27 de maig 2007

4.000 milions d'abstencionistes

En comptes de posar els candidats (barcelonins, faltaria més: el món comença i acaba a Barcelona) fent qualsevol ximpleria en mans d’un fotògraf creatiu, El Periódico ens obsequia avui amb una brillant i arriscada portada: A algunos políticos tampoco les gusta votar… ni que los demás voten. Fidel Castro, Kim Jong II, Teodoro Obiang, Kadirov… Jo hi hagués posat Chávez, que acabarà malament, i uns quants més, però en fi, ja és un gran pas endavant això de situar Castro a la llista dels dictadors. Chapeau al Periódico i a les seves portades compromeses, com la d’avui, diumenge 27-M, que ens recorda el privilegi que és votar.

Diuen els savis que al món hi ha uns 90-100 països democràtics, amb més o menys un 40-50% de la població muncial. Encara ho trobo massa. Si hi apliquem algun “filtre de qualitat” (per exemple, comptar Venezuela dintre de les democràcies és ja impossible), segur que encara rebaixem la xifra. Potser uns 2.000 milions de persones, com a molt, viuen en països democràtics i lliures. La democràcia (i la socialdemocràcia…) ha tingut molt èxit al món des de principis del segle XX: ha anat eixamplant les seves fronteres, a tranques i barranques, a base de guerres, revoltes, crueltats diverses… La democràcia ha costat sang i dolor a milions de persones. En els darrers 20 anys s’han incorporat molts països al club democràtic, amb matisos i qualitats diverses: per exemple, els de l’Est, algunes dictadures hispanoamericanes… Però segueix essent una excepció.

No està de més recordar avui quant n'és, d'excepcional, poder anar a votar o poder dir el que et dóna la gana al món que ens ha tocat viure. Jo també n’estic fins als dallonses de la batalla mediàtica PP-PSOE (tot i que no van al 50% en les culpes, ni molt menys), de l’excés de convocatòries electorals (no hi ha ningú amb una mica de seny que vulgui posar fre a una agenda electoral esgotadora?) i d’unes quantes coses més. Em consta que alguns estan sincerament preocupats per l’abstenció (tot i que no fan gaire cosa per reduir-la) i d’altres ja els va bé (perquè l’abstenció tendeix en general a reduir el vot d’esquerres). I puc entendre que hi hagi un determinat percentatge de ciutadans, siguem sincers, que no aniran mai a votar perquè per diverses raons viuen a les fronteres de la societat: per radicalisme, per incultura, per pobresa, per raons personals, per salut… Posem que un 20%? Val, aquests els restem. Ens queda més o menys un 70-80% de privilegiats.

Aquests són els que poden escollir si se sumen avui als 4.000 milions "d'abstencionistes" que no voten perquè no els deixen.

Doncs això: recordem que votar és un dret excepcional, que ni hem tingut sempre ni està escrit a la Bíblia que tinguem pels segles dels segles perquè som més guapos, més rics o més avançats que els altres.

Anar a votar avui és guanyar-nos el dret a votar demà. I donar exemple i esperança als tres o quatre mil milions de persones que encara no poden votar i algun dia seguiran el nostre camí.

* * *

4000 millones de abstencionistas

En vez de poner a los candidatos (barceloneses, faltaría más: el mundo empieza y acaba en Barcelona) haciendo cualquier tontería en manos de un fotógrafo creativo, El Periódico nos obsequia hoy con una brillante y arriesgada portada: A algunos políticos tampoco les gusta votar… ni que los demás voten. Fidel Castro, Kim Jong II, Teodoro Obiang, Kadirov... Yo hubiera añadido a Chávez, y también unos cuantos más, pero en fin, ya es un gran paso adelante situar a Castro en la lista de los dictadores. Chapeau para el Periódico y sus portadas comprometidas, como la de hoy, domingo 27-M, que nos recuerda que votar es aún un privilegio.

Dicen los sabios que en el mundo hay unos 90-100 países democráticos, con más o menos un 40-50% de la población mundial. Creo que es un estimación muy optimista. Si aplicamos algún "filtro de calidad" (por ejemplo, contar Venezuela dentro de las democracias es ya imposible), seguro que rebajaremos sensiblemente la cifra. Sólo unos 2.000 millones de personas, como mucho, vivimos en países democráticos y libres. La democracia (y la socialdemocracia...) ha tenido mucho éxito en el mundo desde principios del siglo XX: ha ido ensanchando sus fronteras, a base de guerras, revueltas, crueldades diversas... La democracia ha costado sangre y dolor a millones de personas. En los últimos 20 años se han incorporado muchos países al club democrático, con matices y cualidades diversas: por ejemplo, los del Este, algunas dictaduras hispanoamericanas...

Pero sigue siendo una excepción.No está de más recordar hoy que poder votar o decir lo que te da la gana es insólito en el mundo que nos ha tocado vivir. Yo también estoy hasta los mismísimos de la batalla mediática PP-PSOE (aunque las culpas no se reparten al 50%, ni mucho menos), del exceso de convocatorias electorales (¿no hay nadie con un poco de sentido común que quiera poner freno a una agenda electoral agotadora?) y de unas cuantas cosas más. Me consta que algunos están sinceramente preocupados por la abstención (aunque hacen muy poco para reducirla) y a otros ya les va bien (porque la abstención tiende en general a reducir el voto de izquierdas). Y puedo entender también que haya un determinado porcentaje de ciudadanos, seamos sinceros, que no irán nunca a votar porque por diversas razones viven en las fronteras de la sociedad: por radicalismo, por incultura, por pobreza, por razones personales, por salud... ¿Pongamos que un 20%? Vale, éstos los restamos. Nos queda más o menos un 70-80% de privilegiados.

Éstos son los que pueden escoger si se suman hoy a los 4.000 millones de “abstencionistas" que no votan porque no los dejan.

Pues eso: recordamos que votar es un derecho excepcional, que ni hemos tenido siempre ni está escrito en la Bíblia que tengamos por los siglos de los siglos porque somos más guapos, más ricos o más adelantados que los otros.

Ir a votar hoy es ganarnos el derecho a votar mañana. Y dar ejemplo y esperanza a los tres o cuatro mil millones de personas que todavía no pueden votar y algún día seguirán nuestro camino.