El pla de monsieur Sarko

Si Catalunya fos francòfila, com en els vells temps, es miraria amb intel.ligent enveja el pla de monsieur Sarkozy. I si Espanya sapigués aprofitar el veinatge de Catalunya amb la poderosa i creativa França, única trinxera juntament amb Alemanya per contrarrestar la marea anglosaxona, també es miraria el pla Sarkozy amb interès. L’hiperactiu i a vegades un punt ridícul president francès té una força que no convé menystenir i una capacitat de renovar la clàssica “grandeur” francesa que ja la voldríem nosaltres. Ara acaba de presentar un multimil.lionari pla econòmic que té una música seductora molt diferent als plans de pedaços i retalls a què estem acostumats aquí, amb una oposició dedicada en cos i ànima a destruir-ho tot: l’economia té una part de màgia i una de números, com la política o la vida. I la màgia de Sarkozy, quan té un bon dia, funciona. Més enllà de l’esquema dreta-esquerra: no és que no sigui important, però no és la única plantilla. No reactivarà l’economia qui posi més milions sobre la taula, sinó qui sàpiga tocar la tecla adequada, la que mobilitzi energies i il.lusions. Que després s’han de traduir a diners, a crèdits, a programes, cert. Però abans que res hi ha l’energia inicial: aquí no l’hem trobat ni hem sabut copiar tampoc passivament el model francès. Que alguna cosa tindrà de bo, en el seu especial mix públic-privat, quan resisteix la crisi més sòlidament que molts altres països i pot encarar amb ambició el futur. Copiar a vegades està malament. Però hi ha excepcions en les quals resulta d’allò més aconsellable, sinó imprescindible…