10 de març 2008

Bon dia i bona sort

Uf!, vam dir ahir a la nit milions d'espanyols. Per a uns catorze milions i mig de votants, una immensa majoria de la societat espanyola, aquest serà un bon dia: votéssin el que votéssin, els convenia que guanyés Zapatero. Pensar en una Espanya governada per Rajoy, Aznar, Rouco, Losantos i Pedrojota ens posava els pèls de punta. Perquè aquesta era l’Espanya que ens podia caure al damunt com una llosa, com una condemna bíblica. Però avui ens llevem en un país una mica més optimista i somrient, amb problemes, clar, però també amb oportunitats per acabar d’arrodonir el viratge històric dels darrers trenta anys: apropar-nos al benestar del nord d’Europa sense perdre la calidesa ni les arrels del sud. Zapatero ha tingut la virtut de posar una nova lletra a una música que la societat espanyola està tocant fa molts anys. Ha confirmat que el vot del 2004 no era només una resposta a les mentides de l’11-M, sinó l’expressió d’un desig de canvi molt profund, contradictori, divers: tan profund i sòlid que ha resistit quatre anys de plom, de fúria, de ràbia. Ens llevem avui en un país que no ha premiat la mentida, la indecència, la cara dura. En un país una mica millor. Es veritat que aquest és un bon dia i que val la pena desitjar-nos bona sort...

3 comentaris:

Maurici ha dit...

Felicitats Joan, han guanyat els teus, oi. Estic content, no tenim cap majoria absoluta. CIU ha aguantat i és converteix en el millor postor de cares a tenir una majoria estable per Zapatero, és d'esperar que administri aquest suport ( hipòtesis ) molt millor que els de ERC, (així els hi ha anat). De tota manera a can PSC ( 25 diputats ) em sembla que no li agradarà massa l'escenari que es presenta a Madrid. Com ho veus. Seguirem atents

Anònim ha dit...

Uf!

JR&OC ha dit...

Saltenc> Estarem d'acord, segur, amic, que aquest és el millor dels escenaris possibles... CiU atura la seva davallada dels darrers anys i fins i tot millora resultats, de retruc, pel que fa als escons. Felicitats per la part que et toca! Un bon resultat per al país fronterer sociovergent... un país complexe, que pertany a un futur polièdric, encara llunyà... Catalunya aporta molt aire nou i poderós, decisiu, a les veles de ZP: un vot -en part- en clau PSC, en clau ZP i en clau PSOE... En quins percentatges, ja és un altre tema... ZP i el PSOE tenen prou marge per governar amb les mans una mica més lliures, però no massa: bon resultat, en tots els sentits. El PSC podrà ser present amb més força a Madrid, però no es tracta tampoc de "collar" ningú ni de jugar a qui té la paella pel mànec: auguro joc complex, ric, a vegades espès i boirós... el bloc sociata ha estat això sempre, com l'esquerra, li costa -per sort- funcionar com una màquina... Les majories relatives i suficients donen més joc democràtic. I el PP, tot i pujar, no se'n surt: me n'alegro, ens mereixem una altra dreta, tan dura i nacionalista com vulgui, però digna i decent. Clar que si tan digna esdevé un d'aquests dies tornarà a ser temptadora per a CiU, no creus? Per sort, no hi ha perill: n'hi ha per anys, d'aquest PP tan indigne que bloqueja qualsevol temptació per part de CiU...

Anònim> Aquestes paraules perseguiran ZP fins al final, no té remei. Cadascú és amo dels seus silencis, però les paraules una vegada dites poden esdevenir un parany... Crec que se n'hauria de desdir, reconèixer que se li va escalfar la boca, i reivindicar que té bones solucions per a Catalunya: un encaix còmode i flexible, lleial a diverses bandes, per a una Espanya plural. Deixa'm somiar una mica, tot just som a l'endemà de les eleccions...