Jesús a les presons de Franco

L’església nacional-catòlica té un greu problema amb la memòria històrica. Dels molts evangelis, més o menys retocats i falsificats, canònics o apòcrifs, avui diumenge en trio un. Canònic i per tant inqüestionable segons el mestratge de l’església romana: paraula de Déu, no? Anem doncs a l’evangeli segons Mateu, 25, 31-40. Amb profund respecte, transcric aquestes paraules que l’evangelista posa en boca del rabí Jeshua: “...Perquè vaig tenir fam i em vau donar menjar; vaig tenir set i em vau donar beure; era foraster i em vau acollir; estava nu i em vau vestir; estava malalt i em vau visitar; estava empresonat i vau venir a veure'm.' Aleshores, els justos li replicaran: 'Senyor, quan t'hem vist afamat i t'hem donat menjar, o assedegat i t'hem donat beure? Quan t'hem vist foraster i t'hem acollit, o nu i t'hem vestit? Quan t'hem vist malalt o empresonat i t'hem visitat?' El rei els respondrà: 'Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho heu fet.' Després dirà als de la seva esquerra: 'Fora del meu davant, maleïts. Aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. Perquè vaig tenir fam i no em vau donar menjar; vaig tenir set i no em vau donar beure; era foraster i no em vau acollir; estava nu i no em vau vestir; estava malalt i empresonat i no em vau visitar." Aleshores també ells li respondran: 'Senyor, ¿quan t'hem vist afamat o assedegat, foraster o nu, malalt o empresonat, i no t'hem ajudat?' Ell els respondrà: "Us asseguro que cada vegada que no ho heu fet a un d'aquests més petits, tampoc a mi no m'ho heu fet.' I aquests aniran al càstig etern i els justos a la vida eterna”.

Al costat de les paraules del rabí Jeshua hi poso avui una foto. N’hi ha més. On havien de cridar el nom del seu déu, cridaven “Heil, Hitler” o “¡Viva, Franco!”. O callaven i miraven cap a una altra banda. En comptes dels camps de concentració nazis podríem posar-hi les presons franquistes. No canviaria res. Tot i que dintre de l’escala relativa del mal, si existeix, el franquisme o el feixisme italià estan lluny de la maldat absoluta, massiva i freda del nazisme o del comunisme soviètic. No és cap consol ni cap disculpa, però és també la veritat...

Quin és el problema de l’església de Roma o de l’actual església nacional-catòlica amb la memòria històrica? El problema té un nom. Es diu Jeshua. O Jesús, que és com els agrada traduir-lo. O Jesucrist, fórmula que resumeix una de les principals creences cristianes. El seu Jesús hauria estat a les presons de Franco, a les parets dels cementiris on afusellaven de matinada els condemnats, a les càmeres de gas, a les sales de tortura, als trens d’Auschwitz, a les fosses comunes. El mateix Jesús que, segur, hauria estat també al costat dels assassinats i els perseguits de l’Espanya republicana. Aquest és el problema de l’església romana: el seu déu Jesús no feia distincions. Se’l pot trobar amb tots els que passen gana, els que estan malalts i empresonats, els que pateixen, els que són perseguits, torturats i assassinats... Ell només veia persones que patien, éssers humans. I els estimava. Fills de Déu, germans: així és com el mateix Jesús els anomenava.

______

Jesús en las cárceles de Franco

La iglesia nacional-católica tiene un grave problema con la memoria histórica. De los muchos evangelios, más o menos retocados y falsificados, canónicos o apócrifos, hoy domingo vamos a escoger uno. Canónico y por lo tanto incuestionable según el magisterio de la iglesia romana: Palabra de Dios, ¿no? Vamos pues al evangelio según Mateo, 25, 31-40. Con profundo respeto, transcribo estas palabras que el evangelista pone en boca del rabino Jeshua: "... Porque tuve hambre y me disteis comida; tuve sed y me disteis de beber; era forastero y me acogisteis; estaba desnudo y me vestisteis; estaba enfermo y me visitasteis; estaba en la cárcel y vinisteis a verme.' Entonces, los justos le replicarán: 'Señor, ¿cuándo te hemos visto hambriento y te hemos dado comida, o sediento y te hemos dado de beber? ¿Cuándo te hemos visto forastero y te hemos acogido, o desnudo y te hemos vestido? ¿Cuándo te hemos visto enfermo o encarcelado y te hemos visitado'? El rey les responderá: 'Os aseguro que cada vez que lo habéis hecho a uno de estos pequeños hermanos míos, a mí me lo habéis hecho.' Después dirá a los de su izquierda: 'Fuera de mi vista, malditos. Id al fuego eterno, preparado para el diablo y sus ángeles. Porque tuve hambre y no me disteis comida; tuve sed y no me disteis de beber; era forastero y no me acogisteis; estaba desnudo y no me vestisteis; estaba enfermo y encarcelado y no me visitasteis." Entonces también ellos le responderán: 'Señor, ¿cuándo te hemos visto hambriento o sediento, forastero o desnudo, enfermo o encarcelado, y no te hemos ayudado'? Él les responderá: "Os aseguro que cada vez que no lo habéis hecho a uno de éstos pequeños, tampoco a mí me lo habéis hecho.' Y éstos irán al castigo eterno y los justos a la vida eterna".

Al lado de las palabras del rabino Jeshua pongo hoy una foto. Hay más. Donde tenían que proclamar al nombre de su dios, gritaban "Heil, Hitler!" o "¡Viva, Franco!". O callaban y miraban hacia otro lado. En vez de los campos de concentración nazis podríamos poner las prisiones franquistas. No cambiaría nada. Aunque dentro de la escala relativa del mal, si existe, el franquismo o el fascismo italiano están lejos de la maldad absoluta, masiva y fría del nazismo o del comunismo soviético. No es ningún consuelo ni ninguna disculpa, pero ésta es también la verdad ...

¿Cuál es el problema de la iglesia de Roma o de la actual iglesia nacional-católica con la memoria histórica? El problema tiene un nombre. Se llama Jeshua. O Jesús, que es como les gusta traducirlo. O Jesucristo, fórmula que resume una de las principales creencias cristianas. Su Jesús habría estado en las prisiones de Franco, en los muros de los cementerios donde fusilaban al amanecer a los condenados, en las cámaras de gas, en las salas de tortura, en los trenes de Auschwitz, en las fosas comunes. El mismo Jesús que, seguro, habría estado también al lado de los asesinados y los perseguidos de la España republicana. Éste es el problema de la iglesia romana: su dios Jesús no hacía distinciones. Se le puede encontrar al lado de todos los que pasan hambre, los que están enfermos y encarcelados, los que sufren, los que son perseguidos, torturados y asesinados ... Él sólo veía personas que sufrían, seres humanos. Y los amaba. Hijos de Dios, hermanos: así es como el mismo Jesús les llamaba.

El rabí Jeshua i els 498 màrtirs

La reserva espiritual d’Occident, la molt catòlica Espanya, de la mà de la mateixa església romana que no va tenir problemes per passejar Franco sota un pal.li o beneir les atrocitats del franquisme i posar-se del costat dels botxins, ha aportat ni més ni menys que 10.000 dels 12.692 expedients de beatificació del segle XX. I ara preparen la seva pròpia llei de memòria històrica: una macro-cerimònia de beatificació de 498 màrtirs dels anys trenta i de la guerra civil. L’església romana continua exhibint així, impúdicament, en ple segle XXI, la seva complicitat en la croada contra “las hordas rojas”, els separatistes, els conspiradors judeo-maçònics.

No seré jo qui menystingui les atrocitats comeses pel bàndol republicà. Tinc a la meva pròpia família unes quantes històries de matacapellans i cremaesglésies... Es una de les grans vergonyes d’aquella República desquiciada, en la que hi havia la llavor de la mateixa bèstia de l’altre bàndol. La mil.lionària llista de víctimes del comunisme en el segle XX (a Rússia, als països de l’est, a la Xina...) ha estat sempre minimitzada per l’esquerra, i és perfectament comparable amb la llista de víctimes del nazisme. Però a Espanya les coses van anar d’una altra manera i va triomfar l’altra bèstia, la del feixisme, i sistemàticament va muntar una màquina de triturar persones, durant dècades: primer brutalment, a gran escala, després més mesuradament... La llista de màrtirs del franquisme és molt més llarga. Per fer servir el llenguatge del confessionari: els pecats dels uns (quantitativament, no qualitativament) són més grans que els dels altres. Però ni millors ni pitjors: la bèstia assassina era la mateixa, el mal era el mateix.

Ara els bisbes espanyols (catalans inclosos, perquè estan ben calladets) recuperen una vegada més els seus màrtirs per Déu i per Espanya. Cap problema. Efectivament, van ser víctimes de la barbàrie. Això no es pot negar. Però que poc cristiana és aquesta església romana que va convertir en déu un rabí víctima dels botxins, un mestre de la pau, la compassió, el perdó, la humanitat. Un mestre d’amor: el rabí Jeshua, en el cas que existís, acolliria les víctimes d’un bàndol i de l’altre, sense diferències. L’església hispano-romana, no.

Els que han segrestat durant dos mil anys el missatge del rabí són els autèntics hereus d’aquells que el van crucificar...

______

El rabino Jeshua y los 498 mártires

La reserva espiritual de Occidente, la muy católica España, de la mano de la misma iglesia romana que no puso reparos a pasear a Franco bajo un palio o bendecir las atrocidades del franquismo y ponerse del lado de los verdugos, ha aportado ni más ni menos que 10.000 de los 12.692 expedientes de beatificación del siglo XX. Y ahora preparan su propia ley de memoria histórica: una macro-ceremonia de beatificación de 498 mártires de los años treinta y de la guerra civil. La iglesia romana continúa exhibiendo así, impúdicamente, en pleno siglo XXI, su complicidad en la cruzada contra las “hordas rojas", los separatistas, los conspiradores judeo-masónicos...

No seré yo quien disculpe ni niegue las atrocidades cometidas por el bando republicano. Tengo en mi propia familia unas cuantas historias de matacuras y quemaiglesias... Historias que forman parte de la gran vergüenza de aquella República desquiciada, en la que anidaba la semilla de la misma bestia que en el otro bando. La millonaria lista de víctimas del comunismo en el siglo XX (en Rusia, en los países del este, en China...) ha sido siempre minimizada por la izquierda, y es perfectamente comparable con la lista de víctimas del nazismo. Pero en España las cosas fueron de otra manera y triunfó la otra bestia, la del fascismo. Sistemáticamente organizó una máquina de triturar personas, durante décadas: primero brutalmente, a gran escala, después con más mesura... La lista de mártires del franquismo es mucho más larga. Utilizando el lenguaje propio del confesionario: los pecados de los unos (cuantitativamente, no cualitativamente) son mayores que los de los otros. Pero ni mejores ni peores: la bestia asesina era la misma, el mal era el mismo.

Ahora los obispos españoles (catalanes incluidos, porque están bien calladitos) recuperan una vez más sus mártires por Dios y por España. Ningún problema. Efectivamente, fueron víctimas de la barbarie. Eso no se puede negar. Pero qué poco cristiana es esta iglesia romana que convirtió en dios a un rabino que fue víctima de los verdugos, un maestro de la paz, la compasión, el perdón, la humanidad. Un maestro de amor: el rabino Jeshua, si viviera, acogería a las víctimas de un bando y del otro, sin diferencias. La iglesia hispanorromana, no.

Los que han secuestrado durante dos mil años el mensaje del rabino son los auténticos herederos de aquéllos que lo crucificaron ...