(30.1.2007). Molt interessant, l'estudi que ha fet el Govern català. Més interessant per la voluntat de fer-lo que pels resultats. Ens aporta un retrat robot de l'abstencionista, simplificat, però revelador: homes i dones menors de 35 anys, és a dir, força joves, residents en poblacions petites i mitjanes (de 10.000 a 150.000 habitants), que creuen que els abstencionistes estan descontents de la política. Surt a l'estudi que el fenòmen de l'abstenció és transversal a tota la societat...
Ja tenim teca per reflexionar una temporada. Aparentment, es tracta de saber "qui" s'absté, però la generalització del fenòmen porta a preguntar-se sobretot "per què". El descontentament amb la política és una causa tan general que serveix de poc, és una pista que ja podíem intuir. No sé si amb estudis arribarem a algun lloc o ens perderem en divagacions pel camí, però és indubtable que ajuden. I que ja era hora de començar a agafar el toro per les banyes (uix, quina expressió…) i afrontar la tragèdia de l'abstenció.
Un fenòmen que ens condueix a reflexionar a partir gairebé sempre d'una premisa general plena de perills i per a mi amb un alt percentatge d'error: la culpa és dels polítics i/o de la política. Jo crec que una mica sí, però com a molt en un 25 o un 30%, i tiro llarg. Crec que les causes són infinitament més complexes, no sempre relacionades amb la política en sentit estricte. Crec també que dels 4 o 5 de cada 10 que s'abstenen habitualment (potser no sempre les mateixes persones ni per les mateixes raons), n'hi ha com a molt 1 de recuperable, i encara gràcies. Llevat de crisis nacionals, que és quan a la gent li venen ganes de votar i sobretot de guanyar, una paraula clau i no gratuïta aquí. A la resta ja els està bé tot plegat i actuen només, i com a molt, com una part de l'opinió pública, un àmbit confús on s'expressen els humors de la societat. No crec que això tingui remei, és fruit del nostre model de societat entès a l'engròs.
30 de gen. 2007
Retrat robot de l'abstencionista
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Dóna per molt aquest tema, Joan.
Jo sí que crec que hi ha una gran part que és deguda als polítics: per no saber estar a l'alçada de les circumstàncies, per falta de comunicació, per desconeixement, per no prendre's seriosament la seva feina... Sé que és generalitzar, i sé que hi ha molta gent que posa moltíssim de la seva part i hi dedica esforços i temps. Però també és veritat que la part més visible de tot l'entramat és, moltes vegades, la que menys dóna exemple, o la que dóna un espectacle més lamentable, o un missatge, directa o indirectament, totalment dissociat de les seves paraules.
El poble, però, també tenim la nostra part. Ens desentenem de la política, no la seguim, i, quan ho fem, ens quedem en la superfície de les actituds, no anem al fons del missatge o ho fem només "cada quan toca". I això acaba passant factura.
Ens tornem conformistes i acomodaticis, i ens costa, fins i tot fer el petit gest d'anar a votar. I això no té res a veure amb una abstenció conscient. És pura ganduleria.
Manel, et dóno la raó d'entrada: el tema és complex i apassionant. I no acabarem mai, però l'important és no resignar-nos...
Trobo interessant la distinció entre polítics. N'hi ha de moltes menes, és injust posar-los tots al mateix sac. Hi ha superstars de la política, gent sincera i gent hipòcrita, servidors del poble i servidors de si mateixos, interessats i desinteressats, dignes i indignes... La seva tasca arriba a la societat de dues maneres. Una, pel contacte directe amb els ciutadans, cosa difícil en una comunitat més gran que un poble petit. Dues, a través dels mitjans de comunicació... I aquí s'obre una interessantíssima derivada...
Efectivament, la "gran" política amaga sovint la "petita" política. Tot i que és justament a l'inrevés: hi ha molta més grandesa en aquesta que sembla petita, d'estar per casa.
Si et guies per exemple per les batusses PP-PSOE i el seu eco mediàtic, t'acabes deprimint fàcilment i penses que no tenen remei.
Però hi ha molt més que això, que aquest iceberg.
I aquí arribem als ciutadans. Una gran majoria (diguem que més o menys un 30-40%) vota, opina, s'emprenya, critica... i participa molt poc. Tampoc no és fàcil participar, més enllà de les teories. Hi deu haver un altre 10-20% (dic jo, "a bulto") que té una relació més propera amb la política, que s'hi interessa, que milita, que participa, que fa coses, que la segueix amb interès, que exerceix, que viu a l'entorn de la política...
I un altre 40% que passa de votar, que veu la política (i moltes altres coses) com una galàxia molt llunyana.
Hi ha dos fronts per reflexionar. Un, el dels votants que podrien ser més actius (de moltes maneres) en la vida de la comunitat. L'altre, el dels que passen de votar. I que fins i tot ignoren que "necessiten" de la política, que les seves vides estan marcades per aquesta política que menyspreen i desconeixen. D'aquests, penso que la majoria no tenen remei, almenys pel que fa a les generacions que ara mateix trepitgem aquest país. Voldria pensar que això canviarà en les generacions futures, però més enllà d'estudis com el de la Gene (ep, que considero que ja és un pas endavant i molt positiu) i algunes declaracions rituals de preocupació, en aquest país (entén l'expressió tan àmpliament com vulguis...) no estem ni fent ni pensant què fer en aquesta matèria. I no miro només als polítics quan dic això, em refereixo al conjunt de la societat. Ja ens està bé i cada quatre anys ens lamentem amargament... fins d'aquí a quatre anys.
Publica un comentari a l'entrada