(Avui un "post" curtet, que no vaig sobrat de temps…).
(26 setembre 2006) Comencem per una proposta. Amb un sol click us proposo anar a www.xtec.es/centres/a8045011/. Es la porta d'entrada de l'IES Torre del Palau, de Terrassa. Hi trobareu les coses habituals a qualsevol web i molta informació sobre les activitats de l'escola, la coral, temes pedagògics… però també un interessant i amplissim treball sobre "El llenguatge dels SMS", una àmplia col.lecció de blogs d'alumnes (no tots gaire actualitzats…), galeries d'art digital… No hi falten, és clar, els relats sobre "què he fet a les vacances", un clàssic del món escolar: canvien els temps, passem de la llibreta i el llapis a internet, del guix i la pissarra a les pantalles tàctils, però aquest sub-gènere té una llarga vida per davant…
Fa temps que m'hi fixo i trobo molt meritori l'esforç que fan des d'aquest institut per explorar les possibilitats de les noves tecnologies, d'internet, del llenguatge audiovisual… Es tota una aposta per estar al dia de tot el que passa en la nova i encara vacil.lant "societat digital", i per fer-ho des d'una escola pública: no ens hauria de sorprendre, no hauria de ser un fet destacable, però mentre que a l'escola privada "el valor se le supone", la pública em temo que ho ha de demostrar… I aquesta ho fa.
Un dels camps que m'interessa explorar en aquest blog és precisament la societat virtual que es va configurant a l'altra banda de la pantalla dels nostres ordinadors, la societat dels bits, els blogs, els links, els pings… Miraré d'anar cercant coses interessants i les aniré posant al "blog diari". D'aquí a un temps, tindrem potser un mapa de la Terrassa digital, o potser no importi massa si Terrassa és el factor comú o no… No està clar això de les fronteres geogràfiques, a internet. Intueixo, però, que una de les fronteres digitals és (encara) la llengua. Potser per aquí hi ha alguna pista per donar-hi voltes mentre naveguem…
26 de set. 2006
L'institut digital
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Senyor Rovira, diu vostè que " ... però mentre que a l'escola privada "el valor se le supone", la pública em temo que ho ha de demostrar…". La veritat és que totes les escoles ho han de demostrar cada dia, una de les diferències és que la dotació informàtica dels centres públics la paguem tots amb els impostos, i em sembla bé. Pel contrari, la dotació informàtica dels centres concertats i privats la paguen els pares dels alumnes d'aquell centre, i em sembla malament doncs ells també paguen impostos en un estat on la Constitució diu que l'educació fins els 16 anys hauria de ser gratuïta.
Hola, "pedagog"!
Gràcies pel seu comentari, que desvetlla les neurones fins i tot a aquestes hores de la nit… A veure…
-Certament, totes les escoles han de demostrar a diari moltes coses. Tot i que la seva tasca, importantíssima, es nota d'aquí a uns anys, de generació en generació…
-El tema que vostè planteja és molt complex, no seria seriós debatre'l en quatre línies… Escola pública o privada?, és el debat de fons. Clar, amb el model mixte d'escola concertada. Les ideologies actuen a vegades com a trinxeres i fan que difícilment arribem al fons de la qüestió.
-Si acceptem el model actual, i la voluntat col.lectiva d'avançar cap a la igualtat, cal tractar igual una i altra escola, no castigar ni els pares que han de finançar equipaments o activitats extra (per a mi, la informàtica hauria de formar part de les beceroles…) ni els que no poden fer-ho.
-Estic d'acord amb la gratuïtat de l'educació per a tothom i amb totes les conseqüències: ja posats, prefereixo que paguem autopistes de peatge, a canvi de millor educació i totalment gratuïta (ja discutirem després si pública o privada, perquè no és tan senzill). Es claríssim: aquesta és la millor inversió que pot fer una societat, una ciutat, un país.
-Un altre tema és que quan pagues impostos obtinguis a canvi una mena de "bonus" o ticket, que puguis bescanviar per serveis públics o privats. Igual per a tothom en el dret i l'import (amb mecanismes correctors, clar, segons la situació econòmica o social de cadascú, perquè no podem oblidar que el nostre sistema es basa en la redistribució, en el reequilibri), però amb el filtre de la competència, del mercat… Li confesso que no ho tinc clar, més enllà de les meves preferències personals per un sistema, per exemple, com el francès: que l'educació sigui com més igual per a tothom,millor. I que després la vida faci les diferències…
Publica un comentari a l'entrada