L’hora de la veritat s’ha avançat i durarà 48 hores. Des d’ara fins a la nit de diumenge aguantarem la respiració fins veure els efectes colaterals –si és que en té- de la darrera animalada d’aquesta banda terrorista ja vençuda, però encara capaç de morir matant. ETA dispara una vegada més contra les urnes i envia el seu missatge a la societat espanyola. No volen ni poden fer-ho d’una altra manera: ja han entrat en l’espiral del seu final, i amb ràbia posen el cadàver d’un home damunt la taula. Era una víctima fàcil. Per això el van triar. I perquè era ex regidor del PSOE a Mondragón: més clar, impossible. Ara a veure com gestiona cadascú tot això, a dos dies de les eleccions.
Després d’una legislatura marcada per un intent decent i digne de buscar la pau final, i per la utilització sense complexos del terrorisme –el d’ETA i l’islamista- per donar canya al govern, arriba el missatge rotund dels bàrbars. Ens diuen que són capaços encara de fer molt de mal. I aquesta vegada han aconseguit el que porten dies buscant i només era qüestió de temps: un mort que sacsegés les consciències, que fes trontollar la campanya electoral. Busquen obrir una mica més l’esquerda que la utilització maliciosa del terrorisme ha obert a la nostra societat. Intenten condicionar el resultat, no es podia esperar una altra cosa.
Ho aconseguiran? Depèn. Acaben de posar una bomba de rellotgeria. Han posat munició a disposició de qui la vulgui utilitzar. Perillós. A hores d’ara no està gens clar en quin sentit pot evolucionar tot plegat. Depèn de les reaccions, de la gestió de les temptacions... L’experiència recent no augura res de bo, la veritat. Però no perdem encara l’esperança.
La primera reacció, la de Rajoy, ha estat instantània, rapidíssima: tenia pressa per dir la seva. Moderat i educat en les formes, per no patinar en excés, s’ha quedat just a la ratlla. Ja ha deixat caure la frase clau, escombrant cap a casa: “Todo el mundo sabe lo que yo pienso”. Sí, ho sabem, clar. I el que ha dit i fet, i deixat dir i deixar fer, aquests darrers anys, també. Zapatero ha esperat unes hores: està en la seva línia, contenció i sentit de responsabilitat, abans de parlar hi ha moltes coses que s’han de fer. Una d’elles, pensar. El que toca: és en aquests moments quan es posa a prova la talla d’un governant.
Rajoy ha continuat fent campanya i ha dit ja a qui ho vulgui entendre: ho veieu?, jo tenia raó.
La clau està en el que no ha dit i està implícit i en el que aquests dos dies es pot arribar a dir. I es diran moltes coses, preparem-nos. Els ciutadans tindran oportunitat de pensar i repensar sota l’impacte emocional i polític de l’assassinat, de respondre diumenge amb el vot civilitzat als criminals.
Després d’una legislatura marcada per un intent decent i digne de buscar la pau final, i per la utilització sense complexos del terrorisme –el d’ETA i l’islamista- per donar canya al govern, arriba el missatge rotund dels bàrbars. Ens diuen que són capaços encara de fer molt de mal. I aquesta vegada han aconseguit el que porten dies buscant i només era qüestió de temps: un mort que sacsegés les consciències, que fes trontollar la campanya electoral. Busquen obrir una mica més l’esquerda que la utilització maliciosa del terrorisme ha obert a la nostra societat. Intenten condicionar el resultat, no es podia esperar una altra cosa.
Ho aconseguiran? Depèn. Acaben de posar una bomba de rellotgeria. Han posat munició a disposició de qui la vulgui utilitzar. Perillós. A hores d’ara no està gens clar en quin sentit pot evolucionar tot plegat. Depèn de les reaccions, de la gestió de les temptacions... L’experiència recent no augura res de bo, la veritat. Però no perdem encara l’esperança.
La primera reacció, la de Rajoy, ha estat instantània, rapidíssima: tenia pressa per dir la seva. Moderat i educat en les formes, per no patinar en excés, s’ha quedat just a la ratlla. Ja ha deixat caure la frase clau, escombrant cap a casa: “Todo el mundo sabe lo que yo pienso”. Sí, ho sabem, clar. I el que ha dit i fet, i deixat dir i deixar fer, aquests darrers anys, també. Zapatero ha esperat unes hores: està en la seva línia, contenció i sentit de responsabilitat, abans de parlar hi ha moltes coses que s’han de fer. Una d’elles, pensar. El que toca: és en aquests moments quan es posa a prova la talla d’un governant.
Rajoy ha continuat fent campanya i ha dit ja a qui ho vulgui entendre: ho veieu?, jo tenia raó.
La clau està en el que no ha dit i està implícit i en el que aquests dos dies es pot arribar a dir. I es diran moltes coses, preparem-nos. Els ciutadans tindran oportunitat de pensar i repensar sota l’impacte emocional i polític de l’assassinat, de respondre diumenge amb el vot civilitzat als criminals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada