Blo(c/g)s terrassencs

(18.11.2006) Blogs, blocs, bitàcoles, bitácoras, quaderns de notes, bloggers, blocaires, blogueros... El nom no fa la cosa. La Núria Masdéu (trobareu un link al seu interessantíssim blog a la columna de l'esquerra) m'envia un mail per anunciar-me que ha fet realitat un projecte que la portava de cap ja fa un temps: fer un llistat de tots els blogs/blocs terrassencs.

Es una iniciativa de l'empresa DracTelemàtic (www.drac.com), que configura així un primer esbós de l'univers blocaire terrassenc. Gent que s'ha decidit a fundar un bloc i començar a escriure i publicar, a llegir comentaris d'altres persones... Gent que ho fa per amor a l'art, perquè té inquietuds i ganes de dir coses i escoltar-les, perquè té un missatge i vol fer-lo córrer a través de la xarxa, perquè vol compartir, explorar... El factor comú a tots/es nosaltres és que som terrassencs. Habitants del món (una de les "w" de "www.") i residents a Terrassa, una ciutat vital, activa, innovadora, plena de futur, que viu ara mateix un dels millors moments de la seva (nostra) història.

Està naixent a les nostres mans quelcom nou, radicalment nou. Ens adrecem als nostres veïns i veïnes, als amics i amigues, als coneguts, però també a persones que no coneixem: formem una xarxa estranya, però alguna cosa ens lliga, ens re-lliga, ens apropa. La xarxa, la llengua, les llengües, la nostra realitat quotidiana, el món que ens envolta... Som habitants/rodamóns d'un univers immaterial, digital, electrònic... però ben real. El món de les idees que havien somiat alguns filòsofs. Un univers abstracte que tanmateix necessita, com qualsevol altra activitat humana, d'una base física: en aquest cas, màquines, cables, endolls, ones, teclats...

Benvinguda sigui aquesta iniciativa que servirà per vincular els blogs/blocs terrassencs... Enhorabona a l'equip de DracTelemàtic i també a la Núria... Gràcies a ells i elles estem avui una mica més aprop...

Zapatero és l'anticrist

(17.11.2006) Gran exclusiva: Zapatero és maçó. I el seu avi, el militar afusellat per roig, també. Només així s'explica el seu anticlericalisme, la llum verda al matrimoni homosexual, la seva fòbia a l'educació catòlica i, si molt m'apures, la retirada de les tropes d'Irak. I ja no diguem tot l'embolic de l'Estatut d'una Catalunya aficionada a la poligàmia, els sacrificis d'infants, el canibalisme, l'eutanàsia i altres aberracions. Ara sí que s'entén tot, oi?

Això és el que expliquen des de fa uns dies els fariseus de l'ultradreta mediàtica a internet, a partir d'un llibre, "La gran revancha". El títol ho diu tot. I el paper ho aguanta tot. Sort que la suposada lògia macònica del seu avi era de Lleó, perquè si arriba a ser catalana, estem llestos!

Què més li poden dir, a aquest home? Va, som-hi, que és de franc. Es fa difícil dir que s'ha venut al capital jueu, tenint en compte les propostes que surten per exemple de la cimera a Girona amb Chirac. Una llàstima, perquè hauria estat rodó: la famosa conspiració judeo-maçònica que li treia la son al Caudillo… Ja se sap: rojos i maçons, cosins germans…

Clar que, ben mirat, la seva tendència a veure els palestins com a víctimes (sense deixar d'entendre els israelians, però ja sabem que això és pura comèdia), potser ens hauria de fer pensar que té el "Mein Kampf" com a llibre de capçalera: què, si no, insinuen aquells que parlen de "social-nacionalismo"? Ja està: Zapatero és nazi, segur... Després de demanar que el jutgin per alta traició, d'acusar-lo de terrorista i d'etarra, i de tot el que aquest home porta sobre les seves espatlles, ja només queda que l'acusin de ser l'anticrist i el vulguin cremar a la foguera…

Diu un professor americà que només un 1% d'internet és pornografia. Jo afegeixo: porno light, al costat de tot aquest sistema de webs i blogs i grups d'estudis que estan enverinant la xarxa. Si no anem amb compte, acabaran enverinant el país sencer… Hi ha algun filtre a l'Explorer o al Netscape que ens pugui estalviar tanta pornografia?

Els còmplices terrassencs de ZP
Ah, per cert. ZP té col.legues a Terrassa, una de les ciutats catalanes i espanyoles on, malgrat la seva discreció, és més dinàmica la maçoneria. Curiosament, l'Opus també, però aquesta és una altra història… I al capdavall, uns estan destinats a anar al cel, i els altres de cap al foc etern. Si no us fa por anar a l'infern i voleu tafanejar una mica…

www.fratvalles.org

www.glse.org/respublica/

................................................................................................

Zapatero es el anticristo

Gran exclusiva: Zapatero es masón. Y su abuelo, el militar fusilado por rojo, también lo fue. Sólo así se explica su furibundo anticlericalismo, el matrimonio homosexual, la persecución a la educación católica y, si me apuras, hasta la retirada de Irak. Sin olvidar, supuesto, todo el embrollo del Estatut de una Catalunya aficionada a la poligamia, los sacrificios de niños, el canibalismo, la eutanasia y otras aberraciones. Ahora se entiende todo, ¿verdad?

Esto es lo que cuentan desde hace unos días los fariseos de laultraderecha mediática en internet, a partir de un libro, "La gran revancha". El títol lo dice todo. Y el papel lo aguanta todo. Suerte que la supuesta logia masónica del abuelo de ZP era de León: si llega a ser catalana, ya tendríamos la prueba irrefutable que nos falta.

¿De qué más le pueden acusar, a este hombre? Venga, sin remilgos, que es gratis… Cuesta afirmar que está vendido al capital judío, sobre todo viendo las propuestas que surgen de la cumbre en Girona con Chirac. Una lástima, porque hubiera sido perfecto: estaría servida la famosa conspiración judeo-masónica que le quitaba el sueño al Caudillo… Ya se sabe, rojos y masones, primos hermanos…

Bien mirado, su tendencia a presentar a los palestinos como víctimas (sin dejar de entender a los israelís, pero esto es pura comedia) tal vez nos tendría que llevar a pensar que el "Mein Kampf" es su libro de cabecera: ¿qué, si no, insinúan aquellos que hablan de "social-nacionalismo"? Ya lo tenemos: Zapatero es nazi, clarísimo… Después de pedir que le juzguen por alta traición, de acusarlo de terrorista y etarra y de todo lo que este hombre lleva sobre sus espaldas, sólo queda que le acusen de ser el anticristo y pretendan empujarlo hasta la hoguera…

Aunque es posible que encontraran a faltar la complicidad de la jerarquía católica, ahora bien calladita porque ha entrado dinero contante y sonante en la caja: un gesto pragmático, sí, pero nada coherente, de un gobierno que ha cambiado cromos con los obispos…

Dice un profesor norteamericano que sólo un 1% de internet es pornografía. Yo añado: porno light, comparado con todo este sistema de webs y blogs y grupos de estudios que están envenenando la red. Si no vamos con cuidado, acabarán emponzoñando el país entero… ¿Alguien sabe de algún filtro para Explorer o Netscape que nos ahorre tanta pornografía?

Los cómplices terrassenses de ZP
Ah, por cierto. ZP tiene colegas en Terrassa, una de las ciudades españolas y catalanas donde, pese a su discreción, la masonería es más dinámica. Curiosamente, también lo es, y mucho, el Opus, aunque ésta es otra historia… Unos están destinados a ir al cielo, otros a ser arrojados al fuego eterno… Si no teméis condenaros al infierno y queréis chafardear un poco…

www.fratvalles.org

www.glse.org/respublica/

El país dels García, els López...

(16.11.2006) A Espanya hi ha gairebé un milió i mig de "Garcías". Si hi afegim els González, els Fernández, els Rodríguez, els López, els Martínez i els Sánchez, a raó de 700-900 mil persones per a cadascun d'aquests cognoms, ens surt un país tan gran com Catalunya amb només sis o set cognoms… L'INE acaba de fer públic un interessant i curiós estudi (no sé si molt útil…) sobre els cognoms i els noms al conjunt del país i a cada comunitat (o realitat nacional). Només clicant a www.ine.es et pots passar una estoneta la mar d'entretinguda consultant els teus cognoms i veient com es distribueixen per Espanya, descobrint els noms més populars… I ja téns tema per a la tertúlia de cafè.

A Catalunya, els cognoms més nostrats apareixen en proporcions molt més petites i en llocs força baixos del ranking: Ferrer/Ferré/Farré (el 31è a Barcelona, el 15è a Tarragona, el 10è a Lleida), Martí (el 14è a Tarragona), Solé (el 9è a Lleida), Vila (el 9è a Girona).

I si parlem de noms, també téns un munt de curiositats al teu abast. Amb algunes obvietats. Maria, com a nom de dona, va dominar clarament el segle XX, però ara pugen al "top ten" Paula, Laura, Lucía, Marta, Claudia… Pel que fa a homes, Alejandro/Alex se situen al capdamunt els darrers anys, juntament amb Daniel, Marcos/Marc, Pablo/Pau, després de dècades d'Antonio/Antoni, David o José/Josep. Van pujant també al ranking noms els Mohammed i les Fàtima… I al País Basc, un univers propi, força diferent a la resta del país: Iker, Irati, Unai, Naroa… I clar, hi ha també tota una àmplia gamma de noms més o menys exòtics, que estan de moda una temporada i es van renovant.

Treure grans conclusions sociològiques d'això em sembla excessiu, però és força distret i sí que és cert que almenys aporta alguns elements per a la reflexió…

Per exemple, que Espanya és un país força homogeni, cosa que ja sabíem a través de molts altres indicadors. Aquesta afirmació necessita molts matisos i té el perill de servir de base per a conclusions aventurades i fins i tot radicals o interessades…

Jo ho situaria en un altre terreny: és un element més per saber alguna cosa sobre "nosaltres", perquè hi ha un "nosaltres" evident que s'escampa per tota la península ibèrica, inclòs Portugal.

Els noms i els cognoms dibuixen els rastres d'una sèrie de tradicions, de referents culturals o religiosos, de moviments per una geografia comuna. Les fronteres no són massa clares i no s'acaben en les fronteres polítiques: podem fer el mateix exercici a escala europea o occidental, descobrirem més evidències. Per exemple, l'influència del santoral catòlic (que implica tot un referent cultural i social al darrera), o els moviments de la gent per una geografia també comuna però una mica menys, o les fronteres lingüístiques…

Jo em quedo amb una imatge, o una sensació, feta de semblances i diferències, de trets comuns i de trets particulars, d'una barreja força ben quallada de persones, de cognoms, d'arrels, d'orígens. Els noms i cognoms ens dibuixen el paisatge humà d'un país, ens dónen pistes per entendre'l una mica millor. No són les úniques, és clar: parlen més del passat que del futur. Més d'arrels que de branques i fruits. Però contenen algunes claus que expliquen algunes coses i ens permeten intuir cap a on podem anar a partir d'aquest bagatge comú…

(Article publicat al Diari de Terrassa d'aquest dijous)

(Foto: un antic llibre de registre. Les coses canvien, però no tant...)

Te(a)rras(s)a / Ta(e)rras(s)a

(15.11.2006) Trobo a un diari digital una referència de fa uns dies: el Ministeri de Medi Ambient envia una nota de premsa anunciant que la ministra Narbona (excel.lent ministra, per altra banda) farà una conferència a "Tarrasa"... El to de la nota és crític. I el tema no és nou: de fet, ha generat un cert debat al mateix mitjà digital, l'e-notícies.

Abans que res, una prèvia: les ciutats, com les persones, ténen dret a posar-se el nom que vulguin, a dir-se com desitgin. Només faltaria. I a canviar-ho: no està de més recordar que una de les competències municipals (que requereix una àmplia majoria per exercitar-la) és canviar el nom del municipi… Faig aquesta referència només per recordar que el nom d'una ciutat o d'un país no és quelcom sagrat, sinó humà, fruit del consens, de la voluntat, de la història, de la llengua…

Terrassa es diu Terrassa. Això no admet matisos: és la lliure voluntat de la comunitat humana que hi ha darrera d'aquest nom i que ha decidit anomenar així la seva ciutat.

Es de bona educació i assenyat que si envies una carta a una persona, empresa o institució de Terrassa, no posis "Tarrasa" a la carta o al sobre. El mateix passa si envies una carta a Londres-London, a Florència-Firenze, a Moscou-Moskva, a New York-Nova York… o a Saragossa-Zaragoza, Còrdova-Córdoba, Cadis-Cádiz… Com tampoc no queda gaire bé adreçar-te a una persona que es diu Peter Smith com a "Pedro Smith" o "Pere Smith"… excepte si és la seva voluntat, és clar.

Al llarg dels segles, però, s'han anat fent versions adaptades dels noms de les ciutats i dels països a les diferents llengües. Per pura comoditat, o a vegades fins i tot per confusions, arran de les diferents maneres d'escriure una cosa que sonava més o menys així… No importa massa , si entenem que una versió en una altra llengua no és una ofensa: és només una adaptació. I si tots respectem el dret de cadascú a dir-se com més li agradi.

Per això mateix, no trobo gens estrany que per a un madrileny Terrassa col.loquialment pugui ser Tarrasa, entre altres coses perquè es perden els matisos dels sons neutres. Com no ho és que nosaltres diguem Saragossa en comptes de Zaragoza: és la nostra tradició, a Terrassa tenim fins i tot una placeta amb aquest nom oficial… I és un homenatge, no una ofensa… La qüestió admet, sens dubte, infinits matisos. Però sempre cal començar pel respecte.

No em preocupa massa que des d'un ministeri es pugui anomenar "Tarrasa" a Terrassa en una nota de premsa. No és el mateix que si envien una carta a l'ajuntament de Terrassa: com a mínim cometrien una falta de delicadesa. I no trobo admisible que això passi als plànols o a la senyalització o a un document oficial com un reglament o una ordre ministerial… Espanya ha d'acceptar la seva diversitat lingüística amb normalitat, però nosaltres també hem de fer algun pas cap a la mateixa normalitat, no? O no podem ser flexibles, sense renunciar a res, per acceptar un fet tan evident i tan normal com que els noms de ciutat, de persona, de lloc o de país poden tenir, a la pràctica, diferents versions o pronúncies en diferents idiomes?

Si voleu consultar la notícia:
http://terrassa.e-noticies.com/medio-ambiente-confon-terrassa-amb-tarrasa-13128.html

(Després d'un parell de dies de "parada tècnica", per culpa d'un virus, real, no informàtic, reprenem les notes al blog… Ah, la foto aèria és del 1963. Es pot trobar a www.icc.es. Es d'una època, el franquisme, en la que Terrassa es deia oficialment/forçosament Tarrasa i no s'acceptava utilitzar la "lengua vernácula" o el "dialecto catalán". Hi ha algun despistat que encara pensa que aquest és el nom franquista de la ciutat. Es senzillament la versió castellana, ni més ni menys).

.............................................................................................................................

Te(a)rras(s)a / Ta(e)rras(s)a

Encuentro en un diario digital una referencia crítica a una noticia de hace unos días: el Ministerio de Medio Ambiente envía una nota de prensa anunciando que la ministra Narbona (excelente ministra, por otra parte) dará una conferencia en "Tarrasa"…

Antes que nada, una previa: las ciudades, como las personas, tienen todo el derecho a llamarse como quieran. Faltaría más. Y a cambiarlo. Recordemos que una de las competencias municipales (que exige una amplia mayoría) es cambiar el nombre del municipio. Lo menciono para subrayar que el nombre de una ciudad o de un país no es algo sagrado, sino humano, muy humano, fruto del consenso, de la voluntad, de la historia, de la lengua…

Terrassa se llama Terrassa. Esto no admite matices: es la libre voluntad de la comunicdad humana que hay detrás de este nombre y que ha decidido llamarse así.

Es de buena educación que si mandas una carta a una empresa, persona o institución de Terrassa, no escribas "Tarrasa" en el sobre. Lo mismo que cuando escribes a Londres-London, Florencia-Firenze, Moscú-Moskva, New York-Nueva York… O a Zaragoza/Saragossa, Còrdova-Córdoba, Cadis-Cádiz… Como tampoco es de recibo dirigirte a una persona llamada Peter Smith como "Pedro Smith" o "Pere Smith"… salvo si así lo prefiere esta persona, claro.

Con el paso de los siglos, han ido apareciendo versiones adaptadas de los nombres de las ciudades y países en distintas lenguas. Por comodidad o incluso por confusión, porque ese nombre en nuestra lengua sonaba más o menos así… No importa mucho, si entendemos que una versión en otra lengua no es una ofensa: es sólo una adaptación. Y si respetamos el derecho de cada cual a llamarse como más le guste.

Por eso mismo no me parece demasiado raro que para un madrileño Terrassa pueda llamarse también Tarrasa. Como que en catalán digamos Saragossa en vez de Zaragoza: es nuestra tradición, incluso tenemos una plaza llamada "de Saragossa". Es un homenaje, no una ofensa. La cuestión, sin duda, admite muchos matices. Pero siempre hay que empezar por el respeto.

No me preocupa demasiado que desde un ministerio se pueda llamar "Tarrasa" a Terrassa en una nota de prensa. No es lo mismo en una carta al ayuntamiento: como mínimo sería una falta de delicadeza. Y no es admisible que esto suceda en planos o señalizaciones o en un reglamento o una orden ministerial… España ha de aceptar su diversidad lingüística con normalidad, pero desde Catalunya también debemos avanzar en ese mismo sentido, ¿no? ¿O no podemos ser flexibles, sin renunciar por ello a nada, para aceptar un hecho tan evidente y tan normal como que los nombres de ciudad, persona, lugar o país pueden tener, en la práctica, diferentes versiones o pronunciaciones en distintos idiomas?

Si queréis consultar la noticia:
http://terrassa.e-noticies.com/medio-ambiente-confon-terrassa-amb-tarrasa-13128.html

Parenostre, marenostra…

(12.11.2006) "Pare i mare nostre, que esteu al cel…" Uns teòlegs alemanys han editat una nova versió de la Bíblia. Ja se sap que és un llibre col.lectiu, sense copyright… Qualsevol es veu amb cor de fer quatre esmenes als textos d'un autor sobre l'existència del qual hi ha dubtes raonables... Des dels temps de la casa de David, els humans (occidentals i/o judeo-cristians, eh?, tot i que a altres cultures fan més o menys el mateix) hem tingut una gran afició a retocar les pàgines que després presentem com la veritable paraula de Déu… Sempre amb la millor intenció, faltaria més...

Ara han portat a l'altar una versió políticament correcta, no sexista, de la Bíblia. El Déu cristià (quin d'ells?) és ara Pare i Mare… i de tant en tant l'anomenen Adonai,que es veu que és neutre… Els fariseus ara són "fariseus i farisees"... Ai, Senyor...

Quina barra! No es pot fer una versió no sexista perquè la immensa majoria de les pàgines de la Bíblia (amb l'excepció probable de la veritable història del profeta Jeshua, amagada enmig de la fullaraca de la versió oficial) són hereves d'una cultura que considerava les dones poc més que éssers menyspreables… El Déu d'Israel (que després un tal Pau va acabar de romanitzar per cristianitzar-lo) potser no era un home, però estic segur que en cap cas era una dona… (Yahveh tenia una parella i en queden rastres a la Bíblia, malgrat les manipulacions al llarg d'uns 3.000 anys…).

Ténen un problema, els protestants, que intel.lectualment sempre han estat molt més honestos que els catòlics i més lliures d'esperit. Al segle XIX es van posar a buscar les evidències històriques de l'existència de Jesús i sort que van parar a temps, perquè estaven a punt de demostrar que no havia existit mai… Ara intenten resoldre una altra contradicció, la del masclisme. Ho tenen cru, perquè una vegada més les arrels són les que són…

Les "lectures del diumenge" a la nostra "parròquia". A ElBlogDiari(o) som del corrent lliurepensador, i per tant, després del "sermó", aquí teniu els textos…

http://www.foroekklesia.com/showthread.php?s=52e3ea5b807a252889080e7ea54ff428&postid=525193#post525193

http://www.protestantedigital.com/new/leernoticiaInt.php?3987

Si voleu burxar en la ferida: una dona al capdavant de l'església episcopaliana USA:

http://www.elpais.es/articulo/internacional/mujer/pone/frente/anglicanos/EE/UU/elpporint/20061105elpepiint_14/Tes/

Els diaris del diumenge. Us recomano l'entrevista d'Arturo San Agustín, a la contra de El Periódico, a José Ignacio González Faus, jesuïta, teòleg i escriptor. Massa llestos, aquests jesuïtes, per això Roma sempre n'ha desconfiat… Com que la redacció central d'ElBlogDiari(o) és a Terrassa, us selecciono un petit fragment: "Vaig néixer a una família de dretes i la trobada amb Jesús em va fer d'esquerres. Certes barriades de Sabadell, Terrassa i Sant Quirze -parlo dels anys 50 del segle passat- habitades per la immigració, van ser la meva primera experiència. També ser capellà d'immigrants a Alemanya em va marcar"…

.............................................................................................................

Padrenuestro, madrenuestra…

(12.11.2006) "Padre y madre nuestro/a, que estás en el cielo…" Unos teólogos alemanes han editado una nueva versión de la Biblia. Ya sabemos que es un libro colectivo, sin copyright, y cualquiera se atreve a enmendarle la plana a un autor sobre cuya existencia hay dudas razonables… Desde los tiempos de la casa de David, los humanos (occidentales y/o judeo-cristianos, ¿de acuerdo?, aunque en otras culturas tienen tendencias parecidas) hemos tenido una gran afición a retocar las páginas que después presentamos como la verdadera palabra de Dios… Siempre con la mejor de las intenciones, faltaría más.

Ahora llevan al altar una versión políticamente correcta,no sexista, de la Biblia. El Dios cristiano (¿cuál de ellos?) es ahora Padre y Madre… y de vez en cuando le llaman también Adonai, que parece que es término neutro… Y los fariseos ahora se han convertido en "fariseos y fariseas" (como Ibarretxe con aquello de "los vascos y las vascas"). Ay, Señor…

¡Qué desvergüenza! No es posible hacer una versión no sexista porque la inmensa mayoría de la spáginas de la Biblia (con la probable excepción de la auténtica historia del profeta Jeshua, escondida entre la hojarasca de la versión oficial) són herederas de una cultura que consideraba a las mujeres poco menos que como seres despreciables. El Dios de Israel (que después un tal Pablo acabó de romanizar para cristianizarlo) tal vez no era un hombre, pero seguro que en ningún caso fue una mujer… Aunque Yahveh tuvo ya una pareja y quedan algunos rastros de ello en la Biblia, pese a 3.000 años de manipulaciones…

Los protestantes tienen un problema, porque intelectualmente siempre han sido más honestos que los católicos y más libres de espíritu. En el siglo XIX, encomendándose a Dios o al Diablo, se pusueron a buscar las evidencias históricas de la existencia de Jesús y por suerte para ellos se detuvieron a tiempo, porque estaban a punto de demostrar que no había existido jamás… Ahora intentan resolver otra contradicción, la del machismo. Lo tienen crudo: una vez más, las raíces son las que son…

Las "lecturas del domingo" en nuestra "parroquia". En ElBlogDiari(o) somos de la corriente librepensadora, y por tanto, después del "sermón", juzgad por vosotros mismos…

http://www.foroekklesia.com/showthread.php?s=52e3ea5b807a252889080e7ea54ff428&postid=525193#post525193

http://www.protestantedigital.com/new/leernoticiaInt.php?3987

Si queréis hurgar en la herida: una mujer al frente de la iglesia episcopaliana USA:
http://www.elpais.es/articulo/internacional/mujer/pone/frente/anglicanos/EE/UU/elpporint/20061105elpepiint_14/Tes/

Los periódicos del domingo. Os recomiendo la entrevista de Arturo San Agustín, en la contra de El Periódico, a José Ignacio González Faus, jesuita, teólogo y escriptor. Demasiado listos, estos jesuitas, por eso Roma siempre ha desconfiado de ellos… Ya que la redacción central de ElBlogDiari(o) se encuentra en Terrassa, selecciono este fragmento: "Nací en una familia de derechas y el encuentro con Jesús me hizo de izquierdas. Ciertas barriadas de Sabadell, Terrassa y Sant Quirze -hablo de los años 50 del siglo pasado-, habitadas por la inmigración, fueron mi primera experiencia. También me marcó haber sido cura de emigrantes en Alemania"…

Habitants del quart món

(11.11.2006) Aquest diumenge se celebra el "Dia dels sense sostre". A Espanya hi ha unes 30 mil persones que no tenen sostre ni llit. A Europa, uns 3 milions. Viuen al carrer, als parcs públics, al metro, sota el pont d'una autopista… Són els habitants del Quart Món.

Sobreviuen demanant diners, menjant aquí i allà, amb els ajuts d'institucions religioses o públiques o ONGs… Tot el seu patrimoni són unes bosses de plàstic o una motxilla, a vegades un matalàs i una manta, un sac de dormir, alguna ampolla de vi, una mica de calderilla, potser alguns cigarrets…

Han deixat de ser ciutadans, ara són exiliats del Quart Món. Un món de misèria i pobresa, de drames humans, de descens a l'abisme, que comença a la cantonada de casa nostra i que és invisible. Quan ens els trobem, girem la cara, apartem els ulls… i continuem caminant. Ells també continuen caminant. Són l'exèrcit invisible del Quart Món.

Un conegut periodista recordava fa poc que havia estat treballant a una agència publicitària de Nova York. Un dia, una companya el va portar fins a la cantonada del carrer on eren les oficines i li va mostrar, assegut al costat d'uns contenidors d'escombreries, un home jove i mal vestit, amb la mirada perduda. "Aquest home ocupava el teu lloc fa uns mesos. Tot va començar quan va perdre dos clients importants…" Una típica i dura història americana, sí. Ja se sap som són els americans… Però escoltem les històries que expliquen els sense sostre d'aquí…

El quart món, als diaris:
http://www.elmundo.es/elmundo/2006/11/10/solidaridad/1163166025.html

Informació bàsica:
http://www.caritas.es/Componentes/ficheros/file_view.php?Mjk3Mg%3D%3D

A l'hemeroteca de "Le Monde Diplomatique", la lúcida i dramàtica visió del famós subcomandante Marcos: La quarta guerra mundial.
http://www.monde-diplomatique.fr/1997/08/MARCOS/8976.html

Els drets dels "sans-abri" o clochards a Bèlgica:
http://www.mi-is.be/Fr/content/GuidesansabriFRbis.pdf

Una ONG nordamericana, que fa honor a la millor cara d'Amèrica:
http://www.nationalhomeless.org/

Una àmplia guia britànica:
http://www.homelesspages.org.uk/

Arquitectos sin fronteras:
http://www.asfes.org/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=17

Programes solidaris:
http://www.medicosdelmundo.org/NAVG/pagina/NAVGEstructuraPrpal.jsp

SantEgidio: una comunitat extraordinària:
http://www.santegidio.org/cast/solidarieta/senzadimora/chisono01.htm

La millor cara de l'església catòlica a Espanya:
http://www.caritas.es/
http://www.caritasbcn.org/CAT

Informació sobre actuacions socials a Terrassa:
http://www.terrassa.org/ajuntament/imsabs/pdf/2005/Annex%201%20SS%20SS.pdf


Vaig buscar la meva ànima i no la vaig veure.
Vaig buscar Déu i el meu Déu no es va deixar trobar.
Vaig cercar el meu germà i vaig trobar-los tots tres.
Francesc d'Assís

……………………………………………………………………………………………

Habitantes del cuarto mundo

(11.11.2006) Este domingo se celebra el "Día de los sin techo". En España hay unas 30 mil personas que no tienen ni casa ni cama. En Europa, unos 3 millones,. Viven en la calle, en los parques públicos, en el metro, bajo el puente de una autopista. Son habitantes del Cuarto Mundo.

Sobreviven pidiendo limosna, comiendo de aquí y de allá, con la ayuda de instituciones religiosas o públicas o ONGs… Todo su patrimonio son unas bolsas de plástico o una mochila, a vegades un colchón y una manta, un saco de dormir, alguna botella de vino, algo de calderilla, tal vez unos cuantos cigarrillos…

Han dejado de ser ciudadanos, ahora son exiliados del Cuarto Mundo. Un mundo de miseria y pobreza, de dramas humanos, de descenso a los abismos, que empieza a la vuelta de la esquina y que es invisible. Cuando nos cruzamos con ellos, giramos la cara, apartamos los ojos… y seguimos caminando. Ellos también continúan caminando. Son el ejército invisible del Cuarto Mundo.

Un conocido periodista recordaba no hace mucho que había estado trabajando tiempo atrás en una agencia publicitaria de Nueva York. Un día, una compañera le llevó hasta la esquina de la calle donde estaban las oficinas y le mostró, sentado junto a unos contenedores de basuras, un hombre joven y mal vestido, con la mirada perdida. "Este hombre ocupaba tu puesto hace unos meses. Todo empezó cuando perdió dos clientes importantes…" Una típica y dura historia americana, sí. Ya sabemos cómo las gastan los americanos… Pero escuchemos las historias que pueden contarnos los sin techo de aquí…

El cuarto mundo, en los diarios:
http://www.elmundo.es/elmundo/2006/11/10/solidaridad/1163166025.html

Información básica:
http://www.caritas.es/Componentes/ficheros/file_view.php?Mjk3Mg%3D%3D

En la hemeroteca de "Le Monde Diplomatique", lalúcida y dramática visión del famoso subcomandante Marcos: La cuarta guerra mundial.
http://www.monde-diplomatique.fr/1997/08/MARCOS/8976.html

Los derechos de los "sans-abri" o clochards en Bélgica:
http://www.mi-is.be/Fr/content/GuidesansabriFRbis.pdf

Una ONG norteamericana, que honra a la mejor cara de América:
http://www.nationalhomeless.org/

Una ampia guía británica:
http://www.homelesspages.org.uk/

Arquitectos sin fronteras:
http://www.asfes.org/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=17

Programas solidarios:
http://www.medicosdelmundo.org/NAVG/pagina/NAVGEstructuraPrpal.jsp

SantEgidio: una comunidad extraordinaria
http://www.santegidio.org/cast/solidarieta/senzadimora/chisono01.htm

La mejor cara de la iglesia católica en España:
http://www.caritas.es/
http://www.caritasbcn.org/CAT

Información sobre actuaciones sociales en Terrassa:
http://www.terrassa.org/ajuntament/imsabs/pdf/2005/Annex%201%20SS%20SS.pdf


Busqué a mi alma y no la pude ver.
Busqué a Dios y mi Dios me eludió.
Busqué a mi hermano y encontré a los tres.
Francisco de Asís

Píxels de realitat

(10.11.2006) De tot el que passa només en triem -una part a l'atzar, l'altra segons la nostra plantilla mental- uns quants fragments. Uns quants píxels. Amb ells formem la nostra imatge del món, la nostra idea (única, tan arbitrària, tan certa o falsa com les altres) del que està passant. I a partir d'aquests píxels, anem formant un pensament. Si ens canvien o mouen els píxels, ens entra oxígen. Us en proposo uns quants, a pèl…

Posar més totxos és construir més futur?

223.000 empreses vinculades a la construcció:
http://www.elconfidencial.com/economia/noticia.asp?id=6978&edicion=10/11/2006&pass=

Aventures exòtiques d'una immobiliària terrassenca, Inmovalero:
http://www.e-newsterrassa.com/arxiu/2006/Novembre/09/09091106.asp

El mercat immobiliari a Terrassa:
http://www.e-newsterrassa.com/arxiu/2006/Novembre/09/03091106.asp

I si baixem de 120 km/h a 65 mph?

Propostes per reduir els accidents de trànsit
http://www.elconfidencial.com/noticias/noticia.asp?id=18914&edicion=10/11/2006&pass=

A Copenhague fan campanyes així de bèsties…
http://5x5m.com/files/speedbandits/

A l'altra banda de l'Atlàntic…
http://www.usatourist.com/english/tips/driving.html

Amor en xarxa?

Lonely hearts club band
http://www.elpais.es/articulo/portada/Amor/electronico/elpcibpor/20061109elpcibpor_1/Tes/

Aquest és el millor món que sabem construir?

416 milions de persones (pobres) guanyen el mateix que 500 (rics)
http://www.lavanguardia.es/gen/20061109/51291662136/noticias/cerca-de-416-millones-de-pobres-ganan-lo-mismo-que-500-ricos-africa-cabo-naciones-unidas-milenio-ocde.html

Una nova inquisició?

Mortadelo i Filemón, agents del mal… (i no és broma)
http://www.elconfidencialdigital.com/Articulo.aspx?IdObjeto=9552

............................................................................................................

Píxels de realidad

¿Enladrillar es lo mismo que construir el futuro?

223.000 empresas de la construcción
http://www.elconfidencial.com/economia/noticia.asp?id=6978&edicion=10/11/2006&pass=

Aventuras exóticas de una inmobiliaria terrassense, Inmovalero:
http://www.e-newsterrassa.com/arxiu/2006/Novembre/09/09091106.asp

El mercado inmobiliario en Terrassa:
http://www.e-newsterrassa.com/arxiu/2006/Novembre/09/03091106.asp

¿Y si bajamos de 120 km/h a 65 mph?

Propuestas para reducir los accidentes
http://www.elconfidencial.com/noticias/noticia.asp?id=18914&edicion=10/11/2006&pass=

En Copenhague hacen campañas así de salvajes…
http://5x5m.com/files/speedbandits/

Al otro lado del Atlántico…
http://www.usatourist.com/english/tips/driving.html

¿Amor en red?

Lonely hearts club band
http://www.elpais.es/articulo/portada/Amor/electronico/elpcibpor/20061109elpcibpor_1/Tes/

¿Es éste el mejor mundo que sabemos construir?

416 millones de personas (pobres) ganan lo mismo que 500 (ricos)
http://www.lavanguardia.es/gen/20061109/51291662136/noticias/cerca-de-416-millones-de-pobres-ganan-lo-mismo-que-500-ricos-africa-cabo-naciones-unidas-milenio-ocde.html

¿Una nueva inquisición?

Mortadelo y Filemón, agentes del mal… (y no es broma)
http://www.elconfidencialdigital.com/Articulo.aspx?IdObjeto=9552

Notícies de l'imperi…

(09.11.2006). L'espectacular fracàs electoral de Bush i del partit republicà aquest dimarts, als Estats Units, pot marcar el final de l'impacte atordidor dels atemptats de l'11-S a Nova York i obrir una nova etapa política.

Els demòcrates, que vistos des d'Europa a vegades semblen una mena d'esquerra moderada (liberal, en el llenguatge polític USA), ténen una oportunitat, però dintre d'un sistema polític i social que ha fet una mutació sota la mateixa bandera de sempre: ha sacrificat les llibertats a canvi d'una pretesa seguretat, ha traït molts dels seus principis fundadors i ha forjat un país on predomina el pensament radicalment conservador i extremista.

Els USA segueixen essent, malgrat tot, un imperi en relativa decadència, un gran país, amb una extraordinària capacitat per reinventar-se i una vitalitat envejable...

No avancem esdeveniments, però, perquè Estats Units va començar a girar cap a la dreta i cap al fonamentalisme cristià en els llunyans temps de Ronald Reagan, fa més de vint anys, i no el dia de les Twin Towers…

Una pista interessant: el pas endavant que estan fent les dones, Nancy Pelosi, Hillary Clinton…

Sala de lectura: us faig algunes propostes…

L'editorial d'El País
http://www.elpais.es/articulo/opinion/EE/UU/sale/estupor/elpporopi/20061109elpepiopi_1/Tes/

Un gran diari local nordamericà, The Fresno Bee (Califòrnia), amb el punt de vista de la costa del Pacífic:
http://dwb.fresnobee.com/24hour/front/story/3413731p-12541147c.html

I un altre d'imprescindible a la mateixa zona, Los Angeles Times:
http://www.latimes.com/news/nationworld/nation/la-na-fallout9nov09,0,7530196.story?coll=la-home-headlines

L'USAToday, una visió global:
http://www.usatoday.com/news/politicselections/vote2006/front.htm

El NYT, la visió de la costa est:
http://www.nytimes.com/2006/11/09/us/politics/09elect.html?ei=5094&en=eca88a31da08f650&hp=&ex=1163134800&adxnnl=1&partner=homepage&adxnnlx=1163056126-NehMBkPIbCNBoDwfKw0I1g

El Chicago Tribune, des del nord industrial:
http://www.chicagotribune.com/news/politics/

Des del sud gairebé tropical, el Miami Herald:
http://www.miami.com/mld/miamiherald/news/politics/elections/

I finalment, el punt de vista de la capital federal, el referent del Washington Post:
http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2006/11/08/AR2006110800489.html

Mitjans digitals i informació/opinió internacional. Els diaris digitals catalans i espanyols (no les versions digitals dels diaris de paper) fallen en informació internacional. Hi ha tota la xerrameca que vulguem sobre el tripartit, el procés de pau al País Basc, els embolics interns del PPo la piscina del pedrojota. Molta opinió política, cosa que no és dolenta, si saps de què va cada diari o web. Però poca informació i opinió internacional. Curiosa contradicció, en una xarxa on tots escrivim les tres "w" molt sovint i molt sovint oblidem que una d'elles és per "world", món… Entre la "home" i el "world" haurem d'anar trobant nous camins per internet…

.................................................................................................................

Noticias del imperio

(09.11.2006) El espectacular fracaso electoral de Bush y el partido republicano este martes, en Estados Unidos, puede marcar el final del impacto y el aturdimiento causado por los atentados del 11-S en Nueva York y abrir una nueva etapa política.

Los demócratas, que vistos desde Europa parecen una izquierda moderada (liberal, en el lenguaje político USA), tiene una oportunidad, pero en el marco de un sistema político y social que ha realizado una profunda mutación bajo la misma bandera de siempre: ha sacrificado muchas libertades a cambio de una incierta seguridad, ha traicionado muchos de sus principios fundadores y ha forjado un país donde predomina el pensamiento radicalmente conservador y extremista.

Los USA siguen siendo, además de un imperio en relativa decadencia, un gran país, con una extraordinaria capacidad para reinventarse y una vitalidad envidiable…

Sin embargo, no adelantemos acontecimientos. Estados Unidos empezó a girar hacia la derecha y hacia el fundamentalismo cristiano en los remotos tiempos de Ronald Reagan, hace más de veinte años, y no el día de las Twin Towers…

Una pista interesante: el paso adelante que están haciendo las mujeres, Nancy Pelosi, Hillary Clinton…

Sala de lectura: os dejo algunas propuestas…

El editorial de El País
http://www.elpais.es/articulo/opinion/EE/UU/sale/estupor/elpporopi/20061109elpepiopi_1/Tes/

Desde la costa del Pacífico:
http://dwb.fresnobee.com/24hour/front/story/3413731p-12541147c.html

Desde Los Angeles:
http://www.latimes.com/news/nationworld/nation/la-na-fallout9nov09,0,7530196.story?coll=la-home-headlines

La visión global del USA Today:
http://www.usatoday.com/news/politicselections/vote2006/front.htm

Nueva York y el punto de vista de la costa este:
:http://www.nytimes.com/2006/11/09/us/politics/09elect.html?ei=5094&en=eca88a31da08f650&hp=&ex=1163134800&adxnnl=1&partner=homepage&adxnnlx=1163056126-NehMBkPIbCNBoDwfKw0I1g

Desde Chicago y el norte industruial:
http://www.chicagotribune.com/news/politics/

Desde Miami, el sur tropical:
:http://www.miami.com/mld/miamiherald/news/politics/elections/

Y el punto de vista de la capital federal:
http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2006/11/08/AR2006110800489.html

Los medios digitales y la información/opinión internacional. Los diarios digitales catalanes y españoles (no las versiones digitales de los periódicos de papel) fallan en información internacional. Podemos encontrar toda la palabrería que deseemos sobre el tripartito, el proceso de paz en Euskadi, los líos internos del PP o la piscina de pedrojota. Mucha opinión política, cosa que no es mala sobre todo si sabes de qué va cada diario o web. Pero poca información y opinión internacional. Curiosa contradicción, en una red donde todos tecleamos a menudo las tres "w" y con la misma frecuencia olvidamos que una de ellas es la "w" de "world", mundo… Entre el "home" y el "world" tendremos que encontrar nuevos caminos por internet…

Veus...

(08.11.2006) Avui us proposo un joc carregat d'intenció: un tastet de titulars i editorials. Escoltem l'eco del nou govern català d'esquerres a la premsa nacional d'Espanya i nacional de Catalunya. Hi ha matisos, interpretacions, interessos i ideologies que apareixen més o menys dibuixades als titulars i les cròniques periodístiques i als articles editorials. Vosaltres mateixos/es… Primer, una tria de titulars…

El Periódico digital
Montilla garantiza un Govern sin injerencias
Montilla promete un Gobierno libre de los "errores del pasado"
CiU deseó éxito al PP para que contribuyera a frenar el tripartito
CiU hurga en el disgusto del PSOE pero Zapatero respalda a Montilla
El Mundo digital
CiU critica la 'españolización' de la Generalitat al crear una vicepresidencia
Montilla dice que el nuevo Gobierno será dialogante pero firme y libre de injerencias
El País
Montilla promete que no se dejará someter a "tutelas de partido" ni "injerencias externas "
El nuevo tripartito catalán no excluirá, de entrada, llegar a acuerdos con el Partido Popular
La Vanguardia
El tripartito se conjura para darse estabilidad y no repetir "los errores del pasado"
La Razón
Montilla advierte a Zapatero que no admitirá presiones ni injerencias
El líder del PSC amenazó a Zapatero con formar un grupo propio en el Congreso
ABC
Montilla advierte a Ferraz que no permitirá «tutelas» ni «injerencias» en su tripartito
El confidencial
Montilla: "En la vida lo importante no es equivocarse, sino aprender de los errores"
El semanal digital
Felipe González prefirió morderse la lengua y no dejar mal a Zapatero

Algunes claus de lectura:

-Les "advertències" de Montilla poden adreçar-se al PSOE, Ferraz o Zapatero: aquesta gamma de possibilitats depèn de les ganes que tinguis de ficar el dit a l'ull a ZP. D'entrada ja partim d'un presupòsit: l'advertència va adreçada al PSOE. Segur que sí, però potser no exclusivament… No s'adreça també al PSC, a ERC i a IC-V? Segons el que expliquen els exègetes de Montilla (espècie que augmentarà de població espectacularment les properes setmanes a l'ecosistema político-periodístic català) cal llegir o escoltar sempre les seves paraules amb atenció… i amb intenció.

-Els diaris de Barcelona presenten les notícies en clau més barcelonina sovint que catalana, igual que els mitjans de Madrid les presenten en clau madrilenya i no espanyola. La confusió entre la capital i el país no és un pecat exclusiu dels madrilenys. I a més, sovint plantegen les informacions polítiques per a iniciats i/o per a polítics o públic polititzat.

-No té massa èxit el "mea culpa" de Montilla, en els titulars. Tanmateix, em sembla una novetat important i un gest de dignitat i sinceritat necessari.

-La dreta extrema madrilenya insisteix cada dia a fer de Catalunya un problema no només per a Espanya, cosa que ja sabíem, sinó per a Zapatero: no és gratuïta, no, aquesta personalització… Ja estan escalfant motors…

-Es subtil en alguns casos, però es nota en tots, i força, la tendència de cada mitjà. En el sistema català/espanyol els mitjans no expressen clarament les seves preferències. Es legítim que les tinguin, però no estaria de més explicar-les clarament als lectors: "mirin, nosaltres no som un diari de partit, ni molt menys, però tenim simpatia per aquesta ideologia, sense trair els principis ni la dignitat periodística i no perquè esperem favors a canvi". Aquesta és una frase que trigarem a llegir…

-La qüestió de la paritat homes/dones al govern gairebé no s'esmenta enlloc. Revelador…

Els editorials són també per sucar-hi pa…

Una lectura en clau madrilenya i radical, en un mitjà digital que participa en la croada anti-ZP:
Montilla se distancia de España y del PSOE
http://www.estrelladigital.es/a1.asp?sec=opi&fech=08/11/2006&name=editorial

Una visió força mesurada i equilibrada, en un mitjà molt clarament prosocialista:
http://www.elplural.com/opinion/detail.php?id=7837

L'editorial d'El País:
http://www.elpais.es/articulo/opinion/Tripartito/entesa/elpporopi/20061108elpepiopi_1/Tes/

L'article del director (adjunt en aquest cas) de La Vanguardia, que no és un editorial, però…
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/20061108/51291494601.html

L'ABC, una de les formes de ser de dretes a aquest país… n'hi ha de molt pitjors…
El problema catalán de Zapatero
http://www.abc.es/20061108/opinion-editorial/problema-catalan-zapatero_200611080251.html

La Razón, un altre estil de premsa conservadora…
Malos días para el PSOE
http://www.larazon.es/editorial.htm#not0

L'Avui, un editorial per al consum "intern" del públic nacionalista…
El moment agrdolç d'esquerra
http://www.avui.cat/avui/diari/docs/index4.htm

I per acabar, uns quants tastets del corrosiu verí dels talibans neocons… aneu amb compte amb el consum excesiu d'aquest producte, pot tenir efectes dramàtics sobre les vostres neurones…
http://blogs.periodistadigital.com/periodismo.php/2006/11/07/losantos_la_destruccion_nacional_tiene_p
http://blogs.periodistadigital.com/periodismo.php/2006/11/06/losantos_al_pp_vosotros_sois_del_extremo

I finalment, ell, el binladen amagat a les coves de la COPE:
http://www.libertaddigital.es/opiniones/opi_desa_34211.html

Els propers dies, i setmanes, veurem per on supuren les ferides que el govern de l'entesa de progrés ha deixat en els damnificats. Són profundes i couen, i em temo que seran una de les claus d'aquesta legislatura i probablement de les properes campanyes electorals…

.........................................................................................................

Voces...

(08.11.2006) Hoy os propongo un juego evidentemente cargado de intención, una cata de titulares y editoriales. Escuchemos el eco del nuevo gobierno catalán de izquierdas en la prensa nacional de España y en la nacional de Catalunya. Hay matices, interpretaciones, intereses e ideologías que aparecen más o menos remarcadas en los titulares y crónicas periodísticas y en los artículos editoriales. Vosotros mismos/as… Empecemos por la cata de titulares…

El Periódico digital
Montilla garantiza un Govern sin injerencias
Montilla promete un Gobierno libre de los "errores del pasado"
CiU deseó éxito al PP para que contribuyera a frenar el tripartito
CiU hurga en el disgusto del PSOE pero Zapatero respalda a Montilla
El Mundo digital
CiU critica la 'españolización' de la Generalitat al crear una vicepresidencia
Montilla dice que el nuevo Gobierno será dialogante pero firme y libre de injerencias
El País
Montilla promete que no se dejará someter a "tutelas de partido" ni "injerencias externas "
El nuevo tripartito catalán no excluirá, de entrada, llegar a acuerdos con el Partido Popular
La Vanguardia
El tripartito se conjura para darse estabilidad y no repetir "los errores del pasado"
La Razón
Montilla advierte a Zapatero que no admitirá presiones ni injrencias
El líder del PSC amenazó a Zapatero con formar un grupo propio en el Congreso
ABC
Montilla advierte a Ferraz que no permitirá «tutelas» ni «injerencias» en su tripartito
El confidencial
Montilla: "En la vida lo importante no es equivocarse, sino aprender de los errores"
El semanal digital
Felipe González prefirió morderse la lengua y no dejar mal a Zapatero

Algunas claves de lectura:

-Las advertencias de Montilla… ¿son para el PSOE, Ferraz o Zapatero? ¿No se dirigen también al PSC, ERC e IC-V?

-Los diarios barceloneses cuentan la realidad desde una perspectiva barcelonesa y no catalana, idéntico pecado al que cometen los de Madrid…

-El "mea culpa" de Montilla no tiene mucho éxito. Pero parece una novedad importante y un gesto de dignidad y sinceridad necesario.

-La "derecha extrema" madrileña insiste cada día en hacer de Catalunya un problema no sólo para España, sino para Zapatero. No es casualidad. Ya están calentando motores…

-Las tendencias de cada medio se notan con mayor o menor intensidad. En el sistema catalán y español, sin embargo, los medios no explicitan claramente sus preferencias políticas. Son legítimas, pero no estaría de más contárselas claramente a los lectores: "Miren, el nuestro no es un diario de partido, ni mucho menos, pero simpatizamos con esta ideología, sin traicionar por ello los principios ni la dignidad periodística y no porque esperemos favores a cambio…". Unas palabras que tardaremos en leer…

-La cuestión de la paridad hombres/mujeres no se menciona casi nunca. Revelador…

Los editoriales y opiniones también tienen su miga. Si queréis disfrutar de esta cata, encontraréis los links más arriba, en la versión catalana.

Los próximos días y semanas veremos por dónde supuran las heridas que el gobierno de la "entesa de progrés" (alianza de progreso) ha dejado en los damnificados. Son profundas y escuecen. Me temo que serán una de las claves de esta legislatura y probablemente de las próximas campañas electorales…

Un govern "dels nostres"

(07.11.2006) Diuen (ull amb això de "diuen"…) que els empresaris (quins? quants?) no estan gens satisfets amb el nou govern català. Segurament els que diuen això són representants d'associacions d'empresaris, que costa de saber si parlen per ells mateixos (poques vegades "per elles mateixes": hi ha també un dèficit de representació femenina important) o en nom de la majoria de membres de les seves associacions. Però, sí, reconeguem que almenys són empresaris que s'han fet un nom, que els mitjans tracten habitualment com a portaveus del món empresarial, tot i que a vegades els fem "portaveus"amb massa lleugeresa i probablement hauríem de catalogar-los com a "empresaris coneguts".

Havien fet ja la seva aposta per la sòciovergència. Que per a ells vol dir un govern fort i estable. Sense manies: un govern que vagi bé per al món dels negocis, que no estan els temps per a ideologies i el que compta és la pela (ara l'euro, però no queda tan bé). Haurien de ser, però, més clars. I dir-ho tot. A aquesta mena de portaveus empresarials, ja posats a no tenir manies, el que realment els hauria agradat és un govern CiU-PP, una mica maquillat per salvar les formes.

La fórmula ideal: un govern dels "nostres", més que un govern "d'ells"…

Una manera simplista de veure les coses és reduir la gestió econòmica-industrial de l'anterior govern català al boicot del cava i a sobre carregar-li aquest mort al mateix govern… O fer el mateix amb algunes dramàtiques deslocalitzacions que, clar, són culpa del govern quan és d'esquerres i "coses del mercat" quan el govern és de dretes…

Tanmateix, el govern que està ara mateix prenent forma (de pressa, de pressa, que hi ha molta pressió) sí que haurà de vetllar molt seriosament perquè els empresaris facin negocis i els negocis generin feina i benestar, i per rematar la forta empenta en matèria d'infraestructures i desenvolupament tecnològic i creatiu que necessita aquest país. I perquè els negocis rutllin cal, evidentment, menys soroll i menys terrabastalls. No és que l'acció d'un govern sigui l'únic factor clau de l'economia d'un país, però sí que és un dels elements importants. Crec que aquesta lliçó el tripartit, perdó, l'entesa nacional de progrés (no podien haver trobat una expressió més afortunada?), l'ha après i tindrem un govern no molt fort (cosa que potser ja ens anirà bé) però sí sòlid, que no és ben bé el mateix que fort. Un govern que, després de l'etapa de confusió que hem viscut, surti de l'esquema dels segles XIX-XX i inauguri de veritat el mapa polític i econòmic del segle XXI. A ciutats com Terrassa això ens interessa molt.

Sobre els portaveus empresarials i el govern:
http://www.elconfidencial.com/noticias/noticia.asp?id=18810&edicion=07/11/2006&pass=

Felipe González i la productivitat:
http://www.elconfidencial.com/economia/noticia.asp?id=6933&edicion=07/11/2006

..............................................................................................

Un gobierno "de los nuestros"

(07.11.2006) Dicen que los empresarios (¿quiénes? ¿cuántos?) no están nada contentos con el nuevo gobierno catalán. Probablemente quienes dicen esto son representantes de asociaciones empresariales: no es fácil saber cuándo hablan en nombre propio o cuándo en nombre de la mayoría de miembros de sus asociaciones. Pero sí, reconozcamos que son empresarios con un cierto renombre, que los medios tratan habitualmente como portavoces del mundo empresarial, aunque a menudo se les califica como portavoces con demasiada ligereza cuando no son más ni menos que "empresarios conocidos o importantes".

Habían hecho ya su apuesta por la sociovergencia. Para ellos eso significaba un gobierno fuerte y estanle. Sin manías: un gobierno que sirva al mundo de los negocios, ya que los tiempos no están para ideologías y lo que cuenta es lapela (bueno, el euro). Deberían ser más claros y decirlo todo. A este tipo de portavoces empresariales, ya puestos, lo que realmente les hubiera gustado es un gobierno CiU-PP, algo maquillado para salvar las formas.

La fórmula ideal: un gobierno "de los nuestros" más que un gobierno "de ellos".

Sin embargo, el gobierno que ahora está tomando forma (deprisa, deprisa, porque hay demasiada presión) sí deberá gobernar para que los empresarios puedan hacer negocios y los negocios generen empleo y bienestar. Y para rematar el fuerte empujón que necesita este país en infraestructuras y desarrollo tecnológico y creativo. Y para que los negocios funcionen es preciso, evidentemente, menos ruido y menos sacudidas. La acción de un gobierno no es el único factor clave en la economía de un país, pero sí uno de los elementos importantes. Creo que esta lección el tripartito la ha aprendido a fondo y tendremos un gobierno tal vez no muy fuerte (algo que seguramente no nos vendrá mal) aunque sí sólido, que no es exactamente lo mismo que fuerte. Un gobierno que, después de la etapa de confusión que hemos vivido, se aleje de los esquemas de los siglos XIX-XX e inaugure de verdad el mapa político y económico del siglo XXI en Catalunya y con el resto de España. En Terrassa esto nos interesa y conviene mucho.

Sobre los portavoces empresariales y el gobierno:
http://www.elconfidencial.com/noticias/noticia.asp?id=18810&edicion=07/11/2006&pass=
Felipe González y la productividad:
http://www.elconfidencial.com/economia/noticia.asp?id=6933&edicion=07/11/2006

Axel Oliveres, in memoriam

(05.11.2006) Dissabte al matí l'Àxel Oliveres va pujar a la seva moto per no tornar mai més. Es va creuar en el seu camí un cotxe a una carretera de Lleida. Va morir a l'acte. Les seves inicials, Àxel/Alex O.G., sortien al diari El País d'avui diumenge.

Així acaben les vides humanes, un instant de foscor que t'envolta en un revolt o una recta de la carretera, en una malaltia llarga o curta, en un lluminós matí de dissabte de primavera, en un llit d'hospital o a casa teva, al camp de batalla o enmig de les vinyes un dia d'estiu… La mort et troba sempre, potser et buscava feia molt temps, potser te'n vas escapar sense saber-ho, però l'àngel negre és allí, en algun punt del teu viatge, sap el teu nom de fonts i el nom de la teva ànima, et coneix de sempre i sap en quin moment us trobareu cara a cara… L'àngel negre esperava l'Àxel en aquella carretera, el va veure venir a dalt de la seva moto… A mi també m'esperava un dia de maig de fa un any, ho he recordat avui, però em va mirar als ulls en aquell llit d'hospital, a la frontera, com el dia de la foto meva que surt en aquest blog, i em va deixar anar: ell sap quan ens retrobarem...

Shakespeare és un bon recurs en moments com aquest. Fullegem Henry IV: "Pel meu honor que no m'importa. Un home només pot morir una vegada. Li devem a Déu una mort… i que vagi pel camí que vulgui. Qui mor aquest any se'n lliura el vinent…". O busquem a Macbeth: "La vida és un conte ple de soroll i fúria, contat per un idiota, que no significa res". O ja posats a no canviar d'autor, obrim El Rei Lear: "Som per als déus el mateix que les mosques per als nens cruels". Per què Shakespeare ara? No ho sé ni m'importa. O sí que ho sé, però deixem-ho estar…

Havíem estat amics fa molts, molts anys. Havíem compartit moments intensos, no oblidaré mai el seu sentit de l'humor, els seus dibuixos per a aquella revista que fèiem, L'Escarni, ni tantes altres coses… Encara guardo tres o quatre exemplars al fons d'una capsa... Ens vam perdre i mai més no ens vam retrobar, excepte algunes ocasions en els quals el destí va creuar novament les nostres passes… Pinzellades del teixit confús de la vida… Tant ell com jo ens vam equivocar de camí en el seu moment, a principis dels vuitantes, fa una eternitat… Però l'Àxel el va recuperar, va triar el camí del cor, el de la passió, el que li demanava la seva ànima: pintar. Jo em vaig perdre molt més que ell… De lluny, me'n vaig alegrar quan m'arribaven notícies seves, quan sabia d'una exposició, d'un cartell… Havia trobat la seva ànima d'artista.

L'àngel negre va esperar a cobrar-se el seu deute ( el deute de Déu?) fins que el dibuix de la seva vida no va ser complet. Complet segons els límits que imposa la condició humana: inacabat, sempre inacabat, però no sense sentit...

Cada comiat ens recorda la certesa de la mort. Però també de la vida, efímera, tan forta i fràgil alhora… I veritats molt simples i quotidianes, d'aquelles que esdevenen tòpics gastats: no sabem si serem vius o morts d'aquí a un instant… Carpe diem...

Els que ens quedem i acompanyem els que se'n van cap al seu darrer viatge sabem sempre que aquesta és l'autèntica lliçó. Una lliçó de vida, que la mort dels altres ens obliga a aprendre… Tu tries, el sí o el no només et pertanyen a tu…

No ho oblidis quan surtis del funeral…

Elegia i petjades…

Era davant l'ordinador, escrivint, quan vaig saber de la mort de l'Àxel. Vaig buscar a internet, gairebé automàticament. L'autèntica elegia per la mort de cada persona són les petjades a vegades impensades, els rastres que deixa a la vida i el cor dels altres, l'empremta que queda per sempre als camins del món… Permeteu-me que per acabar en trii uns quants…

(…) C'est au Maroc, en 1999, qu'Axel Oliveres et Stéphane Hugentobler se sont rencontrés pour la première fois, la veille de la fameuse éclipse de soleil. (…) TRAMELAN CIP Stefan Hugentobler et Axel Oliveres, sa., di. 14 h à 19 h; di. visite guidée par S. Hugentobler à 15 h (all.) et à 16h. (…) Correos extravía cinco cuadros del pintor catalán Axel Oliveres enviados desde Japón Correos ha perdido, en algún lugar entre Barcelona y Matadepera. (…) ¿Por qué vuelven los boomerang? Por Axel Oliveres, en Técnica Industrial, ISSN 0040-1838, Nº 242, 2001 (Ejemplar dedicado a: Envases y embalajes), pags. 75-76 (…) Actualmente en la galería están exponiendo tres pintores: Axel Oliveres, Georg Massanés y Jaume Amigó, y tres escultores… (…) Van firmar el document Jordi Armengol –Primer Secretari de l´Agrupació Local de Matadepera del PSC i cap de llista- i Anna Maria Arrufat pel PSC; Emili Amat per Ciutadans pel Canvi (CpC); i Àxel Oliveres per Independents per Matadepera (IpM) (…) Cursa de Matadepera. AXEL OLIVERES GILI 00:32:14 00:15:21 4 44 169 (…)

I el rastre més llunyà em va portar al Japó:
http://www.h6.dion.ne.jp/~yonehata/heimen.htm

Igual no tots aquests "Axels Oliveres" són ell, però m'encaixen… No ho sé, no vam seguir-nos prou d'aprop, i ja no importa massa… Les vides dels altres, vistes de lluny, es redueixen a unes pinzellades molt gruixudes, a vegades molt desenfocades…

Feu la prova vosaltres mateixos, si voleu amb els vostres noms i cognoms: teclegeu-los… O feu memòria, és el mateix... Trobareu alguns dels rastres que heu deixat en la memòria col.lectiva, en el delicat i passatger teixit de la història humana. Internet acabarà essent, entre altres coses, una gran crònica… Amb sort, encara sou a temps de deixar-ne molts més, de rastres… Espurnes de vida, rastres immaterials, com un perfum lleu, com un record que s'esvaneix…

Un dia serem rastres, petjades, que conduiran als que ens busquin cap a les claus del que vam ser, del que vam estimar, del que vam voler ser... Hauríem d'anar-hi pensant: no està en mans del destí, sinó en les nostres… No perquè sigui molt important com ens recordaran, sinó per haver assolit la plenitud (o haver-nos-hi acostat…) del que volíem ser, del que somiàvem…

Per no haver-nos rendit.

El dominical

(05.11.2006) Una ciutat amb vistes. ElDominical de ElBlogDiari(o) us proposa una sèrie de rutes turístiques "diferents" per la ciutat de Terrassa… Mirades de diumenge, a una ciutat que és moltes ciutats alhora…

No tingueu pressa, que avui és diumenge, i deixeu-vos portar per l'atzar de la xarxa... I si trobeu més imatges singulars de Terrassa, miralls de la nostra diversitat, per què no les envieu i les compartim? Hi ha més de 200 mil terrasses... Cadascú en coneix només unes quantes...

Tallers de patchwork…
http://www.macogir.com/Patchwork%20demostraciones.htm
Souvenirs des del Japó…
www5e.biglobe.ne.jp/~truffe/catalunya.htm
Un capvespre..
http://www.arte-redes.com/nocturama/?p=161
1963, Terrassa des de l'aire…
http://www.icc.es/biblio/sace.html
Xemeneies…
http://www.juanmah.com/terrassa/terrassa.html
Un monestir terrassenc…
http://www.carmelitasdescalzas.net/terrassa/index.htm
Un terrassenc "abroad"…
http://www.astro.ufl.edu/~jgallego/photos/photos.html
El circ a Terrassa…
www.circoamericano.com/prensa.html
Passió pel motor…
http://www.clubrcterrassa.com/
Trobades…
www.fpniphdsymp06.net/sides/history.htm
Música…
www.miquelfarre.com/pagina.ct.html
Cola solidària...
http://somos51.com/ES/campanyes_premsa.php
Terrassa modernista...
http://www.biada.org/alumnes/cgarcia/1-1.html
Generacions...
http://www.cwts.nl/ed/roions/terrassa1995.html
Maquetes...
http://www.pendulum.es/maquetas.html

Fums madrilenys. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre (propera candidata del PP quan acabin de fer caure Rajoy de la cadira) acaba d'aprovar el seu reglament del tabac. Ja em fum, ja, estar d'acord amb aquesta dona en algunes de les normes -més liberals, en el millor sentit- que regiran a Madrid fins que el govern espanyol guanyi els recursos que li posarà. Però això no treu que sigui impresentable saltar-se a la torera les lleis estatals: us imagineu què dirien ara si la norma antitabac "light" fos catalana? No vull ni pensar-ho… Es anecdòtic, sí, però només en part: forma part del mateix esquema del "tot s'hi val"… Com allò tan cutre i ridícul de denunciar que Zapatero i Mas havien fumat a la Moncloa…

http://www.elpais.es/articulo/madrid/Aguirre/permitira/fumar/fiestas/privadas/cafeterias/empresa/elpepiautmad/20061103elpmad_3/Tes/
http://www.clubfumadores.org/principal1024.htm



...............................................................................................


El dominical


(05.11.2006) Una ciudad con vistas. ElDominical de ElBlogDiari(o) os propone una serie de rutas turísticas "diferentes" para recorrer Terrassa… Miradas de domingo, a una ciudad que es muchas ciudades al mismo tiempo…

Talleres de patchwork…
http://www.macogir.com/Patchwork%20demostraciones.htm
Souvenirs desde Japón…
www5e.biglobe.ne.jp/~truffe/catalunya.htm
Un atardecer…
http://www.arte-redes.com/nocturama/?p=161
1963, Terrassa desde el cielo…
http://www.icc.es/biblio/sace.html
Chimeneas
http://www.juanmah.com/terrassa/terrassa.html
Un monasterio terrassense
http://www.carmelitasdescalzas.net/terrassa/index.htm
Un terrassense "abroad"
http://www.astro.ufl.edu/~jgallego/photos/photos.html
El circo en Terrassa…
www.circoamericano.com/prensa.html
Pasión por el motor
http://www.clubrcterrassa.com/
Encuentros...
www.fpniphdsymp06.net/sides/history.htm
Música…
www.miquelfarre.com/pagina.ct.html
Cola solidaria…
http://somos51.com/ES/campanyes_premsa.php
Terrassa modernista...
http://www.biada.org/alumnes/cgarcia/1-1.html
Generaciones...
http://www.cwts.nl/ed/roions/terrassa1995.html
Maquetas:
http://www.pendulum.es/maquetas.html

Humos madrileños. La presidenta de la Comunidad de Madrid, Espe-Esperanza Aguirre (próxima candidata del PP cuando defenestren a Rajoy) acaba de aprobar su reglamento del tabaco. Debo reconocer (aunque me cueste…) que en algunos aspectos estoy de acuerdo con las normas, más liberales en el mejor sentido, que regirán en Madrid hasta que el gobierno español gane todos los recursos que le presentará. Pero, pese a todo, es impresentable saltarse a la torera las leyes estatales: ¿os imagináis qué dirían ahora si la norma "light" antitabaco fuera catalana? No quiero ni pensarlo… Es anecdótico, sí, pero no tanto: forma parte del mismo esquema del "todo vale"… Como aquello tan cutre y ridículo de denunciar que Zapatero y Mas habían fumado en la Moncloa…

http://www.elpais.es/articulo/madrid/Aguirre/permitira/fumar/fiestas/privadas/cafeterias/empresa/elpepiautmad/20061103elpmad_3/Tes/

http://www.clubfumadores.org/principal1024.htm