Píxels de realitat

(10.11.2006) De tot el que passa només en triem -una part a l'atzar, l'altra segons la nostra plantilla mental- uns quants fragments. Uns quants píxels. Amb ells formem la nostra imatge del món, la nostra idea (única, tan arbitrària, tan certa o falsa com les altres) del que està passant. I a partir d'aquests píxels, anem formant un pensament. Si ens canvien o mouen els píxels, ens entra oxígen. Us en proposo uns quants, a pèl…

Posar més totxos és construir més futur?

223.000 empreses vinculades a la construcció:
http://www.elconfidencial.com/economia/noticia.asp?id=6978&edicion=10/11/2006&pass=

Aventures exòtiques d'una immobiliària terrassenca, Inmovalero:
http://www.e-newsterrassa.com/arxiu/2006/Novembre/09/09091106.asp

El mercat immobiliari a Terrassa:
http://www.e-newsterrassa.com/arxiu/2006/Novembre/09/03091106.asp

I si baixem de 120 km/h a 65 mph?

Propostes per reduir els accidents de trànsit
http://www.elconfidencial.com/noticias/noticia.asp?id=18914&edicion=10/11/2006&pass=

A Copenhague fan campanyes així de bèsties…
http://5x5m.com/files/speedbandits/

A l'altra banda de l'Atlàntic…
http://www.usatourist.com/english/tips/driving.html

Amor en xarxa?

Lonely hearts club band
http://www.elpais.es/articulo/portada/Amor/electronico/elpcibpor/20061109elpcibpor_1/Tes/

Aquest és el millor món que sabem construir?

416 milions de persones (pobres) guanyen el mateix que 500 (rics)
http://www.lavanguardia.es/gen/20061109/51291662136/noticias/cerca-de-416-millones-de-pobres-ganan-lo-mismo-que-500-ricos-africa-cabo-naciones-unidas-milenio-ocde.html

Una nova inquisició?

Mortadelo i Filemón, agents del mal… (i no és broma)
http://www.elconfidencialdigital.com/Articulo.aspx?IdObjeto=9552

............................................................................................................

Píxels de realidad

¿Enladrillar es lo mismo que construir el futuro?

223.000 empresas de la construcción
http://www.elconfidencial.com/economia/noticia.asp?id=6978&edicion=10/11/2006&pass=

Aventuras exóticas de una inmobiliaria terrassense, Inmovalero:
http://www.e-newsterrassa.com/arxiu/2006/Novembre/09/09091106.asp

El mercado inmobiliario en Terrassa:
http://www.e-newsterrassa.com/arxiu/2006/Novembre/09/03091106.asp

¿Y si bajamos de 120 km/h a 65 mph?

Propuestas para reducir los accidentes
http://www.elconfidencial.com/noticias/noticia.asp?id=18914&edicion=10/11/2006&pass=

En Copenhague hacen campañas así de salvajes…
http://5x5m.com/files/speedbandits/

Al otro lado del Atlántico…
http://www.usatourist.com/english/tips/driving.html

¿Amor en red?

Lonely hearts club band
http://www.elpais.es/articulo/portada/Amor/electronico/elpcibpor/20061109elpcibpor_1/Tes/

¿Es éste el mejor mundo que sabemos construir?

416 millones de personas (pobres) ganan lo mismo que 500 (ricos)
http://www.lavanguardia.es/gen/20061109/51291662136/noticias/cerca-de-416-millones-de-pobres-ganan-lo-mismo-que-500-ricos-africa-cabo-naciones-unidas-milenio-ocde.html

¿Una nueva inquisición?

Mortadelo y Filemón, agentes del mal… (y no es broma)
http://www.elconfidencialdigital.com/Articulo.aspx?IdObjeto=9552

Notícies de l'imperi…

(09.11.2006). L'espectacular fracàs electoral de Bush i del partit republicà aquest dimarts, als Estats Units, pot marcar el final de l'impacte atordidor dels atemptats de l'11-S a Nova York i obrir una nova etapa política.

Els demòcrates, que vistos des d'Europa a vegades semblen una mena d'esquerra moderada (liberal, en el llenguatge polític USA), ténen una oportunitat, però dintre d'un sistema polític i social que ha fet una mutació sota la mateixa bandera de sempre: ha sacrificat les llibertats a canvi d'una pretesa seguretat, ha traït molts dels seus principis fundadors i ha forjat un país on predomina el pensament radicalment conservador i extremista.

Els USA segueixen essent, malgrat tot, un imperi en relativa decadència, un gran país, amb una extraordinària capacitat per reinventar-se i una vitalitat envejable...

No avancem esdeveniments, però, perquè Estats Units va començar a girar cap a la dreta i cap al fonamentalisme cristià en els llunyans temps de Ronald Reagan, fa més de vint anys, i no el dia de les Twin Towers…

Una pista interessant: el pas endavant que estan fent les dones, Nancy Pelosi, Hillary Clinton…

Sala de lectura: us faig algunes propostes…

L'editorial d'El País
http://www.elpais.es/articulo/opinion/EE/UU/sale/estupor/elpporopi/20061109elpepiopi_1/Tes/

Un gran diari local nordamericà, The Fresno Bee (Califòrnia), amb el punt de vista de la costa del Pacífic:
http://dwb.fresnobee.com/24hour/front/story/3413731p-12541147c.html

I un altre d'imprescindible a la mateixa zona, Los Angeles Times:
http://www.latimes.com/news/nationworld/nation/la-na-fallout9nov09,0,7530196.story?coll=la-home-headlines

L'USAToday, una visió global:
http://www.usatoday.com/news/politicselections/vote2006/front.htm

El NYT, la visió de la costa est:
http://www.nytimes.com/2006/11/09/us/politics/09elect.html?ei=5094&en=eca88a31da08f650&hp=&ex=1163134800&adxnnl=1&partner=homepage&adxnnlx=1163056126-NehMBkPIbCNBoDwfKw0I1g

El Chicago Tribune, des del nord industrial:
http://www.chicagotribune.com/news/politics/

Des del sud gairebé tropical, el Miami Herald:
http://www.miami.com/mld/miamiherald/news/politics/elections/

I finalment, el punt de vista de la capital federal, el referent del Washington Post:
http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2006/11/08/AR2006110800489.html

Mitjans digitals i informació/opinió internacional. Els diaris digitals catalans i espanyols (no les versions digitals dels diaris de paper) fallen en informació internacional. Hi ha tota la xerrameca que vulguem sobre el tripartit, el procés de pau al País Basc, els embolics interns del PPo la piscina del pedrojota. Molta opinió política, cosa que no és dolenta, si saps de què va cada diari o web. Però poca informació i opinió internacional. Curiosa contradicció, en una xarxa on tots escrivim les tres "w" molt sovint i molt sovint oblidem que una d'elles és per "world", món… Entre la "home" i el "world" haurem d'anar trobant nous camins per internet…

.................................................................................................................

Noticias del imperio

(09.11.2006) El espectacular fracaso electoral de Bush y el partido republicano este martes, en Estados Unidos, puede marcar el final del impacto y el aturdimiento causado por los atentados del 11-S en Nueva York y abrir una nueva etapa política.

Los demócratas, que vistos desde Europa parecen una izquierda moderada (liberal, en el lenguaje político USA), tiene una oportunidad, pero en el marco de un sistema político y social que ha realizado una profunda mutación bajo la misma bandera de siempre: ha sacrificado muchas libertades a cambio de una incierta seguridad, ha traicionado muchos de sus principios fundadores y ha forjado un país donde predomina el pensamiento radicalmente conservador y extremista.

Los USA siguen siendo, además de un imperio en relativa decadencia, un gran país, con una extraordinaria capacidad para reinventarse y una vitalidad envidiable…

Sin embargo, no adelantemos acontecimientos. Estados Unidos empezó a girar hacia la derecha y hacia el fundamentalismo cristiano en los remotos tiempos de Ronald Reagan, hace más de veinte años, y no el día de las Twin Towers…

Una pista interesante: el paso adelante que están haciendo las mujeres, Nancy Pelosi, Hillary Clinton…

Sala de lectura: os dejo algunas propuestas…

El editorial de El País
http://www.elpais.es/articulo/opinion/EE/UU/sale/estupor/elpporopi/20061109elpepiopi_1/Tes/

Desde la costa del Pacífico:
http://dwb.fresnobee.com/24hour/front/story/3413731p-12541147c.html

Desde Los Angeles:
http://www.latimes.com/news/nationworld/nation/la-na-fallout9nov09,0,7530196.story?coll=la-home-headlines

La visión global del USA Today:
http://www.usatoday.com/news/politicselections/vote2006/front.htm

Nueva York y el punto de vista de la costa este:
:http://www.nytimes.com/2006/11/09/us/politics/09elect.html?ei=5094&en=eca88a31da08f650&hp=&ex=1163134800&adxnnl=1&partner=homepage&adxnnlx=1163056126-NehMBkPIbCNBoDwfKw0I1g

Desde Chicago y el norte industruial:
http://www.chicagotribune.com/news/politics/

Desde Miami, el sur tropical:
:http://www.miami.com/mld/miamiherald/news/politics/elections/

Y el punto de vista de la capital federal:
http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2006/11/08/AR2006110800489.html

Los medios digitales y la información/opinión internacional. Los diarios digitales catalanes y españoles (no las versiones digitales de los periódicos de papel) fallan en información internacional. Podemos encontrar toda la palabrería que deseemos sobre el tripartito, el proceso de paz en Euskadi, los líos internos del PP o la piscina de pedrojota. Mucha opinión política, cosa que no es mala sobre todo si sabes de qué va cada diario o web. Pero poca información y opinión internacional. Curiosa contradicción, en una red donde todos tecleamos a menudo las tres "w" y con la misma frecuencia olvidamos que una de ellas es la "w" de "world", mundo… Entre el "home" y el "world" tendremos que encontrar nuevos caminos por internet…

Veus...

(08.11.2006) Avui us proposo un joc carregat d'intenció: un tastet de titulars i editorials. Escoltem l'eco del nou govern català d'esquerres a la premsa nacional d'Espanya i nacional de Catalunya. Hi ha matisos, interpretacions, interessos i ideologies que apareixen més o menys dibuixades als titulars i les cròniques periodístiques i als articles editorials. Vosaltres mateixos/es… Primer, una tria de titulars…

El Periódico digital
Montilla garantiza un Govern sin injerencias
Montilla promete un Gobierno libre de los "errores del pasado"
CiU deseó éxito al PP para que contribuyera a frenar el tripartito
CiU hurga en el disgusto del PSOE pero Zapatero respalda a Montilla
El Mundo digital
CiU critica la 'españolización' de la Generalitat al crear una vicepresidencia
Montilla dice que el nuevo Gobierno será dialogante pero firme y libre de injerencias
El País
Montilla promete que no se dejará someter a "tutelas de partido" ni "injerencias externas "
El nuevo tripartito catalán no excluirá, de entrada, llegar a acuerdos con el Partido Popular
La Vanguardia
El tripartito se conjura para darse estabilidad y no repetir "los errores del pasado"
La Razón
Montilla advierte a Zapatero que no admitirá presiones ni injerencias
El líder del PSC amenazó a Zapatero con formar un grupo propio en el Congreso
ABC
Montilla advierte a Ferraz que no permitirá «tutelas» ni «injerencias» en su tripartito
El confidencial
Montilla: "En la vida lo importante no es equivocarse, sino aprender de los errores"
El semanal digital
Felipe González prefirió morderse la lengua y no dejar mal a Zapatero

Algunes claus de lectura:

-Les "advertències" de Montilla poden adreçar-se al PSOE, Ferraz o Zapatero: aquesta gamma de possibilitats depèn de les ganes que tinguis de ficar el dit a l'ull a ZP. D'entrada ja partim d'un presupòsit: l'advertència va adreçada al PSOE. Segur que sí, però potser no exclusivament… No s'adreça també al PSC, a ERC i a IC-V? Segons el que expliquen els exègetes de Montilla (espècie que augmentarà de població espectacularment les properes setmanes a l'ecosistema político-periodístic català) cal llegir o escoltar sempre les seves paraules amb atenció… i amb intenció.

-Els diaris de Barcelona presenten les notícies en clau més barcelonina sovint que catalana, igual que els mitjans de Madrid les presenten en clau madrilenya i no espanyola. La confusió entre la capital i el país no és un pecat exclusiu dels madrilenys. I a més, sovint plantegen les informacions polítiques per a iniciats i/o per a polítics o públic polititzat.

-No té massa èxit el "mea culpa" de Montilla, en els titulars. Tanmateix, em sembla una novetat important i un gest de dignitat i sinceritat necessari.

-La dreta extrema madrilenya insisteix cada dia a fer de Catalunya un problema no només per a Espanya, cosa que ja sabíem, sinó per a Zapatero: no és gratuïta, no, aquesta personalització… Ja estan escalfant motors…

-Es subtil en alguns casos, però es nota en tots, i força, la tendència de cada mitjà. En el sistema català/espanyol els mitjans no expressen clarament les seves preferències. Es legítim que les tinguin, però no estaria de més explicar-les clarament als lectors: "mirin, nosaltres no som un diari de partit, ni molt menys, però tenim simpatia per aquesta ideologia, sense trair els principis ni la dignitat periodística i no perquè esperem favors a canvi". Aquesta és una frase que trigarem a llegir…

-La qüestió de la paritat homes/dones al govern gairebé no s'esmenta enlloc. Revelador…

Els editorials són també per sucar-hi pa…

Una lectura en clau madrilenya i radical, en un mitjà digital que participa en la croada anti-ZP:
Montilla se distancia de España y del PSOE
http://www.estrelladigital.es/a1.asp?sec=opi&fech=08/11/2006&name=editorial

Una visió força mesurada i equilibrada, en un mitjà molt clarament prosocialista:
http://www.elplural.com/opinion/detail.php?id=7837

L'editorial d'El País:
http://www.elpais.es/articulo/opinion/Tripartito/entesa/elpporopi/20061108elpepiopi_1/Tes/

L'article del director (adjunt en aquest cas) de La Vanguardia, que no és un editorial, però…
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/20061108/51291494601.html

L'ABC, una de les formes de ser de dretes a aquest país… n'hi ha de molt pitjors…
El problema catalán de Zapatero
http://www.abc.es/20061108/opinion-editorial/problema-catalan-zapatero_200611080251.html

La Razón, un altre estil de premsa conservadora…
Malos días para el PSOE
http://www.larazon.es/editorial.htm#not0

L'Avui, un editorial per al consum "intern" del públic nacionalista…
El moment agrdolç d'esquerra
http://www.avui.cat/avui/diari/docs/index4.htm

I per acabar, uns quants tastets del corrosiu verí dels talibans neocons… aneu amb compte amb el consum excesiu d'aquest producte, pot tenir efectes dramàtics sobre les vostres neurones…
http://blogs.periodistadigital.com/periodismo.php/2006/11/07/losantos_la_destruccion_nacional_tiene_p
http://blogs.periodistadigital.com/periodismo.php/2006/11/06/losantos_al_pp_vosotros_sois_del_extremo

I finalment, ell, el binladen amagat a les coves de la COPE:
http://www.libertaddigital.es/opiniones/opi_desa_34211.html

Els propers dies, i setmanes, veurem per on supuren les ferides que el govern de l'entesa de progrés ha deixat en els damnificats. Són profundes i couen, i em temo que seran una de les claus d'aquesta legislatura i probablement de les properes campanyes electorals…

.........................................................................................................

Voces...

(08.11.2006) Hoy os propongo un juego evidentemente cargado de intención, una cata de titulares y editoriales. Escuchemos el eco del nuevo gobierno catalán de izquierdas en la prensa nacional de España y en la nacional de Catalunya. Hay matices, interpretaciones, intereses e ideologías que aparecen más o menos remarcadas en los titulares y crónicas periodísticas y en los artículos editoriales. Vosotros mismos/as… Empecemos por la cata de titulares…

El Periódico digital
Montilla garantiza un Govern sin injerencias
Montilla promete un Gobierno libre de los "errores del pasado"
CiU deseó éxito al PP para que contribuyera a frenar el tripartito
CiU hurga en el disgusto del PSOE pero Zapatero respalda a Montilla
El Mundo digital
CiU critica la 'españolización' de la Generalitat al crear una vicepresidencia
Montilla dice que el nuevo Gobierno será dialogante pero firme y libre de injerencias
El País
Montilla promete que no se dejará someter a "tutelas de partido" ni "injerencias externas "
El nuevo tripartito catalán no excluirá, de entrada, llegar a acuerdos con el Partido Popular
La Vanguardia
El tripartito se conjura para darse estabilidad y no repetir "los errores del pasado"
La Razón
Montilla advierte a Zapatero que no admitirá presiones ni injrencias
El líder del PSC amenazó a Zapatero con formar un grupo propio en el Congreso
ABC
Montilla advierte a Ferraz que no permitirá «tutelas» ni «injerencias» en su tripartito
El confidencial
Montilla: "En la vida lo importante no es equivocarse, sino aprender de los errores"
El semanal digital
Felipe González prefirió morderse la lengua y no dejar mal a Zapatero

Algunas claves de lectura:

-Las advertencias de Montilla… ¿son para el PSOE, Ferraz o Zapatero? ¿No se dirigen también al PSC, ERC e IC-V?

-Los diarios barceloneses cuentan la realidad desde una perspectiva barcelonesa y no catalana, idéntico pecado al que cometen los de Madrid…

-El "mea culpa" de Montilla no tiene mucho éxito. Pero parece una novedad importante y un gesto de dignidad y sinceridad necesario.

-La "derecha extrema" madrileña insiste cada día en hacer de Catalunya un problema no sólo para España, sino para Zapatero. No es casualidad. Ya están calentando motores…

-Las tendencias de cada medio se notan con mayor o menor intensidad. En el sistema catalán y español, sin embargo, los medios no explicitan claramente sus preferencias políticas. Son legítimas, pero no estaría de más contárselas claramente a los lectores: "Miren, el nuestro no es un diario de partido, ni mucho menos, pero simpatizamos con esta ideología, sin traicionar por ello los principios ni la dignidad periodística y no porque esperemos favores a cambio…". Unas palabras que tardaremos en leer…

-La cuestión de la paridad hombres/mujeres no se menciona casi nunca. Revelador…

Los editoriales y opiniones también tienen su miga. Si queréis disfrutar de esta cata, encontraréis los links más arriba, en la versión catalana.

Los próximos días y semanas veremos por dónde supuran las heridas que el gobierno de la "entesa de progrés" (alianza de progreso) ha dejado en los damnificados. Son profundas y escuecen. Me temo que serán una de las claves de esta legislatura y probablemente de las próximas campañas electorales…

Un govern "dels nostres"

(07.11.2006) Diuen (ull amb això de "diuen"…) que els empresaris (quins? quants?) no estan gens satisfets amb el nou govern català. Segurament els que diuen això són representants d'associacions d'empresaris, que costa de saber si parlen per ells mateixos (poques vegades "per elles mateixes": hi ha també un dèficit de representació femenina important) o en nom de la majoria de membres de les seves associacions. Però, sí, reconeguem que almenys són empresaris que s'han fet un nom, que els mitjans tracten habitualment com a portaveus del món empresarial, tot i que a vegades els fem "portaveus"amb massa lleugeresa i probablement hauríem de catalogar-los com a "empresaris coneguts".

Havien fet ja la seva aposta per la sòciovergència. Que per a ells vol dir un govern fort i estable. Sense manies: un govern que vagi bé per al món dels negocis, que no estan els temps per a ideologies i el que compta és la pela (ara l'euro, però no queda tan bé). Haurien de ser, però, més clars. I dir-ho tot. A aquesta mena de portaveus empresarials, ja posats a no tenir manies, el que realment els hauria agradat és un govern CiU-PP, una mica maquillat per salvar les formes.

La fórmula ideal: un govern dels "nostres", més que un govern "d'ells"…

Una manera simplista de veure les coses és reduir la gestió econòmica-industrial de l'anterior govern català al boicot del cava i a sobre carregar-li aquest mort al mateix govern… O fer el mateix amb algunes dramàtiques deslocalitzacions que, clar, són culpa del govern quan és d'esquerres i "coses del mercat" quan el govern és de dretes…

Tanmateix, el govern que està ara mateix prenent forma (de pressa, de pressa, que hi ha molta pressió) sí que haurà de vetllar molt seriosament perquè els empresaris facin negocis i els negocis generin feina i benestar, i per rematar la forta empenta en matèria d'infraestructures i desenvolupament tecnològic i creatiu que necessita aquest país. I perquè els negocis rutllin cal, evidentment, menys soroll i menys terrabastalls. No és que l'acció d'un govern sigui l'únic factor clau de l'economia d'un país, però sí que és un dels elements importants. Crec que aquesta lliçó el tripartit, perdó, l'entesa nacional de progrés (no podien haver trobat una expressió més afortunada?), l'ha après i tindrem un govern no molt fort (cosa que potser ja ens anirà bé) però sí sòlid, que no és ben bé el mateix que fort. Un govern que, després de l'etapa de confusió que hem viscut, surti de l'esquema dels segles XIX-XX i inauguri de veritat el mapa polític i econòmic del segle XXI. A ciutats com Terrassa això ens interessa molt.

Sobre els portaveus empresarials i el govern:
http://www.elconfidencial.com/noticias/noticia.asp?id=18810&edicion=07/11/2006&pass=

Felipe González i la productivitat:
http://www.elconfidencial.com/economia/noticia.asp?id=6933&edicion=07/11/2006

..............................................................................................

Un gobierno "de los nuestros"

(07.11.2006) Dicen que los empresarios (¿quiénes? ¿cuántos?) no están nada contentos con el nuevo gobierno catalán. Probablemente quienes dicen esto son representantes de asociaciones empresariales: no es fácil saber cuándo hablan en nombre propio o cuándo en nombre de la mayoría de miembros de sus asociaciones. Pero sí, reconozcamos que son empresarios con un cierto renombre, que los medios tratan habitualmente como portavoces del mundo empresarial, aunque a menudo se les califica como portavoces con demasiada ligereza cuando no son más ni menos que "empresarios conocidos o importantes".

Habían hecho ya su apuesta por la sociovergencia. Para ellos eso significaba un gobierno fuerte y estanle. Sin manías: un gobierno que sirva al mundo de los negocios, ya que los tiempos no están para ideologías y lo que cuenta es lapela (bueno, el euro). Deberían ser más claros y decirlo todo. A este tipo de portavoces empresariales, ya puestos, lo que realmente les hubiera gustado es un gobierno CiU-PP, algo maquillado para salvar las formas.

La fórmula ideal: un gobierno "de los nuestros" más que un gobierno "de ellos".

Sin embargo, el gobierno que ahora está tomando forma (deprisa, deprisa, porque hay demasiada presión) sí deberá gobernar para que los empresarios puedan hacer negocios y los negocios generen empleo y bienestar. Y para rematar el fuerte empujón que necesita este país en infraestructuras y desarrollo tecnológico y creativo. Y para que los negocios funcionen es preciso, evidentemente, menos ruido y menos sacudidas. La acción de un gobierno no es el único factor clave en la economía de un país, pero sí uno de los elementos importantes. Creo que esta lección el tripartito la ha aprendido a fondo y tendremos un gobierno tal vez no muy fuerte (algo que seguramente no nos vendrá mal) aunque sí sólido, que no es exactamente lo mismo que fuerte. Un gobierno que, después de la etapa de confusión que hemos vivido, se aleje de los esquemas de los siglos XIX-XX e inaugure de verdad el mapa político y económico del siglo XXI en Catalunya y con el resto de España. En Terrassa esto nos interesa y conviene mucho.

Sobre los portavoces empresariales y el gobierno:
http://www.elconfidencial.com/noticias/noticia.asp?id=18810&edicion=07/11/2006&pass=
Felipe González y la productividad:
http://www.elconfidencial.com/economia/noticia.asp?id=6933&edicion=07/11/2006

Axel Oliveres, in memoriam

(05.11.2006) Dissabte al matí l'Àxel Oliveres va pujar a la seva moto per no tornar mai més. Es va creuar en el seu camí un cotxe a una carretera de Lleida. Va morir a l'acte. Les seves inicials, Àxel/Alex O.G., sortien al diari El País d'avui diumenge.

Així acaben les vides humanes, un instant de foscor que t'envolta en un revolt o una recta de la carretera, en una malaltia llarga o curta, en un lluminós matí de dissabte de primavera, en un llit d'hospital o a casa teva, al camp de batalla o enmig de les vinyes un dia d'estiu… La mort et troba sempre, potser et buscava feia molt temps, potser te'n vas escapar sense saber-ho, però l'àngel negre és allí, en algun punt del teu viatge, sap el teu nom de fonts i el nom de la teva ànima, et coneix de sempre i sap en quin moment us trobareu cara a cara… L'àngel negre esperava l'Àxel en aquella carretera, el va veure venir a dalt de la seva moto… A mi també m'esperava un dia de maig de fa un any, ho he recordat avui, però em va mirar als ulls en aquell llit d'hospital, a la frontera, com el dia de la foto meva que surt en aquest blog, i em va deixar anar: ell sap quan ens retrobarem...

Shakespeare és un bon recurs en moments com aquest. Fullegem Henry IV: "Pel meu honor que no m'importa. Un home només pot morir una vegada. Li devem a Déu una mort… i que vagi pel camí que vulgui. Qui mor aquest any se'n lliura el vinent…". O busquem a Macbeth: "La vida és un conte ple de soroll i fúria, contat per un idiota, que no significa res". O ja posats a no canviar d'autor, obrim El Rei Lear: "Som per als déus el mateix que les mosques per als nens cruels". Per què Shakespeare ara? No ho sé ni m'importa. O sí que ho sé, però deixem-ho estar…

Havíem estat amics fa molts, molts anys. Havíem compartit moments intensos, no oblidaré mai el seu sentit de l'humor, els seus dibuixos per a aquella revista que fèiem, L'Escarni, ni tantes altres coses… Encara guardo tres o quatre exemplars al fons d'una capsa... Ens vam perdre i mai més no ens vam retrobar, excepte algunes ocasions en els quals el destí va creuar novament les nostres passes… Pinzellades del teixit confús de la vida… Tant ell com jo ens vam equivocar de camí en el seu moment, a principis dels vuitantes, fa una eternitat… Però l'Àxel el va recuperar, va triar el camí del cor, el de la passió, el que li demanava la seva ànima: pintar. Jo em vaig perdre molt més que ell… De lluny, me'n vaig alegrar quan m'arribaven notícies seves, quan sabia d'una exposició, d'un cartell… Havia trobat la seva ànima d'artista.

L'àngel negre va esperar a cobrar-se el seu deute ( el deute de Déu?) fins que el dibuix de la seva vida no va ser complet. Complet segons els límits que imposa la condició humana: inacabat, sempre inacabat, però no sense sentit...

Cada comiat ens recorda la certesa de la mort. Però també de la vida, efímera, tan forta i fràgil alhora… I veritats molt simples i quotidianes, d'aquelles que esdevenen tòpics gastats: no sabem si serem vius o morts d'aquí a un instant… Carpe diem...

Els que ens quedem i acompanyem els que se'n van cap al seu darrer viatge sabem sempre que aquesta és l'autèntica lliçó. Una lliçó de vida, que la mort dels altres ens obliga a aprendre… Tu tries, el sí o el no només et pertanyen a tu…

No ho oblidis quan surtis del funeral…

Elegia i petjades…

Era davant l'ordinador, escrivint, quan vaig saber de la mort de l'Àxel. Vaig buscar a internet, gairebé automàticament. L'autèntica elegia per la mort de cada persona són les petjades a vegades impensades, els rastres que deixa a la vida i el cor dels altres, l'empremta que queda per sempre als camins del món… Permeteu-me que per acabar en trii uns quants…

(…) C'est au Maroc, en 1999, qu'Axel Oliveres et Stéphane Hugentobler se sont rencontrés pour la première fois, la veille de la fameuse éclipse de soleil. (…) TRAMELAN CIP Stefan Hugentobler et Axel Oliveres, sa., di. 14 h à 19 h; di. visite guidée par S. Hugentobler à 15 h (all.) et à 16h. (…) Correos extravía cinco cuadros del pintor catalán Axel Oliveres enviados desde Japón Correos ha perdido, en algún lugar entre Barcelona y Matadepera. (…) ¿Por qué vuelven los boomerang? Por Axel Oliveres, en Técnica Industrial, ISSN 0040-1838, Nº 242, 2001 (Ejemplar dedicado a: Envases y embalajes), pags. 75-76 (…) Actualmente en la galería están exponiendo tres pintores: Axel Oliveres, Georg Massanés y Jaume Amigó, y tres escultores… (…) Van firmar el document Jordi Armengol –Primer Secretari de l´Agrupació Local de Matadepera del PSC i cap de llista- i Anna Maria Arrufat pel PSC; Emili Amat per Ciutadans pel Canvi (CpC); i Àxel Oliveres per Independents per Matadepera (IpM) (…) Cursa de Matadepera. AXEL OLIVERES GILI 00:32:14 00:15:21 4 44 169 (…)

I el rastre més llunyà em va portar al Japó:
http://www.h6.dion.ne.jp/~yonehata/heimen.htm

Igual no tots aquests "Axels Oliveres" són ell, però m'encaixen… No ho sé, no vam seguir-nos prou d'aprop, i ja no importa massa… Les vides dels altres, vistes de lluny, es redueixen a unes pinzellades molt gruixudes, a vegades molt desenfocades…

Feu la prova vosaltres mateixos, si voleu amb els vostres noms i cognoms: teclegeu-los… O feu memòria, és el mateix... Trobareu alguns dels rastres que heu deixat en la memòria col.lectiva, en el delicat i passatger teixit de la història humana. Internet acabarà essent, entre altres coses, una gran crònica… Amb sort, encara sou a temps de deixar-ne molts més, de rastres… Espurnes de vida, rastres immaterials, com un perfum lleu, com un record que s'esvaneix…

Un dia serem rastres, petjades, que conduiran als que ens busquin cap a les claus del que vam ser, del que vam estimar, del que vam voler ser... Hauríem d'anar-hi pensant: no està en mans del destí, sinó en les nostres… No perquè sigui molt important com ens recordaran, sinó per haver assolit la plenitud (o haver-nos-hi acostat…) del que volíem ser, del que somiàvem…

Per no haver-nos rendit.

El dominical

(05.11.2006) Una ciutat amb vistes. ElDominical de ElBlogDiari(o) us proposa una sèrie de rutes turístiques "diferents" per la ciutat de Terrassa… Mirades de diumenge, a una ciutat que és moltes ciutats alhora…

No tingueu pressa, que avui és diumenge, i deixeu-vos portar per l'atzar de la xarxa... I si trobeu més imatges singulars de Terrassa, miralls de la nostra diversitat, per què no les envieu i les compartim? Hi ha més de 200 mil terrasses... Cadascú en coneix només unes quantes...

Tallers de patchwork…
http://www.macogir.com/Patchwork%20demostraciones.htm
Souvenirs des del Japó…
www5e.biglobe.ne.jp/~truffe/catalunya.htm
Un capvespre..
http://www.arte-redes.com/nocturama/?p=161
1963, Terrassa des de l'aire…
http://www.icc.es/biblio/sace.html
Xemeneies…
http://www.juanmah.com/terrassa/terrassa.html
Un monestir terrassenc…
http://www.carmelitasdescalzas.net/terrassa/index.htm
Un terrassenc "abroad"…
http://www.astro.ufl.edu/~jgallego/photos/photos.html
El circ a Terrassa…
www.circoamericano.com/prensa.html
Passió pel motor…
http://www.clubrcterrassa.com/
Trobades…
www.fpniphdsymp06.net/sides/history.htm
Música…
www.miquelfarre.com/pagina.ct.html
Cola solidària...
http://somos51.com/ES/campanyes_premsa.php
Terrassa modernista...
http://www.biada.org/alumnes/cgarcia/1-1.html
Generacions...
http://www.cwts.nl/ed/roions/terrassa1995.html
Maquetes...
http://www.pendulum.es/maquetas.html

Fums madrilenys. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre (propera candidata del PP quan acabin de fer caure Rajoy de la cadira) acaba d'aprovar el seu reglament del tabac. Ja em fum, ja, estar d'acord amb aquesta dona en algunes de les normes -més liberals, en el millor sentit- que regiran a Madrid fins que el govern espanyol guanyi els recursos que li posarà. Però això no treu que sigui impresentable saltar-se a la torera les lleis estatals: us imagineu què dirien ara si la norma antitabac "light" fos catalana? No vull ni pensar-ho… Es anecdòtic, sí, però només en part: forma part del mateix esquema del "tot s'hi val"… Com allò tan cutre i ridícul de denunciar que Zapatero i Mas havien fumat a la Moncloa…

http://www.elpais.es/articulo/madrid/Aguirre/permitira/fumar/fiestas/privadas/cafeterias/empresa/elpepiautmad/20061103elpmad_3/Tes/
http://www.clubfumadores.org/principal1024.htm



...............................................................................................


El dominical


(05.11.2006) Una ciudad con vistas. ElDominical de ElBlogDiari(o) os propone una serie de rutas turísticas "diferentes" para recorrer Terrassa… Miradas de domingo, a una ciudad que es muchas ciudades al mismo tiempo…

Talleres de patchwork…
http://www.macogir.com/Patchwork%20demostraciones.htm
Souvenirs desde Japón…
www5e.biglobe.ne.jp/~truffe/catalunya.htm
Un atardecer…
http://www.arte-redes.com/nocturama/?p=161
1963, Terrassa desde el cielo…
http://www.icc.es/biblio/sace.html
Chimeneas
http://www.juanmah.com/terrassa/terrassa.html
Un monasterio terrassense
http://www.carmelitasdescalzas.net/terrassa/index.htm
Un terrassense "abroad"
http://www.astro.ufl.edu/~jgallego/photos/photos.html
El circo en Terrassa…
www.circoamericano.com/prensa.html
Pasión por el motor
http://www.clubrcterrassa.com/
Encuentros...
www.fpniphdsymp06.net/sides/history.htm
Música…
www.miquelfarre.com/pagina.ct.html
Cola solidaria…
http://somos51.com/ES/campanyes_premsa.php
Terrassa modernista...
http://www.biada.org/alumnes/cgarcia/1-1.html
Generaciones...
http://www.cwts.nl/ed/roions/terrassa1995.html
Maquetas:
http://www.pendulum.es/maquetas.html

Humos madrileños. La presidenta de la Comunidad de Madrid, Espe-Esperanza Aguirre (próxima candidata del PP cuando defenestren a Rajoy) acaba de aprobar su reglamento del tabaco. Debo reconocer (aunque me cueste…) que en algunos aspectos estoy de acuerdo con las normas, más liberales en el mejor sentido, que regirán en Madrid hasta que el gobierno español gane todos los recursos que le presentará. Pero, pese a todo, es impresentable saltarse a la torera las leyes estatales: ¿os imagináis qué dirían ahora si la norma "light" antitabaco fuera catalana? No quiero ni pensarlo… Es anecdótico, sí, pero no tanto: forma parte del mismo esquema del "todo vale"… Como aquello tan cutre y ridículo de denunciar que Zapatero y Mas habían fumado en la Moncloa…

http://www.elpais.es/articulo/madrid/Aguirre/permitira/fumar/fiestas/privadas/cafeterias/empresa/elpepiautmad/20061103elpmad_3/Tes/

http://www.clubfumadores.org/principal1024.htm

Contra la censura a internet

(04.11.2006) La setmana que ve, Reporters Sense Fronteres convoca diverses accions per lluitar contra la censura a internet. Podeu participar-hi de moltes maneres. No és una lluita aliena a tots/es els/les habitants d'aquest nou món digital/virtual…

Aneu a:
http://www.rsf.org/article.php3?id_article=19560

Bertolt Brecht és l'autor d'un bell i senzill poema que ha esdevingut tot un tòpic, però no està de més recordar-lo per enèssima vegada…

Primero se llevaron a los negros,
pero a mí no me importó porque yo no lo era.
Más tarde se llevaron a los judíos,
pero a mí no me importó,
porque yo tampoco lo era.
Después detuvieron a los curas,
pero como yo no soy religioso,
tampoco me importó.
Luego apresaron a unos comunistas,
pero como yo no soy comunista,
tampoco me importó.
Ahora me llevan a mí,
pero ya es tarde.

......................................................................................................................................................

Contra la censura en internet

(04.11.2006) La semana que viene, Reporteros Sin Fronteras convoca diversas acciones para luchar contra la censura en internet. Podéis participar de muchas maneras. No es una lucha ajena a todos/as los/as habitantes de este nuevo mundo digital/virtual..

Más información en:
http://www.rsf.org/article.php3?id_article=19560

Bertolt Brecht es el autor de un hermoso y sencillo poema que se ha convertido en todo un tópico, pero no está de más recordarlo por enésima vez...

Primero se llevaron a los negros,
pero a mí no me importó,
porque yo no lo era.
Más tarde se llevaron a los judíos,
pero a mí no me importó,
porque yo tampoco lo era.
Después detuvieron a los curas,
pero como yo no soy religioso,
tampoco me importó.
Luego apresaron a unos comunistas,
pero como yo no soy comunista,
tampoco me importó.
Ahora me llevan a mí,
pero ya es tarde.

L'apocalipsi

(04.11.2006) Avui, dissabte, us proposo temes aparentment menys urgents que les notícies de cada dia. Però no ens enganyem: comencen a ser urgents. Veieu el documental d'Al Gore, ex vicepresident dels Estats Units, "Una verdad incómoda":

http://www.climatecrisis.uip.es/

Com diu una frase clau: "No puedes hacer entender algo a alguien si su salario depende de que no se entienda". Es pot aplicar a la humanitat sencera, especialment a nosaltres, els més rics: no ens interessa gens entendre una veritat que amenaça el nostre benestar actual… Esperarem, segur, fins a 5 minuts abans de l'apocalipsi, quan ja no tingui remei…No hauríem d'oblidar que el documental és "made in USA", el mateix país que, governat per poderosos lobbies religiosos i econòmics, es passa totes les advertències i pactes mediambientals per on tots sabem, dit en plata…

Si voleu espantar-vos i reflexionar una mica…

http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/naturaleza/2005/10/27/146456.php

http://blogs.periodistadigital.com/medioambiente.php/2006/10/30/tony_blair_reconoce_las_consecuencias_de_1

http://www.litoral.com.ar/index.php/diarios/2006/11/01/medioambiente/MED-01.html

http://grodriguezg.tripod.com/id12.html

http://www.unex.es/sociolog/BAIGORRI/papers/fimarc.pdf

http://www.guelaya.org/textos/jefe%20indio.htm
..............................................................................................................................................

El apocalipsis

(04.11.2006) Hoy sábado os propongo temas aparentamente menos urgentes que las noticias de cada día. Pero no nos engañemos: ya son urgentes. Os sugiero que veáis el documental de Al Gore, ex vicepresidente de los USA, "Una verdad incómoda":

http://www.climatecrisis.uip.es/

Tal como dice una frase clave: ""No puedes hacer entender algo a alguien si su salario depende de que no se entienda". Se puede aplicar a la humanidad entera. Especialmente a nosotros, los más ricos: no nos interesa para nada entender una verdad que amenaza nuestro bienestar actual. Esperaremos a reaccionar, seguro, hasta 5 minutos antes del apocalipsis, cuando ya no tenga remedio…No deberíamos olvidar que el documental es "made in USA", el mismo país que -gobernado por poderosos lobbies religiosos y económicos- se pasa todas las advertencias y pactos medioambientales por donde todos sabemos, dicho en plata…

Si queréis asustaros y reflexionar un poco…

http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/naturaleza/2005/10/27/146456.php

http://blogs.periodistadigital.com/medioambiente.php/2006/10/30/tony_blair_reconoce_las_consecuencias_de_1http://www.litoral.com.ar/index.php/diarios/2006/11/01/medioambiente/MED-01.html

http://grodriguezg.tripod.com/id12.html

http://www.unex.es/sociolog/BAIGORRI/papers/fimarc.pdf

http://www.guelaya.org/textos/jefe%20indio.htm

La Molt Honorable

(3.11.2006) (Article publicat al Diari de Terrassa ahir, dijous 2 de novembre) Avui dimarts (quan escric aquestes línies) no sé els resultats electorals que avui obren les pàgines de tots els diaris. Ja m'agradaria, ja… Però sí sé una cosa que no passarà: el nostre país no tindrà cap Molt Honorable Senyora Presidenta de la Generalitat de Catalunya. No hi haurà cap dona presidenta.

No és estrany, tampoc. Si no hagués estat pel Partit Humanista, que presentava a les eleccions una llista encapçalada per M.Teresa Ruso, no hi hauria ni una sola dona candidata a la presidència de la Generalitat a la província de Barcelona. De 18 candidatures, només una, i molt minoritària, presentava una dona al número ú.
En total han estat 70 les candidatures presentades a les 4 províncies. Una dona encapçalava una llista a Barcelona. Tres dones a Girona. Dues a Tarragona i quatre a Lleida. 10 dones i 60 homes al capdavant de les llistes respectives.

Les dones, sempre en partits petits o minúsculs, sense possibilitats ni de governar ni de fer d'oposició: humanistes, insubmisos, antitaurins... Em mereixen tot el respecte, només faltaria, però en democràcia pesen el que pesen: els vots que obtenen. I n'obtenen molt pocs. Potser per això és més fàcil que posin dones al capdavant: no és que no tingui mèrit, que en té, però no oblidem que el poder no està en joc.

Més o menys la meitat dels 5,3 milions de catalanes i catalans cridats a les urnes ahir, 1 de novembre, eren dones: 2,7 milions de dones, a ull. Es a dir, ja posats a jugar amb les xifres: el 50% dels electors són dones, però només un 14% dels caps de llista.

La desproporció és evident. I si fem una repassada a les llistes, més encara.

Una vegada més, ens apareix un dels grans temes pendents a la nostra societat. Jo m'ho miro amb optimisme: si repasses la història, t'adones que en un segle hem fet un salt endavant espectacular, sens dubte. No fa gaire, una dona no pintava res, i ara podem preguntar-nos per què no en trobem més i millor situades a les llistes electorals: no es pot dir que no hem avançat. Han canviat les lleis i alguns costums, les persones estem evolucionant cap a la igualtat de veritat, els homes estem aprenent cada dia una miqueta més…

Però el poder, en un sentit molt ampli, no ha canviat de mans. La política, pel seu valor evident de gran aparador d'una societat, pel seu valor exemplar, ha de fer un canvi molt més radical i servir d'exemple, que és un dels papers fonamentals que té.

Clar que un bon camí són les llistes paritàries, cremallera o com se'n vulgui dir. I els governs paritaris, com el de Zapatero, que té una dona de número dos, "la vice". I que exerceix de veritat de vicepresidenta, amb notable èxit. Segur que en els propers temps anirem veient més exemples d'aquesta mena de governs, igual que en els "governs" de les empreses (consells d'administració) i d'altres organismes o entitats anirem veient cada vegada més dones i en llocs més equiparables als dels homes. El govern que surti de les urnes d'ahir i dels pactes dels propers dies hauria d'anar en aquesta direcció: potser fins i tot les dones haurien de començar a exigir-ho.

Però aquests són passos lògics dintre de l'esquema actual. Hem de fer un pas molt més ambiciós, ja toca, perquè el segle XXI no ha de ser només revolucionari en el camp de les tecnologies. Toquen governs dirigits per dones. I perquè hi arribin, cal que hi hagi més llistes encapçalades per dones, moltes més. Ja sé que això no és fa en un dia ni en dos, i que la vida i la política a vegades demanen temps llargs. Ja va essent hora de trencar tòpics i tabús. Anem pensant en presidentes…

(Si voleu, continuem cada dia a aquest blog, intercanviant punts de vista, i els dijous a les pàgines d'opinió del Diari de Terrassa...)

Foto: La marxa de les sufragistes nordamericanes (Suffrage Parade) el 6 de maig de 1912 a Nova York. No fa tant que lluitaven pel dret al vot...

----------------------------------------------------------------------------

La Muy Honorable Presidenta

(3.11.2006) (Artículo publicado el jueves 2 de noviembre en el Diari de Terrassa) Hoy martes (cuando escribo estas líneas) no sé los resultados electorales que hoy (jueves) abren las páginas de todos los diarios. Ya me gustaría, ya… Pero sí sé una cosa que no sucederá: nuestro país no tendrá ninguna Muy Honorable Señora Presidenta de la Generalitat de Catalunya. No tendremos presidenta. Tampoco es extraño. Sólo el Partido Humanista, presentaba una lista encabezada por una mujer, M.Teresa Ruso, en la provincia de Barcelona. De 18 candidaturas, sólo una y muy minoritaria, tenía una mujer en el puesto número uno.

En total han sido 70 las candidaturas presentadas en las 4 provincias. Una mujer encabezaba una lista en Barcelona. Tres en Girona. Dos en Tarragona y cuatro en Lleida. 10 mujeres y 60 hombres en los primeros puestos de las 70 listas. Las mujeres, siempre en partidos minúsculos, sin posibilidades ni de gobernar ni de hacer oposición: humanistas, insumisos, antitaurinos… Merecen todo mi respeto, sin duda, pero en democracia pesan tanto como votos tienen. Pocos. Tal vez por eso sea más fácil (evidente…) que haya una mujer al frente de sus listas: el poder no estáen juego.

Más o menos la mitad de los 5,3 millones de catalanes llamados a votar ayer, 1 de noviembre, eran mujeres: unos 2,7 millones, a ojo. Es decir: el 50% de los electores son mujeres, pero sólo un 14% de los primeros/as candidatos/as.

La desproporción salta a la vista. Y si repasamos el resto de puestos en las listas,más aún.
Una vez más, nos aparece uno de los grandes temas pendientes en nuestra sociedad. Yo lo observo con cierto optimismo: en un siglo hemos dado un salto hacia delante espectacular, sin duda alguna. No hace mucho, una mujer no pintaba nada. Y ahora podemos preguntarnos por qué no encontramos más mujeres y mejor situadas en las listas electorales. No se puede sostener que no hemos avanzado. Han cambiado leyes y costumbres, estamos evolucionando hacia una igualdad de verdad, los hombres vamos aprendiendo cada día una cosita más…

Pero el poder, en un sentido muy amplio, no ha cambiado de manos. La política, por su valor ejemplar como escaparate de una sociedad, tiene que hacer un cambio aún más radical y ejemplarizante.

Por supuesto que un buen camino lo marcan las listas paritarias o "de cremallera". Y los gobiernos paritarios, como el de Zapatero, que tiene una mujer de número dos, la vice, M. Teresa Fernández de la Vega, que ejerce de verdad de vice y no de florero, con notable éxito. Seguro que en los próximos tiempos veremos más ejemplos de gobiernos paritarios e igualitarios, igual que habrá más mujeres y en posiciones más iguales a las de los hombres en los gobiernos de las empresas (consejos de administración), de las entidades, de todo tipo de organismos o clubes…

El gobierno catalán que salga de las urnas y de los pactos tiene que ser paritario. Y las mujeres pueden y tienen que empezar a exigirlo. ¿A qué esperan?

Pero estos son pasos lógicos dentro del esquema actual. Debemos dar un paso más ambicioso: el siglo XXI no puede ser sólo revolucionario en el campo de las tecnologías. Es la hora de los gobiernos dirigidos por mujeres. Y de listas electorales con tantas mujeres como hombres. Sé que no lo haremos realidad en un día ni en dos, pero ya va siendo hora de romper tópicos y tabúes. Hemos de ir pensando en señoras presidentas… no sólo en las series de televisión, aunque también, porque están preparando el terreno…

(Si queréis, continuamos cada día en este blog, intercambiando puntos de vista, y los jueves en las páginas de opinión del Diari de Terrassa...)

Foto: La marcha de las sufraguistas norteamericanas (Suffrage Parade) el 6 de mayo de 1912 en Nueva York. Una lucha por el derecho al voto relativamente reciente...

And the winner is...

(2.11.2006) Després del dia d'eleccions i la nit de resultats i primeres reflexions, anem a intentar aportar la visió d'ElBlogDiari sobre: qui guanya, qui perd, qui es queda si fa o no fa igual i què hi guanya o hi perd cadascú. Intentarem fer-ho, d'acord amb els principis i valors d'aquest blog, amb la màxima decència i honestedat intel.lectual, periodística i política. La lectura dels resultats és complexa i no es pot fer a cops de destral: però hem d'admetre que cadascú la fa des del seu propi melic. N'escoltarem i en llegirem moltes, d'interpretacions. Aquesta és una de les possibles…

Participació molt baixa. Al referèndum de l'Estatut, autèntic i obligat referent de les eleccions d'ahir, va votar el 49%. Ahir va votar a Catalunya el 56,77% (a Terrassa el 51'98%). La baixa participació comença a esdevenir un clam. A la nit electoral es va repetir molt que caldria prendre nota de l'elevada abstenció. Però acostuma a passar que amb els dies i els embolics dels pactes els partits van oblidant aquesta meitat de la població que simplement passa d'ells… S'ignoren mútuament. Hi surt perdent la democràcia.

Molts vots en blanc. Ja té mèrit, ja, anar a votar en blanc... Aquesta vegada, uns 60.000 vots, el doble que a les autonòmiques del 2003 (eren uns 30.000) i del 99 (uns 28.000). Indecisió? Vot de càstig? El vot en blanc és un exercici admirable de ciutadania que admet moltes lectures…

Ciutadans: l'esquerda. El sistema de repartiment dels espais electorals gratuïts i el sistema de control dels mitjans de comunicació públics els va ignorar: es reparteixen els espais en funció dels resultats a les anteriors eleccions, i com que no existien… Tanmateix, han arribat al 3% i tenen 3 diputats. Ahir al vespre semblava que no havia passat res. Per exemple, al debat a TV3 no hi eren: però els 5 grans partits són ara 6. "Toma 3, TV3", cridaven al carrer els simpatitzants d'aquest partit català que encara està per classificar més enllà de la seva adscripció al "no nacionalisme" o a "l'anti-nacionalisme". D'on surten? Jo diria que una mica de tot arreu, possiblement de gent que s'abstenia i possiblement també de l'esquerra i de la dreta. Semblaven uns frikis, però el vot popular els ha portat a dins del sistema: tota una lliçó, encara que massa gent la vulgui ignorar, com si no hagués passat res… Han fet visible una profunda esquerda a la societat catalana.

Iniciativa és l'únic partit que treu més vots que el 2003. Passen de 241 mil a 281 mil. Es l'únic partit que puja: la resta, en diferents proporcions, retrocedeix clarament. Si es compara amb els resultats del 99, tot i sumant-hi EuiA, encara és més espectacular el resultat. Però en el 1995 tenien 313 mil vots. Es possible que aquest sigui el seu sostre.

CiU guanya en vots i escons. Perd uns 94 mil vots respecte al 2003, però guanya clarament les eleccions en vots i escons. Tot i haver fet una campanya molt tensa, no recupera la posició dominant que havia tingut i no pot governar en solitari: només guanya dos diputats. El seu sostre (ja molt llunyà, el país ha canviat molt des del 84) és 1.300.000 vots. Paradoxalment, ha tret el pitjor resultat en total de vots des del 84: no ha deixat de baixar des d'aleshores.

Els electors passen factura al PSC. El resultat no és bo per a cap dels dos grans partits. El PSC perd uns 240 mil vots. Per al PSC, en part és la factura de l'Estatut i del tripartit. Seria molt agosarat pensar que la diferència és el canvi Maragall-Montilla, probablement molt menys important que altres factors més de fons. Potser és més aviat una profunda qüestió d'identitat. Els electors fidelíssims del PSC són entre 700 i 800 mil, des de fa molts anys. El seu sostre històric (molt recent: del 2003) és d'1.021.000. Els 240 mil que ballen són els que atorguen o no la victòria. Qui són exactament? No per força sempre els mateixos, però veient la distribució del vot per municipis i per barris hi ha algunes pistes…

ERC té algunes de les claus. ERC baixa també, perd 130 mil vots, però conserva una de les claus del Palau de la Generalitat. No és l'única. Pot festejar amb CiU i amb PSC, tot i que sembla una mica més inclinada a repetir el tripartit (on tindria més pes específic) que a formar un front nacionalista.

El PP aguanta, però no tant com volen fer-nos veure. Perd uns 80 mil vots. Però, com a la resta d'Espanya, l'estratègia de tensió del quartet Aznar-Rajoy-Acebes-Zaplana li permet mantenir la cohesió de militants i dels electors. El seu sostre electoral és de 421 mil electors (de l'any 95). Segurament se li escapen electors no nacionalistes però tampoc de dretes, que poden anar a parar a Ciutadans. El PP va ser fidel a la seva tradició manipuladora a l'hora d'analitzar els resultats: era impressionant veure el patètic Acebes mentint una vegada més a la tele (les mentides televisives són la seva especialitat). Estem disposats a acceptar que cadascú intenti presentar els seus resultats de la forma més favorable possible, però tanta indignitat era fins fa poc impensable...

ZP té les altres claus. Dic ZP i no Madrid, com diuen, despectivament, alguns. El socialista és un projecte local i global alhora, no una disciplina de submissió a una pèrfida "Madrid". I el PSC és una de les facetes d'aquest projecte. Igual que la política catalana, tota, és una de les facetes de la política espanyola. El PSC no podrà moure fitxa sense tenir-ho en compte, la qual cosa no és ni bona ni dolenta: és. En Pepe Blanco va fer una roda de premsa d'urgència (sense admetre preguntes, lamentable tradició que acabarà malament un d'aquests dies) i, a la gallega, va enviar algun missatge. No va apostar per la "sociovergència", però no va il.lusionar-se tampoc amb un nou tripartit… Cal recordar que la legislatura 2004-2008 comença a encarar la seva recta final, tot i que queda molt partit per jugar.

L'hora dels pactes… que és just quan les reunions secretes, les partides de poker i les diverses estratègies de poder solen acabar d'allunyar els ciutadans de la política. Però cal governar un país, i aquests resultats obliguen a pactar, ens agradi o no. Hi ha tres possibilitats raonables i moltes més d'inversemblants però no impossibles. 1) Govern d'esquerres. PSC+ERC+IC. Amb una distribució diferent del poder a dintre d'aquest govern, fruit dels resultats. 2) Govern nacionalista. CiU+ERC. Interessa més a CiU que a ERC. 3) Govern CiU+PSC. Si les dues primeres es bloquegen i hi ha algun daltabaix, serà una temptació poderosa… però molt, molt complicada… Altres possibilitats les veig molt remotes, ara per ara, però tot és possible… Més enllà dels meus desitjos i d'alguna intuïció no tinc informació privilegiada.

L'enquesta d'ElBlogDiari. En la nostra enquesta encarregada al prestigiós Institut Imagina no vam detectar dos importants moviments electorals, tot i que tenint en compte que ens va sortir de franc i que altres mitjans s'hi han gastat una pasta, no està gens malament… Ho reconeixem: no vam anunciar ni el descens notable del PSC ni l'entrada de Ciutadans al Parlament. Entre parèntesi posem els resultats reals: CiU 48/49 (n'ha tret 48), PSC 41/43 (n'ha tret 37), ERC 19/21 (n'ha tret 21), ICV 10/11 (n'ha tret 12) i PP 13/14 (n'ha tret 14). A Ciutadans no li assignàvem cap escó i n'ha tret 3.

I Terrassa… guanya el PSC, per un marge estret. Els resultats d'aquestes eleccions i les del 2003 són:
PSC: 23.480 vots (abans, 30.299)
CiU: 22.812 vots (abans, 24.123)
ERC: 8.894 vots (abans, 11.785)
ICV-EUIA: 7.646 vots (abans, 7.109)
PP: 7.451 vots (abans 8.849)
Ciutadans: 2.189 vots

El PSC baixa en aquestes autonòmiques però els seus resultats són un indicador clar de la solidesa del vot socialista a Terrassa, si ho comparem amb els resultats globals de Catalunya. La temptació immediata, clar, és comparar aquestes dades amb les municipals del 2003. Una temptació perillosa, plena de paranys… Però és inevitable, perquè el maig de l'any que ve ja tenim la propera cita amb les urnes.

Els resultats de les darreres municipals a Terrassa van ser:
PSC: 34.252 vots (44,2%)
CiU: 14.088 vots (18,2%)
ICV-EA: 10.075 vots (13%)
PP: 9.715 vots (12,5%)
ERC: 8.543 vots (11%)

Pot ajudar-nos també (o acabar-nos d'embolicar) si donem un cop d'ull als resultats de les generals del 2004 a Terrassa, les de l'efecte ZP i una mobilització social i política molt intensa i dramàtica:

PSC: 49.262 vots (46%)
CiU: 20.010 vots (18,7%)
PP: 15.175 vots (14,2%)
ERC: 13.584 vots (12,7%)
ICV-EUIA: 7.217 vots (6,7%)

Finalment, no hauríem d'oblidar el decisiu paper que juga la participació a l'hora de repartir escons… Però les xifres absolutes -el número de vots- són un indicador (no l'únic…) ple de possibilitats i molt revelador si volem una perspectiva més àmplia…


Totes les dades terrassenques:
www.terrassa.org

Tota la informació electoral:
Al Diari de Terrassa d'avui i a
www.e-newsterrassa.com

-----------------------------------------------------------------------------

Y el ganador es...


Tras el 1-N, intentamos un análisis sobre quién gana, quién pierde, quién se queda igual, y cuánto gana o pierde cada cual. Lo haremos con la máxima decencia posible, dentro de los principios y valores de este blog. La lectura de los resultados es compleja y no se puede hacer a machetazos: pero no olvidemos que cada cual la hace desde su propio ombligo… Leeremos y escucharemos muchas interpretaciones. Esta és una de las posibles…

Participación muy baja. En el referéndum del Estatut votó el 49%. Ayer, un 56'77% (en Terrassa algo menos,el 51'98%).La baja participación ya es un clamor. En la noche electoral se repitió mucho que hay que tomar nota, pero acostumbra a suceder que van pasando los días, los partidos se concentran en los pactos y van olvidando poco a poco a esa mitad de la población que pasa de ellos… Se ignoran mutuamente. La democracia sale perdiendo.

Muchos votos en blanco. Tiene mérito, eso de ir a votar en blanco… Esta vez, unos 60.000 votos, el doble que en las autonómicas del 2003 y del 99 (alrededor de 30.000 ambas veces). ¿Indecisión? ¿Voto de castigo? El voto en blanco es un admirable ejercicio de ciudadanía que admite muchas lecturas…

Ciutadans: la grieta. El sistema de reparto de espacios electorales les ignoró. Pero han llegado al 3% y tienen 3 diputados. Ayer parecía, sin embargo, que no había pasado nada. Por ejemplo no estaban en el debate de TV3. Pero en el próximo estarán: los 5 partidos de toda la vida ya son 6. "Toma 3 TV3", gritaban en la calle sus simpatizantes. Ciutadans aún está por clasificar, más allá de su adcsripción como no-nacionalista, que es una manera de decir anti-nacionalista. ¿De dónde salen? Diría que de todas partes en pequeñas proporciones: de la abstención, algo de la izquierda y de la derecha… Parecían unos frikis, pero el voto popular les ha llevado al corazón del sistema: toda una lección que demasiada gente quiere ignorar. Han hecho visible una profunda grieta en la sociedad catalana.

Iniciativa es el único partido que sube. Pasan de 241 mil a 281 mil votos. El resto retrocede claramente. Si se compara este resultado con el del 99, aun sumando EUIA, todavía es más espectacular el crecimiento. Pero en 1995 llegaron a tener 313 mil votos: es probable que éste sea su techo.

CiU gana en votos y escaños. Pierde unos 94 mil votos pero gana claramente en votos y escaños. Pese a haber tensado al máximo la campaña, no recupera la posición dominante que tuvo ni puede gobernar en solitario: sólo obtiene dos diputados más. Su techo (ya lejano, de 1984) es de 1.300.000 fotos. Paradójicamente, acaba de obtener el peor resultado en total de votos desde 1984: no ha dejado de bajar desde entonces.

Los electores pasan factura al PSC. El resultado no es bueno para ninguno de los dos grandes partidos. El PSC pierde unos 240 mil votos. Es parte de la factura del Estatuto y del tripartito. Es atrevido pensar que la diferencia sea sólo el cambio Maragall-Montilla. Tal vez debamos buscar las causas también en una profunda cuestión de identidad. Los electores fidelísimos del PSC son entre 700 y 800 mil, su techo histórico (2003) es de 1.021.000 votos. Y los 240.000 que ahora faltan son la diferencia entre la derrota y la victoria. ¿Quiénes son? No forzosamente son siempre los mismos, pero encontraremos una pista en la distribución del voto por municipios y barrios…

ERC tiene algunas llaves. Baja también: pierde 130 mil votos, pero conserva una de las llaves del Palau de la Generalitat. No es la única… Puede bailar con CiU y PSC, aunque parece más inclinada a repetir el tripartito (donde tendría más peso específico) que a formar un frente nacionalista.

El PP aguanta, pero no tanto como aparentan. Pierde unos 80 mil votos. Pero, como en el resto de España, la estrategia de tensión del cuarteto Aznar-Rajoy-Acebes-Zaplana le permite mantener cohesionados a militantes y electores. Su techo electoral es de 421 mil votos (1995). Seguramente pierde electores no nacionalistas pero tampoco tan de derechas, que pueden haberse traspasado a Ciutadans… El PP fue fiel a su tradición manipuladora en el momento de analizar los resultados: era impresionante ver al patético Acebes mintiendo una vez más en la tele (las mentiras televisivas son su especialidad). Estamos dispuestos a aceptar que cada partido intente presentar sus resultados de la forma más favorable posible, pero tanta indignidad era hasta hace poco impensable...

ZP tiene otras llaves. ZP y no Madrid, como dicen despectivamente algunos. El socialista es un proyecto local y global, no una disciplina de sumisión al pérfido "Madrid". Y el PSC es una de las facetas de este proyecto. Igual que toda la política catalana es una de las facetas de la española, guste o no. Pepe Blanco hizo una rueda de prensa de urgencia (sin preguntas, lamentable tradición que uno de estos días terminará como el rosario de la aurora) y, a la gallega, envió algún mensaje. No apostó por la sociovergencia, pero tampoco se entusiasmó con el tripartito… La legislatura 2004-2008 empieza a entrar en su recta final, pero aún queda mucho partido por delante…

Hora de pactar … que es justo cuando las reuniones secretas, las partidas de poker y las estrategias de poder acaban de alejar a los ciudadanos de la política. Pero los resultados obligan a pactar. Hay tres posibilidades razonables y otras inverosímiles, pero no imposibles. 1) Gobierno de izquierdas PSC+ERC+IC. Con una distinta distribución interna de fuerzas. 2) Gobierno nacionalista CiU+ERC. Le interesa más a CiU que a los republicanos. 3) CiU+PSC. Si las dos primeras se bloquean, y hay alguna crisis, será una tentación poderosa… pero muy, muy complicada. Hay más posibilidades, sí, pero muy remotas por ahora…

Ah, y en Terrassa… gana el PSC, por un estrecho margen. Aquí el voto socialista es muy sólido... Econtraréis los resultados y comparativas más arriba. Los números y las siglas hablan por sí solos, sin traducción (cosa que da menos trabajo, claro...).

R.I.P.

(1 novembre 2006) Avui, dia de tots sants o dia dels morts/difunts, anem a donar un tomb… Relativitzem així una mica la jornada electoral. I situem les coses en la seva justa importància… La ressaca (la de la castanyada i la de la campanya) ajuda també a veure-ho tot plegat amb una certa perspectiva... Abans que res, us proposo que portem a la motxilla virtual amb la que farem el viatge una còpia de l'Eclesiastès… Allò de "vanitat de vanitats" no és un mal equipatge per a una ruta entre la vida i la mort...

Una versió de l'Eclesiastès:
http://usuarios.lycos.es/osorno_rbornschein/ecles.htm

El cementiri de Père-Lachaise:
http://www.pere-lachaise.com/

Roma, la tomba de Keats:
http://www.elpais.es/articulo/viajes/elpcanviaeur/20060923elpviavje_3/Tes/
http://www.protestantcemetery.it

Sinera:
http://www.arenysdemar.org/ambit.php?id=31
http://personal5.iddeo.es/gla/Poesia/s_espriu.htm

Sête: "le cimetière marin", un eco de Paul Valéry, de Georges Brassens…:
http://www.ot-sete.fr
http://www.wheatoncollege.edu/Academic/AcademicDept/French/Vivevoix/Resources/cimetieremarin.html
http://www.paroles.net/chansons/22210.htm

El cementiri de Père-Lachaise (París):
http://www.pere-lachaise.com/

Gènova:
http://www.cimiterodistaglieno.it/

Highgate (Londres):
http://highgate-cemetery.org/

Si voleu buscar tombes famoses:
http://www.findagrave.com/

El de Terrassa/Can Torrella, no gaire literari, però tot un exemple de bon servei:
http://www.terrassa.org/funeraria/cementiri/index.htm

Un cementiri virtual per a animals domèstics:
http://www.geocities.com/Heartland/Prairie/5670/index2.htm

Cementiris virtuals per a humans:
http://www.jardincelestial.com

Tecnologia i creativitat "made in Terrassa" (marcs i urnes Bach)
www.mub.es

I per acabar… el poeta Agustí Bartra, que reposa al cementiri de Terrassa. Un homenatge particular, per compensar el link de Sinera…

http://www.escriptors.cat/autors/bartraa/index.php
http://www.xtec.es/centres/a8039653/
http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=2870&portal=21
http://www.uoc.edu/lletra/exili/esp/noms/abartra/index.html
www.lacentral.com

Entre les pàgines d'un llibre encara guardo l'esquela blanca de l'estiu del 82 i la primera carta que l'any abans el vell poeta li va escriure a un noi de dinou anys que escrivia poemes...

"Quan de mi, finalment, sols quedaran les lletres
posades com ocells damunt els cables tensos
dels esperits fidels als himnes de la vida,
un martell plorarà per la llum apagada.
El dia portarà corones de mimoses.
Potser hi haurà perdó en la mar que no calla.
El sol tindrà a la boca la seva sempreviva
i noves veus diran l'alegria de l'aigua.
Els vent devastarà el fanal i l'estàtua.
Els estius lluiran les seves bruses grogues
i el bastó blanc del cec sonarà als carrers grisos.
Entre les roques aspres i als boscos de les ànimes,
Orfeu seduirà les anònimes bèsties.
Vindran els plenilunis a fer fremir les verges
que esperaran l'amor entre els grills i l'acàcia.
Jo ja no tindré rostre. A mes oïdes d'herba,
el temps farà dringar un cascavell d'estrelles ... "