejor y eran infinitamente más libres. La gente dejó de ir a misa. La gente cambió el 600 por el Panda, después por el Golf, finalmente por el Audi... Los grises se pintaron marrón y después de azul y se reinventaron los mozos de escuadra con alpargata y sombrero de copa, que ya tiene bemoles la cosa ... ¡E incluso se legalizó el PC en plena Semana Santa! Cuando el país se cansó del donut de Suárez y su UCD, se enamoró de Felipe, se hizo de la OTAN, de la Unión Europea y de lo que hiciera falta ... Los matrimonios se divorciaban, se aprobaba un aborto libre pero discreto, se recetaban píldoras anticonceptivas, las mujeres se ponían a trabajar... Ah, y se convocaban elecciones cada dos por tres. En resumidas cuentas: Sodoma y Gomorra. Se acabó la placidez ...

Suerte que, años después, alguien tiene las narices de poner las cosas en su sitio y llamar las cosas por su nombre. El alférez provisional Mayor Oreja ha dicho unas cuantas verdades. Algunas implícitas, otras explícitas. La implícita, nos guste o no, es una gran verdad: este país, de una forma absolutamente mayoritaria, aceptó el franquismo. Con miedo, con indiferencia, con comodidad, con entusiasmo, con asco, pero lo aceptó. También tendríamos que ser capaces de desmontar algunos mitos, ¿no? Y en cuanto a las verdades explícitas...

¿He dicho verdades? ¿He dicho explícitas? Perdonad ... Me olvidaba de quién es el alférez provisional Mayor Oreja y de a qué partido pertenece ... Plácidamente, si podéis, leed esta entrevista en “La Voz de Galicia”. Disfrutadla. Excitaos. Notaréis que se os levanta alguna cosa. Mujeres incluidas ... Ya sube, ya se pone duro, tieso, erecto. No penséis mal ... Es el brazo.

13 de set. 2007

Mestres de la mentida


Ha començat el curs escolar i torna al quiosc el curs accelerat de manipulació periodística, impartit per autèntics mestres de la mentida. Ja el trobàvem a faltar... Primera lliçó, trobar un bon titular. “Acusan a la Generalitat de convertir el recreo en horario lectivo para imponer el catalán”. Indiscutible, és així. Hi ha una associació que efectivament planteja aquesta acusació, segons publica el diari El Mundo. Continuem en el terreny dels fets. Hi ha una nova normativa de la Generalitat que considera l’hora del pati (el “recreo” de tota la vida) com a temps lectiu. Reconec la meva ignorància: no en tinc ni idea de què coi significa això. Tampoc tenen massa més llums els professors que protesten ni els periodistes que amplifiquen la protesta. Tot es basa en suposicions. I aquí comencem a relliscar cap a la mentida, suaument, dolçament: els fets objectius, creïbles, verificables, es barregen progressivament amb intoxicacions, suposicions, hipòtesis... El còctel final és verí en estat pur, altament corrosiu.

Una tal Carmen Leal, en representació d’una associació de professors pel bilingüisme, diu el següent: "Quieren vigilar a los escolares para que no usen en su tiempo libre la lengua a la que están acostumbrados en casa, que es el castellano, su lengua materna. Se trata de una medida típicamente totalitaria que, no obstante, ya vienen aplicando de hecho en algunos colegios, no en todos, y que ahora quieren imponer y extender por decreto". Les úniques veritats verificables: que efectivament hi ha una senyora que es diu Carmen Leal, que representa aquesta associació i que diu això i denuncia el que ella proclama com un "intento de invadir hasta el último resquicio de libertad". La resta, xerrameca i mala intenció. Amplificada pel diari, clar, en el seu paper de notari objectiu i asèptic de la realitat, faltaria més. Aquí tenim una frase, brillantíssima, peça excelsa del millor periodisme: “Algunas asociaciones y profesores denuncian que puede ocurrir que se quiera controlar desde las instituciones el idioma que se utiliza en el patio”. Repetim-ho: “puede ocurrir que se quiera controlar”. També “puede ocurrir” que demà no surti el sol...

No estaria de més, no, que la Generalitat aclareixi quines són les seves intencions... Però no consta a l’article periodístic un esforç massa remarcable de recerca de portaveus oficials per contrastar la notícia. Ja ho faran demà o demà passat, no hi ha pressa...

Per acabar d’arrodonir la lliçó de manipulació periodística d’aquesta setmana ens calia, clar, el testimoni de pes d’una diputada del PP. Ja se sap, si parlem de càncer en general, buscarem un oncòleg. Si parlem del càncer català, el millor catalanòleg que podem trobar és algú del PP. Aquí apareix la diputada Carina Mejías, que se les sap totes i ha vist tots els “Espediente X” i els “CSI”: "La diputada del PP en el Parlament encargada de temas de Educación, Carina Mejías, sospecha una maniobra a la inversa. Es decir, que esas "horas lectivas" cuenten como si fueran clases en castellano y se sumaran al recuento global de horas cursadas en castellano durante la educación primaria”. Però aquesta diputada ha estat realment prudent, perquè, ja posats, per què no imaginar una finíssima estratègia de Bin Laden per acabar amb Espanya i recuperar Al-Andalus començant pels patis de les escoles catalanes?

Però la frase lapidària correspòn a Carmen Leal: "El castellano se ha convertido en un reducto de libertad en Cataluña”. I afegeix, ja camí del cum laude en la difícil ciència de la manipulació: “Por eso, quieren extirparlo de las escuelas y reducirlo en la sociedad a una lengua de los pobres, los desahuciados y los incultos. Ése es el modelo que está en marcha ahora mismo en Cataluña". Sense comentaris.

Ah, la lliçó d’avui costa un euro si et compres ElMundo al quiosc, i a més et regalen una fitxa del curs d’anglès. A l’edició digital del diari es pot trobar una versió reduïda, i a Libertad Digital –un monument a la infàmia que no entenc com no fa petar tots els servidors de la xarxa- es pot trobar una versió ampliada.
* * *
Maestros de la mentira
Ha empezado el curso escolar y vuelve al kiosco el curso acelerado de manipulación periodística, impartido por auténticos maestros de la mentira. Ya lo echábamos de menos ... Primera lección, encontrar un buen titular. "Acusan a la Generalitat de convertir el recreo en horario lectivo para imponer el catalán". Indiscutible, es así. Hay una asociación que efectivamente plantea esta acusación, según publica el diario El Mundo. Continuamos en el terreno de los hechos. Hay una nueva normativa de la Generalitat que considera la hora del patio como tiempo lectivo. Reconozco mi ignorancia: no tengo ni idea de qué significa eso. Tampoco tienen demasiado más luces los profesores que protestan ni los periodistas que amplifican la protesta. Todo se basa en suposiciones. Y aquí empezamos a resbalar hacia la mentira, suavemente, dulcemente: los hechos objetivos, creíbles, verificables, se mezclan progresivamente con intoxicaciones, suposiciones, hipótesis ... El cóctel final es veneno en estado puro, altamente corrosivo.
Una tal Carmen Leal, en representación de una asociación de profesores por el bilingüismo, dice el siguiente: "Quieren vigilar a los escolares para que no usen en su tiempo libre la lengua a la que están acostumbrados en casa, que es el castellano, su lengua materna. Se trata de una medida típicamente totalitaria que, no obstante, ya vienen aplicando de hecho en algunos colegios, no en todos, y que ahora quieren imponer y extender por decreto". Las únicas verdades verificables: que efectivamente hay una señora que se llama Carmen Leal, que representa esta asociación y que dice eso y denuncia lo que ella proclama como un "intento de invadir hasta el último resquicio de libertad". El resto, palabrería y mala intención. Amplificada por el diario, claro, en su papel de notario objetivo y aséptico de la realidad, faltaría más. Aquí tenemos una frase, brillantísima, pieza excelsa del mejor periodismo: "Algunas asociaciones y profesores denuncian que puede ocurrir que se quiera controlar desde las instituciones el idioma que se utiliza en el patio". Repitámoslo: "puede ocurrir que se quiera controlar". También "puede ocurrir" que mañana no salga el sol ...
No estaría de más, no, que la Generalitat aclare cuáles son sus intenciones ... Pero no consta en el artículo periodístico un esfuerzo demasiado destacable de búsqueda de portavoces oficiales para contrastar la noticia. Ya lo harán mañana o pasado mañana, no hay prisa ...
Para acabar de redondear la lección de manipulación periodística de esta semana nos hacía falta, claro, el testimonio de peso de una diputada del PP. Ya se sabe, si hablamos de cáncer en general, buscaremos a un oncólogo. Si hablamos del cáncer catalán, el mejor catalanólogo que podemos encontrar es alguien del PP. Aquí aparece la diputada Carina Mejías, que se las sabe todas y ha visto todos los "Espediente X" y los "CSI": "La diputada del PP en el Parlamento encargada de temas de Educación, Carina Mejías, sospecha una maniobra a la inversa. Se decir, que esas "horas lectivas" cuenten como si fueran clases en castellano y se sumen al recuento global de horas cursadas en castellano durante la educación primaria". La diputada ha sido realmente mesurada en su rebuscada hipòtesis, porque, ya puestos, ¿por qué no imaginar una habilísima estrategia de Bin Laden para acabar con España y recuperar Al-Andalus empezando por los patios de las escuelas catalanas?
Pero la frase lapidaria corresponde a Carmen Leal: "El castellano se ha convertido en un reducto de libertad en Cataluña". Y añade, ya camino del cum laude en la difícil ciencia de la manipulación: “Por eso, quieren extirparlo de las escuelas y reducirlo en la sociedad a una lengua de los pobres, los desahuciados y los incultos. Ése es el modelo que está en marcha ahora mismo en Cataluña". Sin comentarios.
(Ah, la lección de hoy cuesta un euro si te compras ElMundo en el quiosco, y además te regalan una ficha del curso de inglés. En la edición digital del diario se puede encontrar una versión reducida, y en Libertad Digital -un monumento a la infamia que no entiendo cómo no hace estallar todos los servidores de la red- se puede encontrar una versión ampliada).